Després dels incendis del 1994, i més enllà d'una recuperació emocional col·lectiva per un foc sense precedents al territori, el conjunt de la societat berguedana ha pogut reflexionar, en especial amb el pas del temps, sobre aquella desgràcia. D'aquella experiència n'ha sorgit un coneixement conjunt que també ajuda a entendre la nostra realitat actual. Una de les observacions més senzilles i ràpides de fer va ser determinar que calia dotar més i millor els serveis d'extinció, però també, que la gestió forestal és primordial. A més, es va posar en relleu la figura dels voluntaris, també en els episodis més dissortats de la història.
Si bé és cert que la coincidència de focs arreu de Catalunya, i també a la comarca veïna del Bages, van limitar amb escreix els efectius disponibles al Berguedà per plantar cara al foc, la realitat és que, d'entrada, els recursos eren insuficients. "Les autoritats van tocar de peus a terra", indica la historiadora i testimoni dels focs Rosa Serra. Especialment, el cop de realitat va arribar després que tan sols quatre anys després hi hagués un altre gran incendi en un territori molt proper, entre el Solsonès i el Bages. Així, es van reforçar els Bombers, sobretot, amb la creació del Grup d'actuacions forestals (GRAF). També es van dotar millor les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i es van crear els serveis i recursos per a la Protecció Civil, que ara ja són essencials per a la seguretat en qualsevol acte popular o emergència. Però el coneixement més bàsic sobre la protecció contra incendis havia de traspassar les parets de la xarxa assistencial per impregnar el conjunt de la ciutadania, promovent campanyes i accions dirigides a la població.
A la comarca, hi ha hagut diferents iniciatives en aquesta línia, com és el cas de diferents Cursos explora celebrats en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura (UCEN). Segons explica la directora de l'Exploratori dels Recursos de la Natura, Dolors Grau, "gràcies a la coneixença de l'aleshores director, Josep Font Soldevila, amb Josep Arola, cap dels bombers a la Catalunya Central a l'època, hem pogut celebrar diverses conferències i ponències sobre la matèria encapçalades pel mateix Arola i altres membres del Cos de Bombers", assegurant que "ens van fer unes presentacions excel·lents sobre com es propagava el foc o com evitar-ho, que hem anat lligant amb els cursos sobre riscos i emergències". També hi han participat des del Parc de Bombers de Berga, amb professionals com Vicenç Vegas o Juli Lladós, oferint visites "molt tècniques, detallant l'enginyeria darrere el sistema d’aigua dels camions, les mànegues i respecte de les pressions". A més, tenint en compte que, actualment, els estudiants potencials de la UCEN són professors de secundària, aquesta mena de propostes esdevenen un "magnífic altaveu": "És una gota d’oli que es propaga i s'anirà transmetent".
Molt vinculada a l'extinció d'incendis hi ha la matèria de la prevenció, que en el cas del medi natural respon principalment a la gestió forestal. "Està clar que un bosc mediterrani, o es gestiona o es crema", assevera amb contundència Joan Boix, conseller delegat del Grup Boix i que va viure directament l'incendi del 94. "Encara que tallar arbres sembli un delicte, potser ara la gent és més conscient que, si un bosc creix tres vegades més del que se’n treu, les altres dues terceres parts s'acabaran solucionant un estiu o altre", replica Boix, valorant que, si bé "sempre hi ha feina per fer", considera que "la visió urbana del bosc ha canviat una mica".
Amb la mateixa lectura s'expressa Dolors Grau, detallant que "és urgent prendre mesures en matèria de gestió forestal per poder evitar els grans incendis, sense haver d'esperar que torni a passar res similar". Per a Grau, és evident que "el bosc és un recurs inigualable" que s'ha de vetllar, i per aquest motiu, des de l'Exploratori es va posar en marxa el projecte Bosc i sostenibilitat que treballa "des del punt de vista dels serveis ecosistèmics del bosc" i que es divideix en quatre àrees: l’aigua, l’aire, l’arbrat i la gestió forestal. El darrer, que es desenvolupa amb la col·laboració del Grup Boix, vol comunicar que "Catalunya és un país sobreforestat" i que cal actuar al respecte.
L'esperit olímpic del voluntariat
Des del punt de vista humà, una de les conclusions que va aportar l'incendi del 1994 és el valor que té el voluntariat. I és que, tal com relata Rosa Serra, tant a Puig-reig com a la resta del Baix Berguedà es van atansar per ajudar persones vingudes d'arreu de Catalunya. "Va ser la primera experiència de suport dels voluntaris que va existir en un succés", exposa Serra, que assenyala com a principal responsable d'aquella onada de solidaritat l'esperit olímpic del Barcelona 92, encara impregnat en la societat catalana.
"Van arribar voluntaris de Tortosa, de Puigcerdà, de l’Ebre, dels Pirineus... de qualsevol lloc del país, després que les Olimpíades generessin una consciència del voluntariat", detalla, afirmant que "aquella gent no es plantejava si dormiria, si menjaria, ni res: es van plantar aquí a veure què necessitàvem". I aquest gest, comparteix, "ens va ajudar molt, perquè en un moment que trobes una naturalesa enrabiada que et fa sentir molt poca cosa, tenir gent al costat és vital per no sentir-se sol i agafar forces". D'aquesta experiència s'explica que, quatre anys després, els berguedans fossin els primers a dirigir-se al Bages i al Solsonès per donar un cop de mà als veïns en el segon gran incendi a la Catalunya Central, o que uns anys després, alguns també viatgessin a Galícia per netejar el vessament del Prestige.