A vegades, al Berguedà, el temps transcorre amb la quietud plàcida de les tòrrides tardes d’agost, aquelles estones concretes en què mires a l’horitzó, deformat per l’escalfor de l’aire, i no es mou res. Altres temporades, en canvi, són un cúmul d’esdeveniments, una cascada de notícies que venen encadenades encara que no tinguin a veure l’una amb l’altra. Com aquells caps de setmana en els quals, després d’uns dies avorrits, se solapen els actes. Les coses, diuen, mai venen soles.
La tardor és una època d’una bellesa innegable, que reclama estones lliures per embadalir-se davant els canvis de colors, però aquest any encara no hem tingut temps de parar a contemplar-la. Entre d’altres activitats i notícies, hem fet tasts de formatges, hem collit molts camagrocs, la festa dels bolets ens ha distret dos caps de setmana, diversos turistes despistats s’han parat a fer un mos (de passada, sempre de passada), les bruixes han ocupat el museu i també han aparegut alguns monstres mutants sorgits dels residus de la tèrmica. Però ni les aparicions més fantasmagòriques provoquen la por i el descontrol que últimament genera el tema estrella de la llista, deixant la política relativament a part. Està en boca de tothom, ja que ens afecta a tots igual i, essent així, tothom es veu valent per dir-hi la seva.
La recollida de deixalles porta a porta tot just s’ha començat a implementar i per tant és encara aviat per fer-ne cap valoració. De moment només podem escoltar els comentaris, en molts casos escèptics, alguns més optimistes, dels veïns. També ens ha deixat alguna imatge pestilent i pintoresca, obra d’aquells que es mostren reticents a les novetats, o dels qui els és impossible complir amb els horaris establerts. Es tracta d’un canvi considerable en els hàbits quotidians, i en aquests casos mai sembla que s’estigui a punt quan arriba el moment. Sempre fa impressió tirar-se de cap a l’aigua gelada. I un cop t’has decidit a fer-ho, més val saber nedar per salvar la situació. En el nostre cas, esperem que els dubtes dels usuaris se solucionin més d’hora que tard, i que així no sigui a cop de multa.
Abans, tot anava a parar al rec. Una molt mala costum fruit de la poca consciència ambiental de l’època, per altra banda factible pel fet de generar menys residus que ara, i d’un altre tipus. Els hàbits actuals han convertit les deixalles en un problema de magnituds importants. Si es vol millorar el processat de tot allò que ens sobra cal separar-ho correctament per destinar-ho després a la planta de reciclatge corresponent. En aquest sentit, una recollida porta a porta permet tenir informació de com ho fa cadascú i rectificar-nos si és necessari. Una finalitat positiva però que implica esforç diari (suposant que la separació ja és un hàbit), sobretot de disponibilitat. Esforç que, a vegades, és impossible assumir.
Perquè tot plegat sigui més còmode, caldria recuperar velles costums. No pas les de tirar-ho tot pel dret sinó les bones, les relacionades amb l’estalvi, i és que la manca de recursos feia fer les coses d’una altra manera. Algunes, fins i tot, les hem convertit en consell: la regla de les tres R ens demana que primer reduïm el volum de residus generats, i quan això és inevitable cal valorar, en segon lloc, la possibilitat de reutilitzar. La tercera opció és la del reciclatge; és la darrera ja que implica una transformació del residu, i això en molts casos suposa un cost energètic i/o duu una càrrega contaminant associada. Per exemple, si tenim un pot de vidre, podem aprofitar-lo algun cop més o bé reciclar-lo; per fondre’l cal arribar a temperatures de 1200-1500 °C, i això genera gasos contaminants que cal tractar. Però no cal dir que si no es recicla les conseqüències són pitjors. Si tenim en compte la gran quantitat de residus que generen els embalatges, aquesta idea seria un bon punt de partida per començar a reduir el volum d’allò que llencem cada dia.
Però no és sols els hàbits del consumidor que han de canviar en aquest sentit, ja que a vegades la voluntat del qui compra i les opcions que dóna l’establiment no casen. En el cas dels aliments, per exemple, cal també una implicació dels comerços, que podrien vendre certs productes a granel, i també facilitar que els clients es portin els seus envasos per evitar així bosses i papers d’un sol ús. Si això fos així, no tindríem tants embalatges bruts a casa i no seria tan urgent despendre’s-en, i el porta a porta no ens faria tanta nosa. Però està clar, el canvi afecta diversos nivells, cal una implicació global per canviar els models de consum. A més, alguns diran que malgrat haver estalviat el paper, les trialles de peix hi són igual. I serà ben cert. No tot és evitable.
De moment, a la comarca, tot just acabem de començar. Caldrà veure si la gent entén el canvi com una voluntat de millora o si les característiques de la població (un volum important que comença pràcticament alhora, per exemple) faciliten o bé perjudiquen la implementació del nou sistema de recollida de residus. De moment les pistes més vistoses apunten a les opcions negatives, i els possibles ajornaments fan sospitar de la detecció de deficiències. És una proposta certament agosarada, i requereix d’una implicació de totes les parts. I molts canvis de mires, i poques presses.