Fa uns anys, amb motiu de l'assistència al sopar dels Premis Octubre a València, un amic em va deixar el seu pis al cor de la ciutat, molt a prop de la meravellosa Llotja gòtica. Tafanejant la seva biblioteca, vaig trobar un llibre que em va cridar l'atenció, Ser valencià. En el llom hi figuraven dos autors, J. Armengou i J. Ll. Sanchis. D'entrada, el cognom Armengou em resultava familiar. Mirant la coberta, però, vaig veure que es tractava de Josep Armengou. Casualitat? Gens ni mica. A la pàgina 4, el coautor Sanchis aclaria: "Volem fer constància que els escrits de Mn. J. Armengou, sovint transcrits literalment, són la base i principal font de la doctrina que s'hi exposa". Acabava de descobrir la connexió valenciana de Mossèn Josep Armengou i Feliu.

Immediatament, vaig anotar-me les dades del volum de 304 pàgines (Nau Llibres, València, 1991) i, un cop a casa, vaig trucar a la Llibreria 3 i 4 per encarregar-ne uns quants exemplars. Molt amablement van facilitar el telèfon de Joan-Lluís Sanchis, un activista cultural amb moltes batalles a l'esquena que, en una entrevista encara inèdita, em va anar explicant la seva relació amb el capellà independentista de Berga i les claus del seu llibre. 
 
Sanchis hi diu: "Vaig descobrir la seua obra i personalitat amb l’edició de Nacionalisme català / Idees i pensaments (1977)¸publicació pòstuma i encara sense peu d’impremta. (Hi ha una reedició d’Edicions L’albí, 2006). La major part del contingut de Nacionalisme... procedeix de les seues obres, sobretot de Justificació de Catalunya (editat clandestinament en 1958), llibre clàssic i imprescindible que la implacable i inútil persecució de la dictadura convertí en mític."

En aquell llibre, Sanchis hi va trobar un vademècum imprescindible per a despertar i afermar la consciència nacional: "La claredat i rotunditat de les seues formulacions les convertia en axiomes i sentències apodíctiques, irrefutables. Vaig difondre’l tan com vaig poder. Uns anys després, en ple fragor de la batalla de València, vaig preparar-ne una edició estructurant el contingut en forma de breus pensament (en total, 1407), distribuïts en tres parts, Món, Espanya, València. Hi vaig afegir algunes coses tretes de Les dues tradicions de Mn. C. Cardó, (ed. 1977, que encara no incloïa el cap. VIII), i algunes coses meues." 

Condicionat per les circumstàncies, s’hi va evitar l’ús dels mots Catalunya, català i País Valencià:  "El llibre aparegué amb l’asèptic títol Ser valencià. I tot i que més del 70 % del contingut pertany a Mn. Armengou, com a autors i responsables de l’edició apareixien Josep Armengou / Joan Lluís Sanchis. El cognom Armengou no és gens conegut al País, i hagués estat molt fàcil i contraproduent que algú interpretés que un català venia a dir-nos què és ser valencià. És aleshores que es decidí que hi aparegués, si més no, un coautor del País."

Sobre la repercussió que va tenir el llibre, es mostra satisfet: "Malgrat haver tingut una distribució deficitària, l’edició (1500 exemplars) s’esgotà en poc més d’un any. La qual cosa, en aquest país, no està malament. Sobretot si tenim en compte que la distribució no arribà als aparadors de les grans llibreries ni als centres comercials, perquè aquests comerços defugen tot allò que puga molestar una part de la seua clientela. Així, doncs, el llibre sols estava disponible en les llibreries més freqüentades pels militants nacionalistes o d’esquerra. És a dir, els lectors van ser majoritàriament gent ja conscienciada."

Anys després, Sanchis va normalitzar el seu cognom. I signant ja com a Joan-Lluís Sanxis i Forriols va publicar Fraseologia popular inspirada en el món agrícola i religiós (Edidions Brosquil, València, 2002) i Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes (L'Eixam Edicions, Tavernes Blanques, 2011). Durant una bona colla d'anys ha estat l'ànima impulsora de l'Olimpíada d'Història de la Literatura, a l'institut del Clot de València i a altres seus del País Valencià, en la qual hi han participat milers d'estudiants de literatura catalana de batxillerat.

Tot i que la situació oficial del País Valencià pot semblar, a voltes, descoratjadora, hem de tenir sempre ben present la xarxa de persones que des de tots els àmbits fan possible que llavors com les de Mossèn Armengou hagin arrelat al sud amb molta força. Gràcies a aquesta potent teranyina popular, algun dia veurem i viurem la primavera valenciana.