El Berguedà ha posat negre sobre blanc el seu objectiu de reindustrialització a través de la rúbrica del Pacte pel Desenvolupament Industrial del Berguedà 2030. El document, que ha d'esdevenir un "instrument estratègic" per a la projecció del sector a la comarca, neix d'una entesa publicoprivada amb més d'una quinzena d'agents com administracions i institucions, a més de les entitats representants del teixit empresarial i dels treballadors, que han coincidit en el marc de la Taula de Polígons i Indústria i s'han embarcat en aquesta missió conjunta per fer de la indústria el motor econòmic del Berguedà.
"És un moment històric, perquè la gran diferència és que declarem com a comarca que volem enfocar-nos cap a la indústria. I això, des del tancament de les mines i el tèxtil als anys 90 no passava", ha posat en relleu el president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà (ADB), Sebastià Prat, qui ha distingit aquesta iniciativa d'altres propostes anteriors pel fet que no implica un "abordatge transversal" sino que pretén que "ens enfoquem en la indústria perquè sigui el sector número u sobre el qual actuar". Per assolir la fita de la dinamització industrial, els actors signants han acordat també l'Agenda Industrial 2024-2030, la qual "trasllada els objectius estratègics a accions concretes i mesurables", han assenyalat des de l'ADB. En aquest sentit, s'han situat cinc eixos principals d'acció a desplegar en el conjunt d'espais industrials de la comarca.
Segons el president de l'Agència, el primer té a veure amb el relat i la comunicació, tant dins del Berguedà com cap a fora, d'aquest treball conjunt. Una de les primeres actuacions serà en aquest àmbit, i consistirà en el reforç de la nomenclatura i marca de Polígons Berguedà implementant una senyalística unificada dels equipaments. La segona branca té a veure amb les inversions en infraestructura, que es començaran a fer realitat amb els ajuts del Programa Sectorial de Millora de Polígons Industrials 2025-28 de la Diputació de Barcelona i del qual se'n beneficiaran Berga, Avià i Gironella. En tercer lloc, s'hi ubica l'eix de l'ocupació, que ha d'enfocar-se tant a la creació de llocs de treball més ben remunerats com al relleu generacional, a més d'una promoció de la igualtat en un sector masculinitzat. Així, s'incidirà en crear la formació necessària directament a la comarca.
El quart grup d'actuacions s'emmarca en la transició energètica, impulsant la creació de comunitats energètiques i promovent la descarbonització de les empreses. Alguns dels exemples més evidents són els serveis de la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa a la Valldan o la instal·lació d'una planta fotovoltaica a Cal Vidal, fent dels polígons berguedans espais més sostenibles. Finalment, la cinquena línia d'acció consisteix a oferir suport a les empreses, fent que les administracions assumeixin la responsabilitat d'aconseguir que el Berguedà formi part dels plans d'inversió i línies de subvenció en indústria més importants del pais. A més, Prat també considera que s'ha d'utilitzar aquest treball per "obrir el meló de la simplificació administrativa", per tal que la tramitació amb el sector públic sigui més àgil i senzilla.
"El Berguedà va passar uns moments molt foscos durant el tancament de les mines i la indústria ha passat per moments complicats perquè no ens hem acabat de creure que era un dels vectors importants de la comarca", ha valorat al respecte el president del Consell Comarcal, Moisès Masanas, qui ha assenyalat que "crec que això s'ha revertit i aquest és un punt d'inici per treballar en una altra direcció".
Unanimitat de consistoris, agents empresarials i representants sindicals
L'acte de presentació del Pacte ha servit per escenificar l'entesa entre els agents implicats. Per part del sector privat, han coincidit a destacar el canvi de tarannà de les institucions públiques i llegeixen el full de ruta com quelcom més enllà que una declaració d'intencions. "Creiem que la industrialització és un fet molt rellevant i que hem de treballar-hi tots a la una, remant tots en la mateixa direcció", ha declarat la presidenta de la Cambra de Comerç del Berguedà, Mercè Sallés, qui s'ha mostrat confiada perquè "aquest pacte pugui tirar endavant i acabi sent un pla executiu important a la comarca". "Hem canviat la mentalitat. El concepte de reindustrialització el tenim perfectament assumit i treballem per això", ha destacat el president de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà, Josep Maria Serarols, qui ha emfatitzat que "la batalla també la tenim perquè, des de fora, també entenguin que el Berguedà és una comarca industrial i que nosaltres volem jugar en totes les polítiques industrials del país".
"És una molt bona notícia el fet que puguem establir aquests compromisos en un moment que l'economia està creixent i tenim un seguit de reptes molt importants que hem de convertir en oportunitats", ha exposat per la seva banda el secretari general de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central, Ivan Ramos, que ha fet referència a la "triple transició, energètica, demogràfica i digital" que cal afrontar en el present i futur pròxim. "Ens situen en un context d'haver d'impulsar aquesta transició en comarques com el Berguedà i, per tant, és una oportunitat per generar al territori una ocupació de qualitat com la quina proveeix la indústria". En una línia similar, la secretària general de la UGT Bages-Berguedà, Mercè Gómez, ha compartit que el Pacte esdevé "un instrument que considerem molt interessant a l'hora de sumar esforços entre totes les entitats del territori per a contribuir a aconseguir millores a les empreses dels polígons i, d'aquesta manera, poder crear riquesa al territori".
Així mateix, han rubricat el document un total de 10 ajuntaments de la comarca: Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet i Puig-reig. Amb tot, des de l'ADB assenyalen que les diferents accions, que s'aniran desvetllant a mesura que puguin prendre forma, s'executaran fins a l'anualitat del 2030.
