Juli Gendrau completarà, el maig de l'any que ve, la seva segona legislatura al capdavant de l'Ajuntament de Berga. Inicialment, els seus plans eren d'abandonar el consistori passat aquest període però no descarta presentar-se altre cop per optar a ser reelegit i assenyala que la decisió depèn tant del que decideixi Convergència i la federació de CiU en l'àmbit local, com en el nacional. Fent una projecció, el també delegat del Govern a la Catalunya Central creu que hi pot haver la necessitat de pactar per poder governar la ciutat a partir de les properes eleccions i ho resumeix assenyalant que "qui governi en el futur ha de ser capaç de pactar amb tothom". Dels anys de legislatura que deixem enrere, en destaca les dificultats pressupostàries que hi ha hagut, però també la feina que a vegades no es veu, com és el cas del subministrament d'aigua a la ciutat. 

 

- Quin balanç fa d'aquests tres anys de legislatura per part de l'equip de govern?

 

Cal recordar que ha estat una legislatura complicada, una legislatura difícil. Per exemple, el PUOSC per inversions de la Generalitat, que sempre hi havia estat, en aquesta legislatura no hi és. Això evidencia les circumstàncies que hi ha hagut. Per part dels ajuntaments, i Berga no n'ha quedat al marge, el que ha marcat molt la legislatura han estat les reduccions pressupostàries i la disminució d'ingressos. I això ha fet que hi hagin hagut ajustos importants. Hem hagut de fer les restriccions necessàries per aconseguir la sostenibilitat que moltes vegades no havíem tingut. Això ja es va començar a fer durant l'anterior legislatura. Nosaltres, per decisió pròpia, hem establert que si no hi havia el finançament clar per a una sèrie de projectes, aquests no es realitzarien. Podem tenir la subvenció acordada o les línies de finançament, però si no hi ha els diners a la caixa, no ens hi emboliquem perquè llavors és quan les pilotes es fan grosses. Ara estan arribant diverses subvencions i podem començar a executar coses que havíem anat preparant, coses que hi havia en un calaix a l'espera que es desencallés. És el cas de la central de biomassa, o el tema de la destinació turística familiar, la marca Berga com a promoció turística. Un seguit de projectes que s'han anat preparant durant la legislatura i que, ara, amb el desbloqueig de la tresoreria, es poden començar a tirar endavant. 

 

- Per part de l'oposició, s'ha assumit aquest seguit de circumstàncies?

 

Cadascú fa el paper que creu convenient. Quan governem una ciutat, no només som els que governem sinó també l'oposició, que ha de fer la seva feina. Pràcticament tot és responsabilitat nostra, perquè som l'equip de govern, però també l'oposició té la seva part de responsabilitat o implicació. Si tenen una línia d'actuació, ho respectem sempre. En determinats moments, hem fet propostes i hem dit coses que l'oposició hi ha estat d'acord, i en altres ocasions no ho han vist com nosaltres. Com a equip de govern, no valorarem si ho han fet bé o no, però en aquest Ajuntament hi som tots, siguem equip de govern o oposició. 

 

- Ha acompanyat l'oposició? Ha fet la feina que esperaven?

 

Hi ha hagut moments en què sí que ha acompanyat. A l'hora de fer plans d'ajustos perquè el Govern espanyol ens hi obligava, hi ha hagut grups que han vist que no s'hi podia fer més, i altres que han dit que no ho volien. Ja voldríem nosaltres no fer-ho, però ens hem trobat amb aquesta situació. A vegades, des de l'oposició pots denunciar certes coses que, quan estàs al govern, has de fer-les de forma diferent. Amb això que ens hem trobat nosaltres, però, s'hi han trobat altres ajuntaments i també el Govern de la Generalitat. No és una cosa només de Berga. 

 

- S'ha donat veu a l'oposició?

 

Sempre hem intentat escoltar-los. La prova està en que, en les últimes ordenances fiscals, hi va haver moltes incorporacions de propostes de l'oposició. Moltes vegades, se'ns ha acusat de fer passar el corró en molts plens quan no és així. Si haguéssim fet passar el corró, els plens haurien anat d'una altra manera i sempre hem intentat buscar el màxim consens. En el cas dels pressupostos, sempre que hi ha hagut propostes de l'oposició, les hem estudiat. Algunes ens hem vist amb cor d'acceptar-les i altres, no. Qui governa té la responsabilitat de prendre les decisions. 

 

- Una crítica recorrent a la feina de l'equip de govern és que els projectes es comencen però no s'acaben de tancar. És per falta de finançament o per falta de seguiment?

 

Quan comences un projecte, en fas el seguiment. Hi ha un moment en què arribes a un atzucac, com per exemple en el cas de la Casa de la Patum. Vem iniciar el projecte, de remodelació de l'edifici actual. Teníem la línia de finançament clara, que era d'un 50% per part del Pla de Barris i d'un 50% per part de la Xarxa de Municipis. Però vem arribar al 2014, la situació econòmica de la Generalitat continuava sent complicada i qui havia de finançar el 50%, amb un milió tres-cents mil euros aproximadament, no garantia que això es pogués cobrar per part de l'Ajuntament en un període relativament curt de temps. Vem haver de prendre una decisió. Estàvem o no en disposició de tirar el projecte endavant? Hauríem cobrat al cap de dos o tres anys per part de la Generalitat. Ho podíem aguantar? Vem decidir que, en aquests moments, l'Ajuntament no estava en disposició de fer-ho. Ho podíem fer per fases? En un projecte de rehabilitació d'una casa antiga, és complicat, no és només fer l'estructura. L'altra 50% del finançament per gastar durant la legislatura actual,

com que la Diputació de Barcelona està en disposició de tornar a oferir els diners i amb un decret n'hi havia prou, vem decidir destinar-los a altres matèries. També hi ha el cas de l'Hospital Sant Bernabé. Estàvem canviant la seva forma jurídica i, en un moment del procés, ens canvien les regles del joc. Aquí ja no hi vem poder fer res. Hi ha àmbits en què no falta seguiment, sinó que la complexitat de coses amb què ens hem trobat, de canvis de normatives, de retallades de competències municipals... aquesta legislatura ha quedat marcada per tot això. Però hi ha altres coses que estan a punt per fer-se o que sí que s'han fet.

 

- Per exemple?

 

Per exemple, de coses que fa molt temps que hi estem treballant i no se'n parla. Fa set anys, quan vaig entrar d'alcalde, una de les primeres coses que em vaig trobar és que hi va haver un tall d'aigua de tres dies a la ciutat perquè hi havia turbulències i l'aigua sortia bruta. Una de les coses que se'm van dir és que l'aigua de Berga penjava d'un fil i qualsevol incident provocava talls d'aigua a tota la ciutat. Després de tot aquest període -no s'ha anat veient perquè és una feina d'anys- fa cosa de quinze dies que vem connectar els dos dipòsits. S'ha arreglat la canalització, s'ha arreglat el dipòsit vell i aquest problema, després d'una inversió molt important, s'ha pogut solucionar. Potser algú es pensa que això ja estava solucionat, però s'ha hagut de fer. 

 

- Abans citava la marca Berga i el turisme familiar. Què farà l'Ajuntament per aprofitar més el potencial turístic que tenim?

 

L'Ajuntament sol, no ho pot fer. L'administració pública necessita iniciatives privades. El que hem de fer és possibilitar i ajudar a aquest posicionament. Fa dos anys, al començament de la legislatura, vem iniciar el procés de l'homologació de la destinació turística familiar. Què representa això? És un treball que s'ha fet des del departament de promoció econòmica de l'Ajuntament de Berga, juntament amb d'altres consistoris de la comarca, amb el Consell Comarcal del Berguedà i el Govern. Es tracta de treballar diversos aspectes amb establiments perquè, quan algú ens visita com és el cas d'una família, hi tingui trones, pitets, canviadors, menú infantil... coses tan senzilles com això que fan posicionar. L'altre aspecte és que les actuacions a la ciutat siguin agradables a la gent. Ara, canviarem baranes de Queralt perquè algunes són escalables. I també a la ciutat. Aquestes actuacions fan que una família amb nens vingui i s'hi senti còmode. I si aquesta destinació turística familiar l'orientem a una gent, a unes famílies joves i actives, s'ha d'aconseguir que aquestes persones puguin realitzar diverses activitats, com ara senderisme o excursions amb bicicleta. Hi ha uns camins i rutes marcades per part del Consell Comarcal i a això s'hi afegirà que mitjançant aplicacions de mòbil -es presentarà aviat- tothom es pugui descarregar aquesta informació. L'altra cosa que ens ajuda a posicionar són esdeveniments esportius. Que es faci la triatló té un cost per a la ciutat, sobretot de material, però posiciona Berga com un referent a l'hora de realitzar esdeveniments esportius com aquest; perquè tenim el pantà, carreteres que ho permeten i la natura a tocar. O els campus del Barça, en què el 50% de la gent és de fora de la comarca. Això és el que hem de facilitar perquè la iniciativa privada, o aquelles persones amb empenta, ho tinguin més fàcil. El que no farem a l'Ajuntament és muntar una empresa per fer excursions i de guies de muntanya. Hem de facilitar el producte i posicionar una marca, que és el que presentarem aviat. Això farà que durant el cap de setmana hi hagi activitat i que aquells comerços que vulguin obrir, puguin obrir. 

 

- Potser el que fa més falta és la promoció de la marca. Una promoció que es pot veure a d'altres comarques...

 

Fa un parell d'anys es va fer un estudi de la marca Berga, i de cara a la tardor, que és la temporada forta, amb els bolets, es veurà la promoció forta. No serveix de res fer una marca, amb un logo i un lema, si no es pensa abans com es fa, amb un seguit d'actuacions. S'ha de mirar a quin públic et dirigeixes i un seguit de coses que fins ara s'han estat fent. 

 

- Hi ha altres punts que han aparegut a l'agenda, com és el cas de l'estació d'autobusos o de la recerca d'un acord amb Inbergatur. És només casualitat que es vulguin desencallar quan falta menys d'un any per les eleccions?

 

No té res a veure. L'estació d'autobusos torna a l'agenda però no ho fa per decisió nostra. Si hi hagués interès electoral al darrere, hauria anat diferent. Ho hauríem presentat a bombo i plateret. Aquí hi ha la Generalitat, que és qui ha de fer l'estació d'autobusos, que s'està plantejant molt seriosament el projecte que tenia sobre la taula. I el projecte que tenia sobre la taula era d'un pressupost molt considerable. En determinades reunions que l'Ajuntament té amb la Direcció General de Transports, es valoren diverses alternatives. El projecte que hi havia plantejat, sense un pla urbanístic, no es pot tirar endavant. L'altra proposta que presentàvem era que ja teníem un espai, que era el Centre d'Acollida Turística (CAT), que per altra banda té difícil solució. Però el pressupost que requeria també era molt elevat. I, al final, el projecte que hi ha previst no surt perquè nosaltres diguem que ho farem sinó perquè es mou el Govern. A més, en aquests moments estem fent el projecte. Ningú diu que es construirà l'estació d'autobusos. Es planteja la ubicació però Transports no et parlarà de dates. En el moment en què hi hagi viabilitat pressupostària, el més urgent és la integració tarifària. És aquesta la prioritat que des de la ciutat estem marcant. No l'estació d'autobusos. Si hem de passar un any més com fins ara, tot i els inconvenients que representa per a la ciutat, ho farem. 

 

- I Inbergatur?

 

Durant molt temps, hem proposat un pacte. I quan s'està a les portes del judici és quan l'altra part ens torna a estendre la mà per negociar. No estem dient que haguem arribat a l'acord. Negociarem i, si no s'arriba a un pacte, d'aquí a un temps es tornarà a marcar data pel judici. No és perquè estiguem a un any de les eleccions. El que passa és que molta gent pensa que, com que falta poc per als comicis, els projectes s'acaben realitzant i s'acaben inaugurant. Però, normalment, les legislatures es comencen preparant els projectes i el finançament, amb un període de quatre anys. Prepares el projecte, la documentació, la licitació i la finalització. Moltes vegades, que s'acabin a prop de les eleccions, és pels temps que s'han marcat. 

 

- Quan es podrà desencallar Queralt?

 

Les dues parts tenim la voluntat d'arribar a un acord. Si les dues parts tenim aquesta voluntat, hi arribarem. Però si un se sent només guanyador, i l'altre se sent només perdedor, difícilment s'arribarà a un pacte i haurà de decidir un tercer, que és el jutge. I ja ho diuen, val més un mal pacte que un bon judici. Això seria una mala notícia perquè en el temps es pot allargar molt i perquè hi pot haver la incertesa de què pot valdre, econòmicament, per a la ciutat. Dins del període de seixanta dies que se'ns ha donat, hem de ser capaços de trobar l'acord. 

 

- Una altra qüestió. L'acord a què ha arribat Televisió de Berga amb Canal Taronja per ocupar un dels canals del multiplex de la Catalunya Central afecta el futur mitjà municipal de ràdio i de televisió per Internet?

 

No té perquè afectar, perquè sempre s'ha parlat de la ràdio i de la televisió per IP. Que en aquests moments hi hagi una televisió local de Berga i del Berguedà que estigui emetent per a les tres comarques és bo i és important. Més, precisament, quan et trobes gent de Manresa que et diu que veu la televisió de Berga per on veia la de Manresa. Bé, també existim al Berguedà, i també és bo que sapiguen què fem al nord. I també s'ha de dir que ha estat possible perquè alguns hem dit que per certs llocs no passàvem. Perquè el mitjà local havia de ser un. Si fa tres anys haguéssim tancat la televisió perquè no créiem en el mitjà, a hores d'ara no podríem estar parlant d'això. Crec que també és bo, ja que hem rebut cops, que diguem les coses com són. Pot afectar positivament al nou mitjà municipal perquè dóna més possibilitats, però quan s'hagi de fer la licitació de la ràdio, aquesta estarà oberta a tothom i, no perquè uns tinguin una cosa, disposaran de més avantatges. 

 

L'actual alcalde de Berga, Juli Gendrau Foto: Pere Gendrau

- Tot plegat, seran qüestions amb què es trobarà el nou equip de Govern que surti de les eleccions del mes de maig de l'any que ve. Es tornarà a presentar a l'alcaldia?

 

Torno a dir el que he dit a tothom. Sobre la taula hi ha alternatives, hi ha propostes. Està tot obert i no és una cosa que depengui només de mi; ho ha de decidir molta gent. S'ha de valorar dins del partit, a nivell local i nacional, i a partir d'aquí prendré una decisió o en prendrem una altra. Està tot obert. 

 

- Quan es prendrà la decisió?

 

S'ha de prendre durant aquest període d'estiu. Aviat. 

 

- A priori, s'hauria de començar el nou curs, a partir de setembre, sabent qui és el candidat de CDC...

 

Aquest estiu, s'han de decidir moltes coses. 

 

- Per què fins ara s'està mantenint la incògnita? Falten pocs mesos per les eleccions...

 

Quan em vaig presentar d'alcalde, per primera vegada, es va decidir el mes de gener de l'any en què em presentava. 

 

- El partit estava en una situació complicada...

 

Hi ha llocs en què ho tenen molt clar, perquè es presenten per primera vegada o per d'altres circumstàncies. En el cas de Berga, hi ha diverses coses que s'han de valorar. A més, no som pas l'únic partit, aquí a la ciutat, que encara ha de decidir qui és el seu candidat a l'alcaldia. Quants ho tenen decidit?

 

- Oficialment, amb total seguretat, cap. 

 

Per part nostra, el comitè local ha de fer una proposta que ha de ser ratificada en assemblea. Aquest és el sistema que tenim a CDC. I això ha de ser ratificat per la federació. En aquest moment, el comitè local està valorant les diferents propostes i alternatives que hi ha sobre la taula. I una decisió com aquesta s'ha de valorar amb tots els mecanismes i les eines que es creguin convenients. No hi ha cap partit que, a hores d'ara, tingui definit el seu cap de llista. 

 

- També és cert que la situació de Berga és excepcional, pels canvis que hi ha als diferents partits...

 

Però no només aquí Berga, això està passant a molts llocs. Hi ha coses que s'estan resituant. Per altra banda, en aquests moments, presentar-te de cap de llista, per ser alcalde, és complicat. Hi ha restriccions de legislació, de competències dels ajuntaments. S'ha de valorar tot i està molt obert a tot arreu. Hi ha el cas de Vic, per exemple, que és més gran que Berga. Hi ha molts moviments. 

 

- Que Juli Gendrau encara no hagi aclarit si es torna a presentar o no, i dins del partit hi hagi dues persones que s'hagin postulat, ho atribueix a un símptoma de salut democràtica dins de Convergència o al fet que no hi hagi un full de ruta clar i s'estigui improvisant? Sorpren que hi hagi dos corrents que es mobilitzin...

 

No són dos corrents, són dues persones. Quan es parla de corrents de partit... en el cas de Berga sempre hem anat en la mateixa línia i amb ideologies molt semblants. L'únic que varia és el tarannà de les persones, perquè cadascú ha de poder marcar el seu perfil. Penso que és bo que hi hagi dues persones que es posicionin en cas que jo digui que no em tornaré a presentar, per liderar el projecte de ciutat. Qualsevol de les dues persones està capacitada per fer-ho, o de les tres si se m'hi inclou a mi. El que trobaria estrany és que plegués i deixés una persona col·locada. S'ha de veure les persones amb què es compta i valorar-ho tots plegats. Ells, les persones del comitè local i a nivell nacional. Això és millor que dir: plego i hi deixo aquest. Com deies, és un símptoma de salut democràtica. 

 

- Està molt bé que hi hagi debat intern, però d'un partit com CDC, n'esperaries que no s'obrís el debat d'aquesta manera...

 

No és que hi hagi un debat o una discussió. Hi ha dues persones, o tres, que s'estan posicionant i tenen ganes de liderar un projecte de ciutat. Parlem-ne. Al marge de qui lideri el projecte, totes poden sumar i acabaran sumant en el mateix projecte. 

 

- Havia dit que estaria d'alcalde durant dues legislatures. Per què ara no assegura que no es tornarà a presentar i no descarta una tercera legislatura?

 

Hi ha moltes coses sobre la taula. I s'han de valorar moltes alternatives. Jo també he dit sempre que hi estaria dues legislatures però que no tancava cap porta a res i ho havíem de valorar entre tots. Ho estem valorant. És bo i molt bo que hi hagin dues alternatives i a partir d'aquí s'acabarà decidint. 

 

- És possible que CiU no revalidi la majoria absoluta i s'hagin d'assolir pactes amb altres partits. Vista l'experiència, optaria per un acord i formar un govern conjunt amb una altra força, o per pactes puntuals que permetin governar en solitari? Es veu pactant amb un altre partit?

 

Sí, per què no? A més, hem de ser capaços de pactar i arribar a acords. Tant si són pactes de legislatura, com si són pactes puntuals, com si són pactes de govern. Per la tranquil·litat del que està governant, és bo que hi hagi estabilitat. I més en moments complicats. És molt probable que hi hagi un escenari de minories. Depèn de moltes coses. Depèn dels candidats, de com sigui el final de legislatura i de com vagin les campanyes. Però si no hi ha ningú amb majoria suficient per governar en solitari, el millor és l'estabilitat per la situació de país i per la situació econòmica dels ajuntaments. Caldran governs forts i hem de ser capaços, a CiU i a als altres partits, de poder assolir pactes. 

 

- Barrios (ERC) ha dit que està obert a tot, per exemple...

 

A l'anterior legislatura, vem fer pactes puntuals, i amb qui vem assolir més acords va ser amb la CUP. I el balanç final dels dos partits, crec que és positiu per a tots. Però hi havia una mica d'incertesa, i qui governi en el futur ha de ser capaç de pactar amb tothom. Això sí, sempre que hi hagi un projecte de ciutat clar, un projecte de país clar i una manera d'actuar pactada.