La centralització i evident macrocefàlia de Barcelona i altres capitals respecte la resta del territori català, representa l’extensió de la relació camp-ciutat, i aquesta relació té unes característiques que es poden reconèixer en major o menor mesura arreu del país. L’ interior exemplifica aquestes relacions a diferents nivells com ara la logística, el transport i la mobilitat, l’estacionalitat de certes activitats econòmiques o l’accès a determinats mercats, productes o serveis per posar alguns dels exemples que tothom podria reconèixer. 

Part d’aquests desequilibris van més enllà d’una simple diferènciació territorial i sovint es justifiquen pel menor pes econòmic i demogràfic del territori perifèric. Escoles rurals com ara les de l’Alt Berguedà i probablement moltes altres del territori sembla que exemplifiquen en bona mesura aquesta relació i això podria ser un problema, d’una banda perquè l’escola hauria de representar en aquestes zones un equipament clau, i de l’altra, perquè demostra que aquests equipaments no son valorats com a mitjà per tal de disminuir els desequilibris territorials.

Tot i que mancomunar serveis sempre que sigui possible és una opció fonamental, caldria no perdre de vista que tant l’escola com altres serveis bàsics presents en zones aïllades son per sobre de tot una eïna en favor del reequilibri territorial, una peça clau per fixar població al territori.

Actualment, la perspectiva té certs problemes d’associació simple d’idees; de la considerada minsa població se’n deriva que no cal escola, però queda de banda la visió un pel diferent de que cal una bona escola precisament pel fet que la població és escassa. Es poden discutir els dos models però si assumim els problemes de desequilibri que existeixen entre les zones rurals i les urbanes, i que evidentment tenen incidència en el conjunt del país, tan sols un dels dos models esdevé com a mínim un intent de solució.

A la ZER de l’Alt Berguedà tindrem l’exemple d’una zona escolar que perd qualitat a mida que disminueixen els recursos en funció de la població, però la qüestió seria saber quanta població està disposada a viure en una zona d’aquestes característiques si no té una bona escola. La desaparició del servei en algunes viles (cas de Saldes), la disminució de la seva qualitat (manca d’especialista de música o d’educació especial) sumat a les especificitats que a sobre aquestes tenen enfront les escoles “convencionals” fan ara com ara que no puguem veure la ZER de l’Alt Berguedà, malgrat la bona voluntat i professionalitat dels que hi treballen, ni com una escola de qualitat ni com una peça clau en la construcció de la vida rural.

Continuar com fins ara ens pot portar a un resultat previsible. L’escola anirà desapareixent a mida que desapareguin els nens, i els nens desapareixeran buscant una escola on tinguin les mateixes possibilitats que tenen els nens d’arreu. S’esvairà la ZER amb el pretext de manca de públic i crec que per evitar-ho tenim el deure i el dret de demanar una política educativa valenta, forta i planificada en l’espai i en el temps, especialment en les zones difícils on els seus habitants no poden tenir en aquest aspecte menys oportunitats pel fet de viure en una zona rural, ans al contrari.
  
Prou dosi de militància requereix viure dalt del turó com perquè a sobre no es pugui confiar en que la política educativa, encara que no tan sols aquesta, té un pla que va més enllà de suprimir places de mestres i tancar escoles, esperem alguna cosa més, perquè això no és més que una política educativa rupestre i estem al segle XXI, s’espera que qui se n’encarregui també hi sigui.