El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, s'ha compromès a traslladar l'estratègia per a la reindustrialització del Berguedà al conjunt de grups parlamentaris i al Govern de la Generalitat. L'anunci l'ha fet en el marc de la visita a diferents municipis de la comarca el darrer divendres, en una jornada que també va aprofitar per trobar-se amb representants del sector econòmic i empresarial, a més de conèixer les iniciatives de la Fundació Horitzó i la Fundació la Llar.
"Al Berguedà s'ha definit un projecte i un propòsit, i s'ha fet amb consens", ha assenyalat el president en declaracions a la premsa des del Polígon Industrial d'Olvan, el qual ha reconegut com a pedra angular d'aquesta estratègia. Aquesta unanimitat, rubricada per administracions, formacions polítiques i associacions d'empresaris ha sorprès Rull, qui ha emfatitzat que el conjunt d'actors comparteixen que "aquest objectiu és una prioritat pel Berguedà". És per aquest motiu que el president del Parlament ha entomat l'encàrrec de compartir l'estratègia amb tots els grups parlamentaris, a més de reforçar la comunicació al respecte amb els dos consellers implicats, Sílvia Paneque (Territori) i Miquel Sàmper (Empresa i Treball).
Aquest objectiu comú s'ha plasmat en la visita conjunta al Polígon Industrial d'Olvan de Josep Rull, acompanyat de l'alcalde d'Olvan i president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Sebastià Prat; del president del Consell Comarcal, Moisès Masanas; la presidenta de la Cambra de Comerç al Berguedà, Mercè Sallés; i el president de l'ACEB, Josep Maria Serarols. "Al Berguedà, ara tenim molt clar que volem ser: la nostra demanda i aposta és la indústria", ha declarat Prat al respecte, assenyalant que aquest sector "genera més resiliència, continuïtat i estabilitat laboral i més oportunitats pels nostres joves", a més de "ser capaç de traccionar oficis i carreres més tècniques".
Segons el batlle, el polígon es troba en fase de desenvolupament i en creixement, però encara necessita un seguit d'inversions per tirar endavant. En concret, s'estima que s'hi hauran de destinar uns dos milions d'euros, i tenen la complicitat de la Generalitat per tirar-ho endavant, ha apuntat Prat. "Volem que hi hagi dates, calendari i un compromís ferm", ha incidit. Així, entre altres modificacions urbanístiques, el futur del Polígon Industrial d'Olvan passa per les 35 hectarees pendents d'urbanitzar i una nova subestació elèctrica. "És una demanda que hem traslladat a totes les forces i totes les representacions institucionals del país", ha exposat l'alcalde, detallant que l'equipament d'Olvan vertebra "aquesta visió i estratègia del Berguedà".
A més de la visita, els mateixos representants polítics i empresarials s'han reunit per posar en comú aquests objectius i altres reptes pendents a la comarca. És el cas del projecte d'ampliació de la C-16, que Sallés ha reivindicat com a peça clau pel futur econòmic del territori i en la mobilitat entre França i Barcelona. També s'ha posat sobre la taula la importància de treballar per contribuir a la desburocratització de l’administració pública i guanyar així en eficiència i productivitat.
La capacitat del tercer sector
Aquesta petició per a l'alleugeriment dels processos administratius ha estat la demanda coincident de les dues entitats del tercer sector de Berga, la Fundació la Llar i la Fundació Horitzó. "Totes dues han coincidit que les institucions són extraordinàriament lentes a l'hora d'afrontar diversos procediments" ha reconegut el president del Parlament, posant la major preocupació en les accions que interpel·len persones, usuaris i famílies concretes. "Ambdues entitats m'han traslladat d'una manera molt consistent que hi ha d'haver unes institucions més ràpides, flexibles i amb més capacitat d'acompanyar", ha detallat Rull, que ha entomat el repte i ha compartit el plantejament compartit de cara a alleugerir el treball a la cambra, a l'hora d'elaborar textos legislatius: "Estem buscant i consensuant mecanismes, a més de localitzar i minimitzar els colls d'ampolla que tenim", ha explicat.
Sigui com sigui, el president del Parlament s'ha emportat de les trobades amb les entitats el seu valor i tasca, declarant que "el Berguedà es pot sentir molt orgullós de tenir dues iniciatives tan potents com aquestes, que posen al centre les persones". "Quan anem a la resta d'Europa i expliquem iniciatives d'aquestes característiques, ens fa ser singulars", ha detallat Rull, asseverant que "en altres països que veiem molt avançats, iniciatives com les de la Llar i Horitzó no hi són".
