El pla per desenvolupar l'Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) a l'eix comercial del carrer del Roser i el carrer Major de Berga segueix el camí per arribar a bon port. La setmana passada es van quantificar les propostes que cal emprendre per revitalitzar aquestes zones i es va valorar un pressupost per a totes elles. Ara, tot plegat s'haurà de presentar davant els comerciants i propietaris dels locals que formen part de l'APEU, els quals hauran de decidir conjuntament quines propostes tiren endavant, quina quota s'estableix per pagar-les i detallar-ho tot al pla d'acció definitiu. El president de Bergacomercial, Xavier Orcajo, ha explicat a NacióBerguedà que les propostes s'han elaborat a partir dels resultats de les enquestes enviades a tots els comerciants i propietaris de locals buits de la ciutat, amb l'objectiu de conèixer quines són les dificultats, les necessitats i problemàtiques que hi ha en els eixos comercials.

En total, han rebut 134 respostes que assenyalen algunes de les accions prioritàries que caldria emprendre, entre les quals, hi ha facilitar l'obertura de negocis, promoure mesures per a la recuperació dels locals buits, promoure la diversitat comercial, millorar la imatge exterior dels locals buits, incrementar el màrqueting i la promoció per captar visitants i turistes, donar suport a la visibilitat dels negocis del municipi, incrementar la comunicació entre els negocis i la ciutadania, millorar la neteja de l'espai públic, millorar la qualitat de la il·luminació o millorar les opcions d'aparcament.

El proper pas és celebrar una trobada amb els comerciants i propietaris dels locals buits del carrer Major i del carrer Roser perquè valorin quines són les accions que es tiren endavant i quines quotes hauran d'assumir per pagar-les. En una segona trobada, es posarà a votació per incloure-ho definitivament al pla d'acció. Després, el document es presentarà davant l'Ajuntament de Berga i haurà de rebre l'aval del ple municipal, ja que una de les condicions de l'APEU és que el pla s'ha de determinar de manera consensuada entre l'administració i el teixit comercial. Aquest últim es constitueix a través d'un òrgan privat amb estatuts propis, i que pren les decisions de forma assembleària.

Orcajo detalla que si el pla passa la pantalla de l'Ajuntament, encara s'haurà de tornar a votar entre els representants del teixit comercial perquè sigui aprovat definitivament. El president de Bergacomercial augura que això podria ser abans de les eleccions municipals del 2023. Així, ja seria amb un nou govern a l'Ajuntament de Berga que s'hauria d'obrir el desplegament i finançament de les propostes, que implica a totes les parts (pública i privada) i que preveu una durada d'entre 3 i 5 anys.

Pel que fa al finançament, el teixit comercial assumirà la seva part a través de les quotes que hagi establert per a tots els membres de l'APEU. Per l'altra part, l'administració haurà de jugar també el seu paper d'acompanyar, liderar i finançar les propostes, segons assenyala Orcajo. Es tracta d'una iniciativa que aposta per la col·laboració publicoprivada entre els comerciants/propietaris i l'administració pública (Ajuntament de Berga, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya).

Les tres administracions s'han conjurat públicament amb el projecte. L'última a fer-ho ha estat la Generalitat. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en una visita institucional al Berguedà a principis d'aquest mes d'octubre, va destacar que l'APEU de Berga era un dels projectes "més avançats" del país i va assegurar que trobaria el suport econòmic del Govern si es mantenia en el bon camí. En la mateixa línia, el director general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades, va presentar el maig a Berga, les diferents línies d'ajuda a què pot optar l'APEU de Berga si finalment tira endavant.

Així doncs, tot sembla indicar que el projecte no hauria de descarrilar per falta de fons econòmics, però Orcajo demana "corresponsabilitat" a totes les parts i la màxima implicació des de totes les administracions.

[noticiadiari]60/24732[/noticiadiari]

[h3]Què és una Àrea de Promoció Econòmica Urbana?[/h3]
És un projecte que vol donar resposta a la necessitat dels comerciants i propietaris dels locals per a contribuir en el desenvolupament de la seva àrea urbana. Aquesta iniciativa proporciona eines per facilitar que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui millorar els serveis i la qualitat de l’entorn. Els mateixos comerciants són els encarregats de proposar i gestionar el conjunt de propostes que han de formar del pla de treball a través d'un òrgan privat i amb el suport de l'Ajuntament i l'administració, en aquest cas, de la Diputació de Barcelona. Les APEU es basen en models consolidats i desenvolupats en diversos països d’arreu del món i Catalunya disposa d'una llei específica que es va aprovar al Parlament de Catalunya a finals del 2020.

L’APEU és un projecte que ha de ser consensuat entre l'Ajuntament i el teixit comercial, ja que per posar-lo en marxa es requereix que sigui aprovat pel plenari municipal. Les accions d’una APEU tenen l’objectiu de complementar les actuacions que porta a terme el consistori. Consta d'un òrgan sobirà, amb estatuts propis, que es deu a les decisions que prengui l'assemblea, formada exclusivament pels propietaris dels locals establerts en una zona àrea delimitada, sobre quines seran i com es faran les accions de dinamització i millora del seu entorn urbà. El finançament s’efectua per mitjà de quotes obligatòries en funció dels metres cadastrals per a tots els locals comercials amb accés directe des de la via pública que es troben en l’àrea delimitada. Requereix un procés de votació per aprovar-lo entre els locals implicats i els propietaris de solars (els ocupats i els que no ho estan). Són projectes a 3 o 5 anys vista que requereixen una planificació estratègica adequada i una gestió constant. Els eixos de treball de les APEU poden centrar-se en accions per millorar l’entorn urbà, la comunicació i dinamització de la zona, els serveis a les persones i a les empreses i la millora de la intel·ligència de mercat i el coneixement.

[h3]Una prova pilot per desenvolupar a Berga[/h3]
Berga és un dels deu municipis de la demarcació de Barcelona juntament amb Badalona, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet, Sabadell, Sitges, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, que des del 2021 participen en el programa pilot impulsat per la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona per desenvolupar una APEU.