Quan va perdre el seu marit, era molt joveneta, i quan el va tornar a trobar, ja n’havia fet seixanta.
Li havia quedat plegat entre uns llençols de cotó d’aquells tan freds a l’hivern i que donaven tanta feina perquè s’havien de planxar, que havia deixat oblidats en una calaixera vella que tenia a les golfes quan van sortir els de tergal, molt més pràctics i moderns.
Dels llençols en va fer draps per netejar els vidres i, com que ella encara era d’una època en què les coses no es llançaven, ni que ja no et fessin cap servei, va canviar les boles de naftalina i va tornar a deixar el marit endreçat dins el calaix, malgrat fins aleshores, ni després d’aquest moment, el trobés mai a faltar.
X.jpg) avier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga. |
 Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”. |
