El Centre d'Estudis d'Avià ha descobert, aquest dissabte, la figura del militant llibertari Oriol Solé Sugranyes. Ha estat en una conferència del periodista, escriptor i poeta David Castillo, en què s'han repassat alguns aspectes del seu assassinat el 1976, després de la fuga de la presó de Segòvia, conjuntament amb un grup de presos, principalment d'ETA i del Front d'Alliberament de Catalunya.
 
Una xerrada que ha comptat amb la presència de Jordi Solé Sugranyes, germà del català assassinat, en què també s'han llegit poemes on es recorda el moment de la seva mort, així com el testimoni escrit de diverses persones, entre les quals Miren Amilibia, organitzadora de la fuga, que precisava que el principal problema va ser una confusió per fer arribar un segon camió per creuar la frontera. Això i la impaciència dels presos per tirar endavant el pla van ser els principals errors de l'operació, que va acabar de la pitjor manera possible.

La fuga de Segòvia es va començar a planificar el 1975. Un grup de presos vinculats a ETA va aprofitar la doble paret d'uns lavabos per excavar un túnel que conduïa fins a les clavegueres. Allà, l'organització armada s'havia d'encarregar de portar els 29 presos a l'estat francès, però a pocs metres de la frontera la Guàrdia Civil els va interceptar i allà mateix es va iniciar un tiroteig que va acabar amb la vida del català. 

Aquests fets, ha explicat Castillo, es van produir només dos anys després de l'execució de Salvador Puig Antich, condemnat per la mort d'un policia, esdevenint un cop molt dur per al sistema dictatorial franquista, que va ser contestat amb múltiples manifestacions.

Durant la xerrada, on s'han pogut veure algunes fotografies, Castillo també ha repassat la trajectòria del militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), de la mà d'un dels seus companys de fuga. De fet, Solé Sugranyes va ser detingut i empresonat ja el 1973, després d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Des d'allà, va ser traslladat a les presons de Lleida, Girona, la Model de Barcelona i Segòvia, on finalment va ser mort per un tret al cap a Auritz (Navarra). 

L'acte d'Avià, ha precisat Castillo, no és un acte reivindicatiu, sinó històric. "Els MIL no eren un moviment terrorista", ha indicat. La conferència ha comptat amb la presència d'una quarantena de persones, algunes de les quals vinculades a moviments llibertaris dels anys 70 i 80.