La Constitució Espanyola del 78 va propiciar un canvi de tendència, sobretot amb la formació de les Comunitats Autònomes i el corresponent traspàs de competències que van afavorir la descentralització del model de gestió turística i territorial. Aquest fet representà l’aparició i reforçament de noves destinacions “alternatives” al model sobre protegit i fomentat de “Sol i platja” que havia imperat fins els anys 80.

Un model turístic com l’espanyol, d’arrel poc diversificat, basat en recursos naturals i poc competitiu, es va veure amenaçat per l’aparició de les “noves perifèries de plaer” que suposaven la competència directa oferint el mateix producte o sovint un de millor, a preus més competitius. Tant el Pla Futures (que cercà un canvi d’orientació del sector i una millora i modernització de les deficiències del model fordista existent) com el PICTE 2000 (Pla de qualitat turística afegint-hi el concepte de “Qualitat Integral”) com els plans successius, tots ells, van anar encaminats a la millora de la qualitat, competitivitat i diversificació, així com de la sostenibilitat, i anaven adreçats a mantenir el posicionament líder del sector turístic i a afrontar la competència enfront d’aquestes noves destinacions.

La lluita esdevé ferotge però molts dels agents implicats cremen el seu potencial i hipotequen el seu futur com a destinació turística fent allò que d’altris feren en el passat, i que difícilment es pot desfer; devastar el territori. La lectura sembla simple; tot el que representi protecció i sostenibilitat caminarà lent, segur i sobretot caminarà lluny, però la realitat és que l’absorció del turisme de masses es fa difícil de gestionar en moltes àrees i acaba per generar grans tensions a diferents nivells.

La nostra comarca té una mida, una situació i unes possibilitats ideals perquè es puguin implantar plans d’actuació turística integrals que tinguin com a principal objectiu la protecció del patrimoni tant natural com cultural i la seva projecció amb la qualitat com a primer objectiu. Al Berguedà, ara com ara, manquen esforços, capacitats i coordinació i està lluny de ser una comarca de referència en aquest àmbit, i això s’evidencia a molts nivells en la nostra oferta turística com son els horaris, la informació, la senyalització, les infraestructures o les rutes per posar alguns exemples genèrics.  

Hi ha però, com apuntava abans, molt potencial. Faríem bé de saber-lo gestionar de manera intel·ligent, tot aprofitant uns valors històrics, culturals i naturals de molta entitat. Un gran pas en aquesta direcció rau en la coordinació intermunicipal i comarcal, paraigües sota el qual haurien de desenvolupar-se totes les estratègies i activitats sempre amb un objectiu supramunicipal comú.

Com en d’altres àmbits, el turístic també es beneficia de la col·laboració i la gestió conjunta. Que cada municipi faci la seva guerra particular resta potencial a la comarca, no trasllada una imatge turística integral i fa molt més ineficients els esforços de tots els agents implicats. En aquest camp tots hauríem d’estar al mateix bàndol i no sempre és, ni ha estat així.

Tenim l'oportunitat de crear una marca, que sense deixar d’aprendre dels que ens envolten, sigui també única i diferenciada, i que més enllà d’això i per sobre de tot, creixi en base a criteris de sostenibilitat i protecció del medi. Crec que solament així esdevindrà un model turístic de qualitat, i tan sols si esdevé de qualitat serà un model sòlid de llarg recorregut, i per extensió, de referència.