Ara a portada
-
-
-
Societat Així és el Mòdul Berguedà, una caseta per fires pensada i elaborada a la comarca Lídia López
-
Societat Un de cada cinc adolescents de la Catalunya Central presenta un consum de risc d'alcohol Redacció
-
Esports Gerard Ahicart supera el repte de pujar i baixar a Queralt durant 24 hores seguides Redacció
29 de juny de 2015
Vivim temps convulsos en què els temes dels que es poden parlar són molts i es poden trobar de ben interessants. Espero poder parlar-ne d’alguns des d’aquesta mateixa tribuna.
Aquesta primera vegada però, he seguit el consell d’una persona que en sap més d’aquestes coses que un servidor, i el que intentaré serà fer una aproximació de com es percep el Berguedà fora de Catalunya tot i que, molt em temo, seré molt breu.
No agradarà, però després de molt de temps de pensar-hi la conclusió
és que no es percep. Així de trist però així de real. El Berguedà com a entitat supramunicipal fora de Catalunya no existeix.
D’altres comarques han sabut vendre el seus productes i han aconseguit projectar una mena de marca comarcal que va molt més enllà d’un producte concret i que suposa una millora de la seva activitat en tots els sectors, des del turisme fins al seu teixit industrial, i això hauria d’anar acompanyat d’un augment dels beneficis socials que és l’objectiu primigeni de qualsevol actuació política.
Posar el Berguedà al mapa? Doncs sí. Aquesta hauria de ser una de les aspiracions dels nous governants sorgits d’aquestes darreres eleccions.
No és cap frivolitat. No es tracta d'esmerçar recursos per lluitar contra els desnonaments, la malnutrició infantil, l’atur, la pobresa.... Però és que ocupar-se de totes aquestes coses no ha de ser una aspiració sinó una obligació pels nous representants municipals.
Ha arribat el moment d’exigir un plus als nostres polítics. Fins ara aquesta maleïda crisis ha estat massa sovint la justificació perfecte per fer bona aquella dita tan nostrada de “qui dia passa, any empeny”...
Aquests darrers anys semblava que el polítics gestionaven el dia a dia sense poder mirar una mica més enllà. No ho critico. Sóc conscient de les moltes dificultats amb què es trobaven; retallades, pressupostos ridículs.... però és que correm el perill de caure en l’autoengany, de pensar que la política només és gestió de diners. És molt més. Davant de reduccions de pressupostos, de menys diners, s’ha de potenciar la creativitat, la imaginació, l’emprenedoria..., i això també és política.
Ara que arriben noves autoritats municipals i comarcals potser que comencem a pujar el nivell d’exigència a l’actuació dels nostres representants des de l’inici de legislatura i potser fora una bona cosa començar per posar el Berguedà al mapa.
Aquesta primera vegada però, he seguit el consell d’una persona que en sap més d’aquestes coses que un servidor, i el que intentaré serà fer una aproximació de com es percep el Berguedà fora de Catalunya tot i que, molt em temo, seré molt breu.
No agradarà, però després de molt de temps de pensar-hi la conclusió
és que no es percep. Així de trist però així de real. El Berguedà com a entitat supramunicipal fora de Catalunya no existeix.
D’altres comarques han sabut vendre el seus productes i han aconseguit projectar una mena de marca comarcal que va molt més enllà d’un producte concret i que suposa una millora de la seva activitat en tots els sectors, des del turisme fins al seu teixit industrial, i això hauria d’anar acompanyat d’un augment dels beneficis socials que és l’objectiu primigeni de qualsevol actuació política.
Posar el Berguedà al mapa? Doncs sí. Aquesta hauria de ser una de les aspiracions dels nous governants sorgits d’aquestes darreres eleccions.
No és cap frivolitat. No es tracta d'esmerçar recursos per lluitar contra els desnonaments, la malnutrició infantil, l’atur, la pobresa.... Però és que ocupar-se de totes aquestes coses no ha de ser una aspiració sinó una obligació pels nous representants municipals.
Ha arribat el moment d’exigir un plus als nostres polítics. Fins ara aquesta maleïda crisis ha estat massa sovint la justificació perfecte per fer bona aquella dita tan nostrada de “qui dia passa, any empeny”...
Aquests darrers anys semblava que el polítics gestionaven el dia a dia sense poder mirar una mica més enllà. No ho critico. Sóc conscient de les moltes dificultats amb què es trobaven; retallades, pressupostos ridículs.... però és que correm el perill de caure en l’autoengany, de pensar que la política només és gestió de diners. És molt més. Davant de reduccions de pressupostos, de menys diners, s’ha de potenciar la creativitat, la imaginació, l’emprenedoria..., i això també és política.
Ara que arriben noves autoritats municipals i comarcals potser que comencem a pujar el nivell d’exigència a l’actuació dels nostres representants des de l’inici de legislatura i potser fora una bona cosa començar per posar el Berguedà al mapa.