09
de febrer
de
2024, 18:15
La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha presentat avui a Casserres els preceptes de l'Avantprojecte de llei de l'Estatut de Municipis Rurals. Una vuitantena d'alcaldes i alcaldesses de la Catalunya Central s'han acostat al Local Cultural del poble berguedà per seguir conèixer de primera mà la futura llei que, segons les estimacions de la Generalitat, pot aprovar-se enguany i entrar en vigor el 2025.
A grans trets, la vicepresidenta destaca que el text suposa un "punt d'inflexió" i un "canvi de mirada al món rural", ja que es constitueix com "una llei específica que protegeixi els municipis rurals o de menys població". Això vol dir, segons Vilagrà, que es tindrà en compte "la seva idiosincràsia" a l'hora d'aplicar normatives en matèria d'habitatge, territori o urbanisme, entre altres, tenint en compte el fet que "els ajuntaments més petits tenen més dificultats per dur a terme qualsevol dels projectes o dels reptes que tenen com a municipi". "Catalunya es conforma d'un territori molt plural i divers, per tant, no podem aplicar les normatives o les línies de subvenció de la mateixa manera a tot arreu", recalca.
Aquesta casuística és força comuna a la vegueria on avui s'ha traslladat l'Estatut de Municipis Rurals, ja que tal com ha detallat Vilagrà, 97 municipis dels 148 que hi ha a la Catalunya Central es consideren municipis rurals segons aquest text, i això es tradueix en dos terços del territori. En concret, aquesta denominació s'aplicarà en els municipis de menys de 2.000 habitants que es troben en una comarca rural (aquella en què un mínim del 15% de la població viu en municipis amb una densitat inferior a 150 habitants per quilòmetre quadrat), com és el cas del Berguedà, o bé les poblacions amb menys de 500 residents "amb els quals hem de tenir una especial atenció", ressalta la vicepresidenta.
Tot plegat, des del Govern incideixen que la finalitat de la futura llei serà "donar incentius perquè les persones d'aquests municipis es puguin quedar al territori a desenvolupar el seu projecte vital", amb accions com "reforçar aquella economia productiva que hi ha al territori més rural, especialment el sector primari, però també altres àmbits econòmics per tal que el talent es quedi i que hi hagi oportunitats". Precisament, el sector primari no ha perdut l'ocasió de ser presents a la visita de la vicepresidenta, i la pagesia ha protagonitzat una concentració a les portes del Local Cultural casserrenc per poder interpel·lar els seus neguits i demandes respectes d'aquesta normativa directament amb Laura Vilagrà.
Després d'un període d'exposició, es preveu que el Govern enviï el text al Parlament per la seva aprovació final aquesta primavera. Segons informen des de la Generalitat, quan entri en funcionament, totes les noves regulacions que es portin a terme hauran d'incorporar aquesta visió del món local i rural. D'aquesta manera, assenyalen que "es donarà resposta a la llarga reivindicació del món rural de tenir les mateixes oportunitats que el conjunt de la població de Catalunya". "Sovint hem fet lleis que tant servien per Gisclareny com per Barcelona, i això no pot ser perquè llastra els municipis petits", ha reconegut la vicepresidenta.
A grans trets, la vicepresidenta destaca que el text suposa un "punt d'inflexió" i un "canvi de mirada al món rural", ja que es constitueix com "una llei específica que protegeixi els municipis rurals o de menys població". Això vol dir, segons Vilagrà, que es tindrà en compte "la seva idiosincràsia" a l'hora d'aplicar normatives en matèria d'habitatge, territori o urbanisme, entre altres, tenint en compte el fet que "els ajuntaments més petits tenen més dificultats per dur a terme qualsevol dels projectes o dels reptes que tenen com a municipi". "Catalunya es conforma d'un territori molt plural i divers, per tant, no podem aplicar les normatives o les línies de subvenció de la mateixa manera a tot arreu", recalca.
Aquesta casuística és força comuna a la vegueria on avui s'ha traslladat l'Estatut de Municipis Rurals, ja que tal com ha detallat Vilagrà, 97 municipis dels 148 que hi ha a la Catalunya Central es consideren municipis rurals segons aquest text, i això es tradueix en dos terços del territori. En concret, aquesta denominació s'aplicarà en els municipis de menys de 2.000 habitants que es troben en una comarca rural (aquella en què un mínim del 15% de la població viu en municipis amb una densitat inferior a 150 habitants per quilòmetre quadrat), com és el cas del Berguedà, o bé les poblacions amb menys de 500 residents "amb els quals hem de tenir una especial atenció", ressalta la vicepresidenta.
Tot plegat, des del Govern incideixen que la finalitat de la futura llei serà "donar incentius perquè les persones d'aquests municipis es puguin quedar al territori a desenvolupar el seu projecte vital", amb accions com "reforçar aquella economia productiva que hi ha al territori més rural, especialment el sector primari, però també altres àmbits econòmics per tal que el talent es quedi i que hi hagi oportunitats". Precisament, el sector primari no ha perdut l'ocasió de ser presents a la visita de la vicepresidenta, i la pagesia ha protagonitzat una concentració a les portes del Local Cultural casserrenc per poder interpel·lar els seus neguits i demandes respectes d'aquesta normativa directament amb Laura Vilagrà.
Després d'un període d'exposició, es preveu que el Govern enviï el text al Parlament per la seva aprovació final aquesta primavera. Segons informen des de la Generalitat, quan entri en funcionament, totes les noves regulacions que es portin a terme hauran d'incorporar aquesta visió del món local i rural. D'aquesta manera, assenyalen que "es donarà resposta a la llarga reivindicació del món rural de tenir les mateixes oportunitats que el conjunt de la població de Catalunya". "Sovint hem fet lleis que tant servien per Gisclareny com per Barcelona, i això no pot ser perquè llastra els municipis petits", ha reconegut la vicepresidenta.