1. Em queixo del descontrol que hi ha a les terrasses dels bars del Vall. No seria una bona manera de recaudar diners si la gent pagués pel que realment té? Tothom pot posar ‘ posar ‘toldos’itancats? El Vall se tancats? El Vall se tancats? El Vall sembla una propietat privada.

De fet, els establiments paguen per l’ocupació de via pública que fan amb les terrasses. Val a dir que periòdicament es fan inspeccions per tal que ningú utilitzi més espai del que té concedit. En alguns casos s’han obert expedients sancionadors per aquest fet. Amb tot, defensem aquesta utilització que entenem que dóna vida als espais públics.  

2. Heu pensat en alguna solució pels arbres del Passeig, que causen al·lèrgies a molta gent? molta gent? 

En primer terme, el que és al·lergen és el pol·len i no el borrissol; l’època de pol·linització és molt breu, i per altra banda, el pol·len del plataner no és dels més al·lèrgens ni de tros que es poden trobar en les espècies habituals d’arbrat urbà. Pel que fa al borrissol, és producte del fruit; la quantitat de fruit depèn en bona part de les condicions climatològiques. Un hivern suau com aquest l’afavoreix. El canvi de sistema de poda contribuirà a una menor fructificació. Per altra banda, també caldrà millorar la neteja viària en l’època de la fructificació. Amb aquestes mesures s’espera que en els propers anys la
situació millori i sigui similar als altres espais de la ciutat on hi ha plataners, fins i tot en espais molt sensibles com és, per exemple, al costat mateix de la Residència Sant Bernabé, dels que no n’hi ha queixes. 

3. No veig que s’hagin pintat les zones degradades del cementiri cementiri

Malgrat l’esforç important que s’ha fet en la millora del manteniment viari, certament és un lloc on encara no s’ha pogut actuar amb la profunditat desitjada.

4. L'aposta per la participació ciutadana que s'incloïa en el programa electoral d'ara fa un any sembla estar encallada o, com a mínim sembla no haver-se'n engegat els mecanismes encara. Quins en són els motius i quin pla té el Govern Municipal per redreçar la situació? 

Pel que fa a la participació popular, la voluntat de l’equip de govern ha estat sempre la de buscar els mecanismes per tal que aquesta pugui estar i formar part de l’ordre del dia de l’Ajuntament de Berga. Encallada, no ho està, diferent és que s’hagi estat treballant per tal d’assentar les bases d’aquests mecanismes i incorporar-los a l’estructura de l’Ajuntament.
Cert és que la voluntat de l’equip de govern era de poder realitzar les assemblees de barri setmanals per tal de donar compte, de la mateixa manera que l’exercici que estem fent a dia d’avui, de les accions que des de l’ajuntament s’estan duent a terme. En aquest sentit i degut a que la nostra tasca interna a l’Ajuntament de Berga el darrer any ha estat en un
80% de gestió de l’administració, no ha estat possible però continua essent una prioritat.
La voluntat de fomentar la participació des de l’administració no rau tan en el fet de poder fer una votació de tant en tant per decidir col·lectivament i comuna aquelles qüestions que són de rellevància per la ciutat sinó que la voluntat és la d’integrar la participació en la vida diària de les persones, i això, vol dir molt més que votar. Vol dir treballar colze a colze, vol dir vetllar pels interessos de les persones de la ciutat de forma col·lectiva, vol dir preocupar-nos per allò que és públic i per tant de totes i de tots. 

De moment i pel que fa a participació popular, l’equip de govern ha treballat:
- Un nou reglament de participació popular que s’ha de treballar amb la totalitat dels membres de la corporació local a través de la comissió tècnica pertinent amb la previsió de poder-lo portar a aprovació el proper mes de setembre. Aquest ja està redactat tot i que hi manquen un parell de qüestions que no sabem massa com encaixar al sí de la ciutat.
- Un reglament de pressupostos participatius, que s’inclourà dins el mateix reglament de participació popular i que requereix del mateix mecanisme que hem descrit anteriorment. Ja realitzat. A l’espera de poder-lo treballar tan aviat com les tasques del propi equip de govern i els imprevistos que tot Ajuntament genera a diari ens ho permetin. 
-Referèndum arbrat de La Valldan
- Jornada de portes obertes de l’Ajuntament de Berga durant la diada de Sant Jordi, on els regidors i regidores van donar compte a la ciutadania de tot allò que volia saber en referència a les tasques que es realitzaven a l’ajuntament.
- Programació del Teatre: Programa’t 

5. Tinc entès que des que vàreu fer-vos càrrec de l’Ajuntament pagueu les factures a proveïdors generades per vostès amb molt pocs dies, però digueu-me si és cert o no que heu deixat de pagar les factures anteriors a la presa de possessió. Si les pagueu en compta-gotes. És tolerable això? És legal? Quin deute a proveïdors us vàreu trobar a l’entrada al consistori? I quin deute d'aquell s’ha pagat? Gràcies 

És així, des de juliol de 2015 estem fent el pagament a 30 dies en totes les despeses generades. Això va permetre que per primera vegada en molts anys, no es generés deute nou. El primer pas per poder pagar els deutes era aturar el dèficit estructural. I això es va aconseguir. El següent pas era començar a pagar el deute a proveïdors endarrerit que ascendia a més de dos milions tres-cents mil euros. D’aquests ja se n’han pagat més de 350.000. En aquests moments estem afinant un pla de pagament a proveïdors per poder fer previsió. Val a dir, però, que aquest pla de pagaments estarà condicionat a les possibles sentències judicials que contra l’Ajuntament es puguin dictar. 

6. Ja sé que l'Ajuntament està molt endeutat i demés però, m'agradaria saber si hi ha algun motiu especial perquè no s'arregli el Parc de les Aubes. Realment dóna una molt penosa imatge a la Ciutat i, em consta que hi han hagut moltissimes queixes al "Repara" i a l'Ajuntament directament. Gràcies!! 

L’actuació al Parc de les Aubes va començar finalment la setmana passada. 
 
7. Al final què fareu respecte la gallina dels ous d’or del pàrquing de la zona blava de l’Hospital Sant Bernabé?

Es mantindrà el sistema actual amb dos preus diferenciats donat que es considera efectiu per assegurar l’existència d’aparcament a l’Hospital.

8. Respecte a pintades per tot Berga estil kale borroka es pintarà i es deixarà una Berga decent? Berga decent? 

Al respecte s’ha estat actuant i es continuarà actuant en aquest aspecte

9. Hola! Vaig informar que el terra del parc infantil estava en mal estat. La resposta rebuda va ser aquesta: “Senyora la incidència creada al portal Repara Ciutat amb identificador #12337 referent als parcs infantils de Berga ha canviat. L’estat solució e Berga ha canviat. L’estat solució planificada. Moltes gràcies per la seva col·laboració”. Però la veritat és que ja m’hi he entrebancat tantes vegades... 

Certament el manteniment dels parcs infantils és deficient, aquesta situació és deguda fonamentalment a dos aspectes: l’elevat preu del material de recanvi i la dramàtica falta de personal per poder dur a terme les actuacions. S’està incidint en els dos aspectes, però en el segon és on més problemes ens trobem, donat que per diversa normativa ens és
pràcticament impossible contractar més treballadors i no es disposa de diners suficients com per poder subcontractar les actuacions. S’espera que aquesta situació tendeixi a la millora en els propers temps. 

10. Podria limitar-se la velocitat al Vall? Ho dic perquè hi ha una limitació de velocitat i no la compleix ni la Guàrdia Urbana i hi ha sempre molta canalla jugant! molta canalla jugant! 

De fet, com bé diu, ja està limitada. El control del compliment depèn de la possibilitat de presència policial al lloc. Hi ha molts punts conflictius a la ciutat i una sola patrulla de guàrdia, per tant és impossible fer un control constant. 

11. M'agradaria que publiquéssiu a Internet els beneficiaris de totes aquelles factures que s'han anat cobrant any rere any a l'Ajuntament, i que vau dir que corresponien a serveis (lloguers...) que l'Ajuntament ja no utilitzava.

Les factures de serveis obsolets es refereixen sobretot a consums i en algun cas assegurances, per tant el beneficiari en la majoria de casos són subministradores elèctriques, telefòniques, etc. 

12. Hola! Me gustaria saber si van a tomar alguna medida al respecto de las plazas de aparcamiento reservades a minusválidos que hay en la ciudat, pues las ocupan muy frecuentemente coches sin autoritzación. Hay muy pocos que respeten. Gracias. 

Té raó. L’increment en els darrers temps ha estat molt alt. De fet, si hi ha una sol·licitud justificada documentalment, nosaltres no podem negar aquest dret. També és cert que hi ha moltes persones que en fan un mal ús. Quan és gent que ha fet una sol·licitud –diguem-ne– tramposa, ens és molt difícil de provar. Pel que fa a la gent que hi aparca sense
targeta, en la mesura de les possibilitats, són sancionats. 

13. Segurament el balanç és positiu però en el meu cas he de dir que les instàncies presentades a l'oficina del ciutadà i els e-mails a la web de l'Ajuntament no serveixen de res, no s'obté cap resposta ni cap mena d'atenció. Una salutació.

Reconeixem i lamentem la lentitud. La limitació de personal administratiu combinat amb algunes baixes laborals que hem patit ha fet que s’endarrerís molt aquest tipus de feina. Estem buscant mecanismes per agilitzar aquests tràmits i donar resposta en un termini de temps raonable i digne.

14. Quant està prevista la demolició de la Plaça del Forn? 

Està prevista quan es disposi de dotació pressupostària suficient i s’hagin pogut portar a terme primer aquells enderrocs que poden representar problemes de seguretat per als usuaris de la via pública. 

15. Com es fomentarà la recollida de residus selectiva? Teniu previst aplicar la recollida porta a porta?  

La recollida de residus està mancomunada amb el Consell Comarcal. De moment s’ha d’avaluar l’impacte del canvi de configuració dels contenidors, si aquest no dóna uns resultats apropiats, es valoraran amb el Consell Comarcal altres opcions que pugui haver-hi per augmentar el volum de recollida selectiva, entre elles, òbviament, la recollida
selectiva. 

16. Bon dia! M’agradaria que ens expliquéssiu el programa de govern previst en vista els 3 anys de legislatura que queden. Aquest primer any ha servit per arreglar els any ha servit per arreglar els fonaments. Ara, voldria conèixer què podem veure a Berga els propers 3 anys. Gràcies. 

Bé, la reconstrucció dels fonaments de l’Ajuntament de Berga és una tasca que, per desgràcia, no es podrà resoldre només en un any. Aquí assumim la nostra part de culpa en no detectar-ne la magnitud. Amb tot, el que no podem fer és tenir la ciutat aturada i aquesta reconstrucció haurà d’anar acompanyada d’accions concretes de projecció social i econòmica. Algunes d’aquestes accions s’estan cuinant des de ja fa mesos. De cara els propers tres anys ens centrarem en la creació d’estructures de promoció de l’ocupació laboral en base a sectors productius i de proximitat, la municipalització de serveis, treballar
el potencial dels principals valors de la ciutat: Patum i Queralt.
Altres projectes consisteixen en desenvolupar projectes relacionats amb les economies productives locals i comarcals en tots els àmbits; a part de l’ocupació, la investigació, la docència, les infraestructures, etc.
També volem desencallar les dues urbanitzacions així com desenvolupar diferents modificacions urbanístiques que haurien de permetre solucionar el desastre que resulta el POUM actual. Avançar en la solució dels problemes de clavegueram de la ciutat i tot allò relacionat amb els problemes de sanejament urbà; continuar desenvolupant eines
d’empoderament del poble per tal d’avançar en els diferents tipus de sobiranies: alimentària, cultural, energètica. 
I també avançar en la posada en valor i dignificació dels drets de les persones, sobretot pel que fa a l’emergència habitacional i energètica que viuen moltes famílies de la ciutat; així com també intensificar el treball en la intervenció familiar per tal que el resultat sigui el màxim integral possible.
Per tal de poder ser una administració pública i eficaç al servei del poble i dels drets de les persones, el primer que cal és treballar a nivell intern a l’Ajuntament per tal de garantir que tots els drets de les persones seran reconeguts. Aquesta és una tasca que ja fa mesos que ha començat però que és de llarg recorregut.
El model energètic de la ciutat també ha de tendir a la sostenibilitat, a l’eficiència, la suficiència i a l’estalvi energètic. Per tot això, davant la possibilitat de disposar d’una molt bona línia de finançament amb un crèdit a interès zero per valor d’un milió i mig d’euros, l’Ajuntament ha posat en marxa el concurs públic per al canvi de l’enllumenat de tota la
ciutat i per la substitució de més de tres mil punts de llum amb tecnologia led de màxima eficiència, així com la millora d’un nombre molt significatiu de quadres elèctrics i d’instal·lació en general.
Pel que fa a l’àmbit educatiu veurem un treball conjunt pel que fa a les diferents línies educatives i un treball centrat en l’educació i la comunitat com a eixos bàsics de treball.

17. Com pot ser que una instància relacionada amb la convivència veïnal i la normativa contra el soroll presentada al febrer encara no tingui cap mena de resposta?

Reconeixem i lamentem la lentitud. La limitació de personal administratiu combinat amb algunes baixes laborals que hem patit ha fet que s’endarrerís molt aquest tipus de feina. Estem buscant mecanismes per agilitzar aquests tràmits i donar resposta en un termini de temps raonable i digne. 

18. En referència a la participació ciutadana, m’agradaria saber quines accions ha dut a terme l’equip de govern per permetre que qualsevol ciutadà pugui fer preguntes públiques als regidors. Un lloc on la gent pugui deixar una pregunta per escrit i on
tothom la pugui llegir i els regidors agafin el compromís de respondre públicament i tot de manera totalment transparent. 

Les accions dutes a terme per part de l’equip de govern no han estat altres que les que els propis mecanismes de què ja disposa tota administració pública. És a dir, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà com a eina bàsica per a poder formular preguntes i respostes.
L’accés directe als correus dels regidors i regidores de la corporació municipal, en breu el Portal de Transparència on es podran fer aportacions en diferents matèries, els exercicis de participació i control com els d’avui, etc.

19. Voldria saber si TOTES les preguntes que els ciutadans han fet per aquest "acte de donació de comptes" es faran publiques. donació de comptes" es faran publiques.

Evidentment, si no fos voluntat la de respondre a totes les preguntes ja no hauríem fet aquest acte, que no hem gestionat directament nosaltres i que per tant entenem que ens han arribat totes les preguntes que la ciutadania ha fet.

20. Vau dir que durant La Patum tindríeu en compte els bars il·legals bars il·legals de Berga El Casal Panxo no és un bar il·legal? En teoria només hi poden entrar socis però no és així. No teniu pensat fer res en defensa dels bars legals?

I ho vam fer. Ens vam reunir amb un grup de propietaris de bars que ens van mostrar la seva preocupació pels fets, vam fer una reunió tècnica amb tots els agents implicats (serveis tècnics de l’Ajuntament, Serveis jurídics, Policia Local, Mossos d’Esquadra i àrea de Fires). Després de determinar que no hi havia la possibilitat de fer accions prèvies que no fossin les dissuasòries, ho vam comunicar als propietaris de bars,
comprometent-nos a fer inspeccions a qui no complís els requisits. Així ho vam fer, obrint-se mitja dotzena d’expedients. Aquí quedaven al marge les entitats, culturals socials i esportives que tenen activitat durant tot l’any, pel reconeixement a la important tasca que fan, sense ànim de lucre, i s’adreçava només a particulars. 

21. Podeu explicar que heu fet per remunicipalitzar els serveis externalitzats de l'Ajuntament? Quins avenços hi ha en aquest sentit? Quins en són els impediments? Quina previsió feu per assolir o no remunicipalitzacions?

Actualment s’està estudiant la remunicipalització de la neteja d’edificis, trobant-se l’estudi en una fase força avançada. No s’ha valorat en profunditat però s’ha donat per no viable, la remunicipalització a curt i mig termini del servei d’aigües. S’ha valorat també i desestimat també a curt i mig termini la neteja viària. Properament s’estudiarà la viabilitat de remunicipalitzar el manteniment de l’enllumenat. 

22. Actualment BRG Progrés no té activitat per llei de Barris finalitzada. Aquest Ajuntament pot permetre’s tenir contractats 4 tècnics i 2 vigilants de zona blava? A més, la zona blava està descuidada. Entenc que a més necessita contractar un de manteniment, no crec que ho facin els tècnics. M’agradaria saber què fan aquestes persones a aquesta oficina? Per gestionar la zona blava d’aquesta ciutat cal tanta gent contractada?

La Societat, a banda de gestionar la zona blava, també gestiona l’Oficina Local de l’Habitatge. També s’hi porten a terme diversos projectes d’obra des de la seva projectació, licitació i execució, finançades en part amb els beneficis obtinguts de la zona blava, i en part, de línies de subvenció que cerca la mateixa societat. Un exemple d’aquestes obres seria la campanya d’adequació de passos de vianants a persones amb mobilitat reduïda, realitzada recentment al Passeig de la Pau. La impressió de la zona urbana descuidada pot ser deguda a una baixa que va trigar una temporada a poder-se cobrir i que finalment es va cobrir fa pocs mesos. En quant al manteniment dels aparells es realitza en molt bona part amb el personal propi, i en cas d’alguna de les escasses avaries d’importància, a través del servei de manteniment del mateix fabricant de la maquinària.
Altres funcions desenvolupades pel personal de la societat inclouen suport i ajuda en determinades tasques ordinàries del propi ajuntament. 

23. Què fa personal de l'Ajuntament en hores de feina comprant al mercat setmanal de dimecres? mireu les imatges de TV Berga del primer dimecres que va ser notícia... A les hores de feina que paguem TOTS han d'estar comprant? Perquè si és que si, potser que li donem la llista de la compra!

El personal de l’Ajuntament, en el seu conveni laboral gaudeix del dret de mitja hora de descans que s’acostuma a fer servir per esmorzar i darrerament, com es veu, també s’aprofita per comprar en el mercat de primavera. Això no va en detriment de les hores que es treballen, que són controlades informàticament. 

24. Com s’ha acabat amb el noi que feia el manteniment del camp de futbol de Berga? S’ha municipalitzat el servei? 

Per una banda, cal destacar que el conveni entre el Club Esportiu Berga i l’Ajuntament està caducat des de fa més de 10 anys i per tant, no respectava en cap punt la legislació actual. Pel que fa a l’encarregat de manteniment, era un dels punts que s’incomplien ja que fa anys que el club el pagava quan semblava, segons el conveni caducat, que era responsabilitat de l’Ajuntament. A hores d’ara s’està intentant signar
un conveni nou amb el club però hem demanat ajuda a la diputació ja que hi ha diversos temes de les instal·lacions esportives als quals no s’havia donat un seguiment (com els convenis) i que obstaculitzen les relacions formals amb el Club. Mentrestant, s’han enviat treballadors municipals que han cobert els mesos de principal activitat del club.  

25. Informació i transparència: Quan es faran públics a través de la web de l'Ajuntament els decrets d’alcaldia, les actes de la junta de govern local, la relació a junta de govern local, la relació de factures aprovades, l’estat d’execució dels pressupostos en temps real i per partides, l'estat de pagament a proveïdors... etc. (i no s’hi val a dir que no es pot per la llei de protecció de dades de caràcter personal, perquè es poden substituir els noms pel número de registre d’entrada, d’expedient o les últimes xifres del DNI i llestos)

En un termini màxim d’un mes es farà públic el portal de Transparència de l’Ajuntament de Berga. En aquest, es podrà consultar tota la informació relativa a actes de plens, decrets d’alcaldia, estat d’execució dels pressupostos en temps real i per partides, estat de pagament a proveïdors, etc. Pel que fa a les Juntes de Govern Local, que val a dir que
tenen el caràcter de no ser públiques d’acord amb la Llei de Règim Local, en principi no es publicaran. Per altra banda, cal recordar que hi ha una resolució de l’Agència Catalana de Protecció de Dades que remarca de forma clara en el seu dictamen CNS 6-2011 que les Juntes de Govern Local no poden ser objecte de publicació, no només pels requeriments derivats de la normativa de protecció de dades, respecte aquelles parts de
les actes que continguin dades de caràcter personal, sinó també les revisions de la normativa de règim local respecte el caràcter no públic de les sessions d’aquest òrgan. 

26. Com teniu previst arreglar el desmunt del pont de la Rasa del Canyet? Tenim un baixant d’aigua quan plou. Només cal posar els rocs que l’antic Ajuntament es va deixar emportar. Ho heu vist? Ho fareu? Volem una solució. Gràcies!

Aquest fet es dóna, com en molts altres aspectes deficients del manteniment de la via pública, relacionat amb la dramàtica falta de personal per poder dur a terme les actuacions. S’està incidint amb el problema però la solució és complexa donat que per diversa normativa ens és pràcticament impossible contractar més treballadors i no es disposa de diners suficients com per poder subcontractar les actuacions. S’espera que aquesta situació tendeixi a la millora en els propers temps.

27. Berga va ser el primer municipi català de fora l’àrea metropolitana en disposar d'un pla local contra l'homofòbia. Quines accions s'han pres per aplicar aquest pla en aquest darrer any? S'ha reunit la comissió politico-tècnica de seguiment que preveu el pla?

Queda molt camí per recórrer per tal que aquest Pla es desenvolupi plenament i per desenvolupar veritables polítiques per la diversitat sexual i de gènere. Malauradament l’homofòbia i transfòbia són presents a les nostres cases, als nostres carrers, als llocs de treball, als instituts i fins i tot a les escoles.
A part de les accions concretes del Pla, l’Ajuntament està treballant, a nivell tècnico-polític en un Grup de Participació de la Diputació de Barcelona estem treballant un programa marc local de polítiques per la diversitat sexual i de gènere. També estem treballant conjuntament amb altres municipis en la creació de la Xarxa de Municipis LGTBI que es presentarà el proper divendres a Ripollet. Esperàvem tenir resultats tan de la Xarxa com del Programa marc de la DIBA per tal de poder reunir la comissió político-tècnica i prioritzar tots aquells aspectes tan del Pla com els que queden fora del Pla i poder dotar-lo de pressupost per primera vegada. (tots els aspectes formatius que contempla el Pla, necessiten dotació pressupostària)
Accions que s’han portat a terme del Pla:
- Incorporar la perspectiva LGTB als plans i programes de l’àmbit d’acció social; per exemple, al Pla municipal per a la igualtat d’oportunitat entre homes i dones, el Pla d’inclusió social... Durant aquest any s’elaborarà el Pla d’Igualtat de l’Ajuntament, que incorporarà la perspectiva LGTBI o se n’elaborarà un d’específic.
- Aprofitar les diferents campanyes o activitats que ja s’organitzen per explicar o tractar l’homosexualitat i la transsexualitat. Per exemple, incorporar sessions de contes que mostrin famílies LGTB, una pel·lícula del Fixa’t, tallers contra qualsevol actitud discriminatòria (Taller de formació del 8 de març, campanya de la Patum no sexista, inclusió del tema de la LGTBIfòbia al Fixa’t Jove del 2017) 
- Donar visibilitat a les qüestions referents al col·lectiu LGTB i fomentar el respecte envers la diversitat sexual i de gènere en els mitjans de comunicació municipals (pàgina web municipal, xarxes socials, emissora de ràdio municipal, televisió municipal...). De cara el 28 de juny, i per tal d’omplir-lo de contingut i anar més enllà de penjar la bandera al balcó, estem treballant una estratègia comunicativa per tal de donar a conèixer Talcmsom, l’entitat de referència al territori. Creiem que és importantíssim que es puguin donar a conèixer per tal de poder crear aquí també, una organització potent de base, en la que la institució donarà suport i complicitat per la completa eliminació de la LFTBIfòbia i per una ciutat igualitària per a tothom.
- Donar suport i/o organitzar les dates significatives pel LGTB: 17 de maig, el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia; el 28 de juny, Dia Internacional per a l’Alliberament de les lesbianes, gais, transexuals i bisexuals.
- Donar suport a les associacions que vulguin desenvolupar projectes de suport al LGTB. 
- Introduir en les programacions i actes culturals existents la realitat LGTB (Fixa’t, programació teatral,...) i, sempre que sigui possible, promoure o donar suport al’organització d’actes culturals que visibilitzin el col·lectiu LGTB. 

28. Al Barri del Tossalet i altres barris hi ha peticions pendents i urgents com pintar uns 'cediu el pas' en una cruïlla de carrers on hi ha hagut accidents o reforçar la senyalització en un 'Stop' que molts se salten. Hem presentat escrits, peticions. informes i fotografies d'accidents (lleus) en aquests indrets. Entenem que hi ha actuacions costoses que s'han de fer segons disponibilitat econòmica però n'hi ha altres com aquestes que són urgents i perilloses i no suposen cap inversió no suposen cap inversió
desorbitada pel consistori. Per què no s'actua en aquests casos o es tarda tant en fer-ho? També hi ha altres problemes on l'Ajuntament ha treballat i continua treballant per a solucionar-ho. És el cas, entre altres, de la Rasa o claveguera a cel obert del Tossalet. Gràcies per continuar treballant-hi.

Aquest fet es dóna, com en molts altres aspectes deficients del manteniment de la via pública, relacionat amb la dramàtica falta de personal per poder dur a terme les actuacions. S’està incidint amb el problema però la solució és complexa donat que per diversa normativa ens és pràcticament impossible contractar més treballadors i no es disposa de diners suficients com per poder subcontractar les actuacions. S’espera que aquesta situació tendeixi a la millora en els propers temps. 

29. Què pot fer l'Ajuntament per augmentar la freqüència d'autobusos de Barcelona a Berga? Especialment a la tarda, ja que entre les 17.45 i les 20.35 hi ha una franja sense autobusos de gairebé 3 hores.

Poca cosa tret d’intentar persuadir el concessionari. Assabentat d’aquesta mancança, em comprometo a tractar-ho en la propera reunió amb ells. 

30. Hola, jo volia demanar si s’està vetllant o fent alguna cosa per l’edifici de la Guàrdia Civil de la Plaça d les Fonts i per la Farinera a la Crta? Doncs, dóna una imatge de deixadesa a la ciutat. Alguna proposta en els propers anys?

Es vetlla per tal que tots els edificis de la ciutat no puguin portar problemes de seguretat als usuaris de la via pública. En el cas de l’edifici de l’antiga Farinera, es troba en un sector  urbanístic, en teoria, en desenvolupament, la qual cosa dificulta enormement qualsevol
actuació. Per altra banda, moltes actuacions sobre edificis privats s’han d’escometre de forma subsidiària (pagant l’Ajuntament) i s’estan prioritzant, com és obvi, els problemes de seguretat, sobre els que tenen una component estètica major. Cal recordar que els pressupostos municipals han recollit per primer cop una partida dedicada a execucions
subsidiàries a l’any 2016, una partida ben dotada però que s’està mostrant insuficient. També és cert, que aquestes actuacions subsidiàries són complexes i posen a prova l’organització de l’Ajuntament, mostrant que es requereix més personal tècnic qualificat que pugui respondre a aquesta necessitat completament desatesa fins a dia d’avui. 

31. Per què s’afavoreix l’escola pública en comptes de mirar que tothom tingui feina (tant a la pública com a la concertada) si se suposa que representeu a tot el poble?  Gràcies Gràciesi enhorabona per la iniciativa.

En qualsevol dels casos, sempre que es tanca una línia de P3, cosa que era inevitable i no depèn de nosaltres sinó del Departament, es posen en perill llocs de feina a Berga, tant a l’escola pública com a la concertada.
En el cas concret, el que es va demanar va ser que es tractés amb igualtat d’oportunitats l’escola pública i la concertada. El Departament proposava tancar la línia de l’escola pública i nosaltres vam demanar que totes les escoles poguessin obrir les preinscripcions amb el mateix nombre de places que han tingut el curs 2015/2016. D’aquesta manera garantíem que les línies que es mantinguessin fossin les que les famílies escollien. 

32. Es podria posar mà sisplau a l’Hospital de Berga? Notem que hi ha problemes de personal que no fa bé la seva feina. 

Divendres de la passada setmana hi va haver una reunió informativa sobre qüestions de contractació pública a l’Hospital. Seria bo però de poder conèixer el cas concret per tal de poder actuar. Per tot això, es demana sisplau que la persona que hagi fet aquesta pregunta s’adreci directament a Alcaldia per tal de mirar de buscar les solucions necessàries

33. Sou 17 regidors. Si teniu tanta feina que no us ho atrapeu, repartiu les carteres entre tots. És una suggerència. Penseu-vos-ho. Gràcies! 

Acceptem la suggerència però tot i això cal dir que no compartim amb la resta de grups el model polític ni de gestió que volem per a la ciutat. Igualment, des de l’oposició també es poden fer moltes coses i contribuir a fer feina.

34. Com és que en altres governs es netejaven les voreres del carrer Falcilles i Pare Coll que donen al col·legi Xarxa i ara la vegetació està desbordada? està desbordada?

Les voreres de tots els carrers es netegen sense altra prioritat que el seu grau d’ús. En el cas de la vegetació, cal tenir present que un hivern suau i una pluviositat remarcable han desbordat aquest problema en molts punts de la ciutat, als que s’està actuant per assolir de nou un estat acceptable. Per altra banda, si la vegetació prové de terrenys privats,
l’actuació correspon al propietari del mateix, essent en tot cas l’Ajuntament responsable de l’actuació subsidiària tal i com ja s’ha exposat anteriorment. En tot cas es desconeix si en anteriors governs s’actuava amb mitjans municipals en terrenys privats i en quines
condicions això es feia si no era de forma subsidiària.

35. Fa quelcom el govern municipal per atraure empreses a la nostra ciutat? a la nostra ciutat?

El poder d’atracció d’empreses per part d’un ajuntament és un objectiu de difícil realització. Això ho demostra el fet que cap equip de govern precedents ha aconseguit fer-ho de manera sòlida. A aquí s’hi afegeix el risc d’invertir molts recursos en infraestructures que al final no resultin útils per aquesta atracció, com ha passat en molts indrets.
Reconeixem que som lluny de gairebé tot: xarxes viàries, línies de ferrocarril, centres logístics, ports, aeroports...
Nosaltres creiem que més que anar a buscar empreses de fora que vinguin a instal·lar-se és més efectiu treballar les bases de la creació d’una xarxa d’empreses autòctones, relacionades amb matèries primeres de la comarca o el conjunt de la Catalunya Central, arrelades i de difícil deslocalització, el foment de cooperatives, la investigació i el desenvolupament de productes autòctons. Estem treballant en algun projecte de gran envergadura en aquest sentit. Esperem poder-lo presentar ben aviat. 

36. Teniu pensat fer alguna cosa amb la brutícia dels gossos, és incivic el comportament dels seus amos. Gràcies

Períodicament s’han fet campanyes de conscienciació i és possible que s’hagi d’insistir, el que passa és que resoldre-ho requereix enganxar la persona que ho està fent ‘in fraganti’, i això costa molt perquè no hi pot haver un policia darrera de cada gos/amo dels gossos. En aquest sentit, també cal destacar que el Consell d’Infants una de les propostes que va
posar sobre la taula va ser una campanya de conscienciació sobre això a les persones perquè els preocupa la situació.

37. Com està la nova adjudicació d'obres de l'urbanització d'Els Pedregals? Quan pensen infofmar als propietaris?

En aquest moment està en tràmit la liquidació; quan hi hagi alguna cosa en ferm es parlarà amb els propietaris però de moment no s’ha volgut fer cap reunió al no poder anar encara acompanyada d’algun fet tangible. 

38. Sr. Camps: Es pot obstuir una clavaguera per derivar aigües fecals, per regar regar unes  hortes? derivant-les per un caneló obsolet i destruit (té uns 125 125 anys), que bé del carrer dels Banys, i travesa al carrer Mixerí/Rasa dels Molins. Aixó em repercutiex directament, dons la pressió de les aigues, empenyent al clavagueró i buscant sortida per el lloc més fácil, és els baixos de la vivenda on visc, repercutint, amb la
solubritat, i tenint que avisar als bombers o a Sorea, dons amb queden els baixos plens d'aigues fecals. He fet instàncies des del 2011, pèro el tema ve de molt més temps. De moment el colectiu "regaire" continua fent el mateix, i jo cada dos dies he de baixar al carrer del Banys i obriri la trapa per evitar mals majors,. Pregunto: Es pot solucionar o no? i acceptar la llei del més fort? res més grácies per llegir el missatge

Aquest tema s’està estudiant i l’Ajuntament es posarà en contacte amb el propietari. 

39. M’agradaria saber exactament i en detall què ha passat amb el Conservatori, independentment del tema de l’aval d’Inberga Tur i per què els nostes fills el setembre no van poder començar amb un Conservatori formalitzat?

Pel que fa al Conservatori, en primer lloc, val a dir que es va presentar durant la primavera passada, moment en el qual aquest equip de govern encara no havia pres possessió dels seus càrrecs. En aquell moment, semblava que el Conservatori estava tot formalitzat però va ser durant la darrera setmana del mes de juny de l’any passat en què vam rebre una
carta de la Generalitat de Catalunya, del Departament de Tutela financera en la qual se’ns requeria fer efectiu el pagament de l’aval d’Inbergatur a l’Institut Català de Finances. Aquest fet, va propiciar que des de l’equip de govern es posés el focus d’atenció en l’estat de la formalització del conservatori, si bé, el fet que se’ns requerís el pagament de l’aval per a poder tirar endavant evidenciava que aquest tràmit no estava realitzat. A partir d’aquí l’Ajuntament va posar en marxa tots els mecanismes per tal de poder tirar endavant amb la formalització definitiva dels estudis professionals de música com a reglats. L’alumnat havia inciat el curs durant el mes d’octubre creient que les classes que estaven duent a terme ja formaven part del currículum previst. Però tot això no era possible sense que abans l’Ajuntament de Berga hagués creat una comissió per a la creació del servei que havia de servir per en primer lloc, redactar un reglament intern de funcionament, aprovar les ordenances fiscals corresponents i finalment aprovar la creació del servei el passat mes de març. Val a dir que la comissió per a la creació del servei ja havia estat creada durant l’anterior mandat però no s’havia fet encara cap reunió d’aquesta per tal de poder-lo posar en marxa. Finalment, i a través d’un acord establert entre els Ajutaments de Puigcerdà, La Seu d’Urgell i de Berga es va poder aconseguir que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat reconegués els estudis realitzats des del mes de setembre.
A dia d’avui podem dir que el Conservatori de Música dels Pirineus és una realitat malgrat tota la tasca que ha portat al darrera durant el darrer any. 

40. Cada vegada hi ha més joves al carrer, que ni treballen ni estudien i que tenen molt temps per fer gamberrades, fumar...es pensa fer alguna cosa des de l'Ajuntament? 

Un dels serveis existents des dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Berga és el Centre Obert. Un Centre Obert és un servei d’atenció a la infància i a l’adolescència i les seves famílies, que fa una tasca educativa i preventiva des de la vessant de l’educació social especialitzada durant el temps lliure dels infants i adolescents. Amb aquesta acció educativa i preventiva s’intervé en els processos personals de manera integral: des dels àmbits emocionals, com familiars, educatius...
Sí que és cert que el Centre Obert de Berga atén a adolescents fins els 14 anys, quedant una franja desprotegida pel què fa a atenció directament municipal. De moment s'ha treballat amb altres agents que ofereixen diferents tipus de serveis entorn aquest col·lectiu i s'han fet divereses intervencions puntuals davant de conflictes apareguts en diferents
espais de Berga. Per tal de cobrir aquesta mancança, s'està treballant en un projecte d'intervenció per aquest espai d'edat que queda "desprotegit": ha quedat fora del món educatiu, del món laboral i sovint, amb conflictes familiars: es tracta d’un projecte (s’hi està buscant finançament i espai) que ajudi a reconduir i transformar la situació d'aquests joves, de manera integral. És una de les apostes de l'àrea. 

41. Després de l’ensurt de diumenge de Patum, que val a dir que cal valorar molt positivament la capacitat de reacció que va tenir l’equip de govern, suposo que pendran mesures al respecte, quines?

Efectivament, la situació de diumenge no estava contemplada en els plans de seguretat, no s’havia plantejat mai que, amb llum, es pogués donar una situació de risc tan elevat. La resposta que es va donar va ser fruit del coneixement del funcionament de la seguretat en un salt de plens. Sabiem que tancar la Plaça era una mesura en cas de risc, en un salt de plens. Per tant la vam aplicar i va funcionar. D’aquí en endavant és evident que repetirem l’acció sempre que s’evalui un risc lligat a l’aforament de la Plaça. Hem estat parlant amb experts que ens acessoraran sobre el fet de contar persones i els possibles dispositius. De
totes maneres, la decisió sempre dependrà dels responsables de la Plaça. El que nosaltres no volem fer és restringir l’accés sistemàticament. També repensarem les mesures de control pel que fa a l’accés amb ampolles (que poden fer relliscar), motxilles (que entorpeixen els moviments) i d’altres materials que puguin generar riscos que se sumen a la Festa. 

42. M’agradaria conèixer quants contenciosos té actualment l’Ajuntament de Berga i què es preveu per fer-hi front? hi front?

A dia d’avui, l’Ajuntament de Berga té una xifra total de 41 contenciosos oberts judicialment. Val a dir que sempre hi ha un nombre relatiu de contenciosos oberts contra les administracions públiques però el cas de l’Ajuntament de Berga sobrepassa aquests nivells amb escreix. És important remarcar que durant el darrer any no hi ha hagut ni un sol
contenciós contra l’Ajutnament de Berga, cosa que no vol dir que no n’hi pugui haver en un futur degut a la situació interna de l’Ajuntament de Berga.