El Coll de Pal és una collada de muntanya estratègica: a 2.100 metres d'altitud, connecta el Berguedà amb la Cerdanya i la Catalunya Nord. Per aquest motiu, entre la dècada dels 40 i els 50, les tropes de Franco hi van construir una línia de defensa per protegir l'Estat en cas d'una hipotètica invasió per part de França o dels exiliats republicans. Hi ha sis búnquers que es conserven intactes, però que poca gent coneix. I per treure'ls de l'oblit, l'Ajuntament de Bagà ha impulsat la creació de dues rutes per visitar-los. "Hem saldat un deute amb la nostra història", valora l'alcalde, Lluís Casas.
"Volem treure a relluir el nostre patrimoni perquè ens explica una part de la nostra història recent, que a vegades desconeixem", explica Gerard Folcrà, guia de Bagà, que descriu l'indret com una antiga zona militar poc coneguda, però amb molta història al darrere. En concret, s'han creat dos recorreguts: el del Serrat Gran, una ruta lineal de dos quilòmetres i 318 metres de desnivell; i el del Puigllançada, de 0,8 quilòmetres i 124 metres de desnivell. Tots dos itineraris disposen d'un codi QR que permet consultar la història de cada una de les infraestructures defensives, de les quals n'hi ha sis.
Els búnquers són d'observació, d'atac i de refugi personal. Es van construir amb formigó i es van cobrir amb pedra, i s'han mantingut intactes amb el pas del temps, d'una banda, perquè "no han patit cap modificació ni reforma"; i de l'altra, perquè "no es van haver d'utilitzar mai". "Tenim uns búnquers intactes, per estrenar", assenyala el guia. La majoria disposen d'una entrada i, a l'interior, hi ha una sala gran amb una taula de formigó. "En alguns d'aquests búnquers s'hi pot veure una fletxa que indica cap a on s'ha de disparar, una cosa que pot semblar òbvia", explica Folcrà, que també detalla que "en el cas dels búnquers d'observació, no hi ha taula i té dos petits forats per poder mirar". Ara bé, els que són "més diferents" són els de refugi personal, puntualitza.
En tot cas, tant l'alcalde com el guia assenyalen que hi ha alguns detalls d'aquestes construccions que són desconeguts. "No se sap qui els va construir. Hi ha molta gent que pensa que els van construir els soldats presos que hi havia a la zona de riu Gréixer, però el cert és que els presos que hi havia no tenien ni idea d'aquest projecte", detalla Folcrà, mentre que Casas apunta que "és una època fosca i hi ha molt poca informació del que es feia o es desfeia". Aquesta proposta és el resultat d'una iniciativa engegada l'any 2019 amb la investigació sobre els búnquers de l'historiador baganès Cristobal López. Tal com explica el batlle, la pandèmia va aturar el projecte, que es va reprendre fa uns mesos i s'ha reconvertit per "promocionar-ho turísticament".