Comença l’octubre i ens arriba, com és costum, una nova edició del Concurs de Boletaires del Pla de Puigventós, la que fa 59, si no m’erro. I és que ja som de ple a la tardor, temps de rovellons, llenegues, fredolics, camagrocs i moltes més varietats de fongs saborosíssims.  

Però aquesta tardor, hi ha bolets que han sortit abans d’hora. Han estat, allò que es diu, primerencs. I és que, des de fa temps, es donaven totes les condicions perquè sortissin i ho fessin massivament. Alguns que es fan passar per boletaires entesos, s’han sorprès de l’esclat d’aquests bolets que hi ha per tot arreu, en llocs insospitats, com ara a les comarques costaneres del Barcelonès, el Tarragonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Jo diria que si s’haguessin fixat una mica en el clima general que hi ha a Catalunya els últims cinc anys, no s’haurien pas d’estranyar que n’hagin aparegut tants i en llocs tan insospitats. Fins i tot n’han sortit a la ciutat de Barcelona, en els barris de dalt de la muntanya, com ara Horta, el Carmel i Ciutat Meridiana.

Aquests bolets son de mal pair per les panxes centralistes, autoritàries i antidemocràtiques i la seva ingesta ha fet córrer a més d’un, cames ajudeu-me. De fet, les especies més comunes d’aquests bolets primerencs ja eren conegudes al Berguedà i en altres comarques de la Catalunya pirinenca i la seva presència s’havia anat fent habitual a totes les cases. 

El problema pels que s’autoanomenaven “experts micòlegs” és que pensaven que uns quants bolets no fan tardor i no es van fixar en què, el canvi climàtic que s’ha anat produint, propiciava indefugiblement l’expansió sense límits d’aquesta espècie tan arrelada al territori en detriment d’altres de menys valor culinari i dels perillosos, bolets verinosos.

I quan ha arribat el moment d’anar a buscar bolets per presentar-se al Concurs Nacional de Boletaires que es va celebrar aquest diumenge arreu de Catalunya, les espècies “Lactarius Juntspelsís” i “Boletus Cupairus” han omplert la majoria dels cistells d’una manera indiscutible. 

Després de l’èxit aconseguit pels guanyadors del concurs, amb els quasi dos milions de bolets recollits d’aquestes dues varietats, els cuiners més afamats, ja es freguen les mans, esperant elaborar els plats més exquisits amb l’oportuna combinació dels dos bolets.

La saviesa popular ens adverteix que el “bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata” i que “de bolets que no coneguis, no en masteguis”. Deu ser per això que, seguint aquests encertats consells, els cuiners, han decidit que els bolets recollits durant el concurs pels altres boletaires, no els faran servir a l’hora de cuinar els àpats dels propers mesos. 

Ja tinc ganes d’assaborir les menges d’una carta que ja fa temps que s’anuncia i que comença amb un primer plat que és tota una declaració d’intencions d’un menú amb què anirem ben servits. 

Acabo desitjant-vos que, aquest diumenge, gaudiu molt de la Festa del Bolet de Berga i de la trobada de Puigventós que tan bé organitza la Penya Boletaire.  I mentre no arriba l’altre gran concurs, encara sense data, cap allà al desembre, guariu-vos dels bolets indigestos i dels mortals, tot esperant que, per un cop, el refrany “any de bolets, any de castanyes” no l’encerti.