Els acords i les discrepàncies del Berguedà amb el projecte d'ampliació de la C-16, en 8 punts clau

Els alcaldes de Cercs, Guardiola de Berguedà i Bagà valoren la proposta aprovada per Territori i comparteixen les al·legacions sostingudes a la iniciativa

Els treballs projectats consten d'una inversió estimada de 240 milions d'euros
Els treballs projectats consten d'una inversió estimada de 240 milions d'euros | ACN / Nia Escolà
13 de desembre de 2024, 17:35
Actualitzat: 17:40h

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha aprovat el projecte de traçat de la transformació de la C-16, també conegut com a Eix del Llobregat, en el tram de 21 quilòmetres comprès entre els municipis de Berga i Bagà. Comptarà amb una inversió estimada de 240 milions d'euros implantant un sistema pioner de carril reversible amb barrera mòbil i fent realitat el desdoblament de cinc túnels i un nou viaducte a Cercs, com a accions de més envergadura. Els responsables de la proposta s'han reunit aquesta setmana amb els alcaldes dels municipis afectats per tornar-los a explicar els detalls, amb actuacions que han estat aplaudides i compartides i altres que han fet posar el crit al cel. Nació Berguedà ha parlat amb els alcaldes de Cercs, Urbici Malagarriga, Guardiola de Berguedà, Ferran Sayes, i Bagà, Lluís Casas, per recollir les impressions al respecte.

La supressió d'una sortida en sentit nord, a Cercs

El projecte aprovat pel Departament de Territori no contempla la sortida nord en sentit Bagà del municipi de Cercs. L'equip de govern local ha mostrat el seu desacord i preocupació de seguida, argumentant que aquesta decisió suposaria convertir el poble en un "cul-de-sac", segons l'alcalde. De fet, Urbici Malagarriga ha exposat que aquest plantejament fa pràcticament impossible el trànsit de vehicles de grans dimensions pel nucli, com autobusos i camions articulars. Aquesta crida s'ha escoltat des de Barcelona, i el director general d'Infraestructures de Mobilitat, David Prat, ha emplaçat el batlle a una trobada passades les festes de Nadal per plantejar noves solucions i estudiar-les in situ. "Estava molt dolgut, però se’ns ha obert un bri d’esperança", assevera Malagarriga, qui apunta que "la solució hi és, però econòmicament és costosa".

L'enllaç a la Pobla i Sant Julià, des de Guardiola

L'element més "crític" de la proposta, a parer de Guardiola de Berguedà. Ferran Sayes detalla que "és el punt on tenim més recel de tot el projecte" i insistirà perquè es reformuli en la segona fase dels treballs, tot i reconèixer que és "un encreuament molt complex": "Se sobreposen els sentits de la circulació, s'estreny el traçat, el riu limita i la muntanya de Sant Julià acota molt". L'alcalde exposa que "la solució proposada és elevar una carretera per sobre de l'altra", un remei que "a nosaltres ens suposa mur visual des de bona part de la zona sud del municipi" i també "s’hauria de veure la repercusió acústica que pot tenir". Des del departament han estat "sincers", indica, ja que li han reconegut que "no han trobat cap més solució" i que "la proposta que hi ha sobre la taula és la més viable".

Les vies lentes de Terradelles i el Collet

L'Ajuntament de Bagà valora molt positivament la via lenta "tipus 2 menys 1" que unirà el veïnat de Terradelles amb el poble. "Això facilitaria que els residents a Bagà i Terradelles no s'hagin d'incorporar a la carretera general per anar d'un nucli a l'altre", ha posat en relleu Lluís Casas, qui també ha destacat favorablement que aquesta infraestructura permetrà compatibilitzar la mobilitat dels vehicles amb la dels ciclistes i els vianants, sent clau per al futur desenvolupament de l'eix ciclista del Berguedà. Aquesta mateixa lectura la fan des de Guardiola de Berguedà, que podria aprofitar tant el carril de Terradelles al nord com el que s'ha projectat al sud, al Collet, que també enllaçarà amb el trencant cap a Vallcebre, Saldes i Gósol

L'accés al Castell de Guardiola

En relació amb la via lenta del Collet, l'accés al nucli també lliga amb la connexió al Castell de Guardiola, un espai monumental del municipi i on periòdicament es desenvolupen campanyes arqueològiques. "Trobem que no queda ben resolt l'accés al Castell", valora l'alcalde, que manifesta que "com a mínim, caldria preservar la permeabilitat per accedir-hi". D'aquesta manera, un cop el projecte avanci a la segona fase, serà el moment de trobar un nou encaix a la proposta.

Una segona entrada a Bagà

Aquesta és la principal reticència manifestada des de Bagà respecte del projecte presentat per Territori. I és que, aprofitant l'avinentesa de les obres, el municipi ha demanat en les al·legacions la petició per fer realitat una entrada sud en la circulació des del nord. Actualment, la circulació en sentit sud només compta amb l'accés nord, i el que planteja l'equip de Lluís Casas és poder aprofitar l'amplada de la rotonda sud del municipi per afegir aquesta incorporació. "El director general no s'hi ha oposat, així que entenem que ho podem revisar", assegura.

La correcció de 15 interseccions a l'esquerra

L'anunci del projecte aprovat, fa tot just una setmana, feia referència a la transformació de les 15 interseccions en el tram entre Berga i Bagà que actualment tenen girs a l’esquerra -envaint el carril contrari-. La proposta inclou que aquestes incorporacions esdevinguin enllaços a diferent nivell. Aquestes solucions són una molt bona notícia pel territori: "És fonamental corregir aquests accessos per la seguretat viària i la tranquil·litat dels conductors", ha declarat l'alcalde de Cercs. 

El coll d'ampolla del Túnel del Cadí

La proposta per a l'ampliació de la C-16 entre Berga i Bagà es fonamenta en un sistema innovador de 2+1 altern, és a dir, sumant un tercer carril reversible en funció dels fluxos de trànsit que es dotarà amb el pas d'una màquina que mourà les pilones de formigó que marquen la separació dels carrils. L'objectiu finalista és poder donar més espai en el sentit on fa més falta, per les característiques d'un trànsit dens cap al nord els divendres a la tarda i cap al sud els diumenges a la tarda. Ara bé, hi ha qui creu que aquesta mesura només traslladarà la problemàtica uns quilòmetres. És el cas, per exemple, de Ferran Sayes, qui recalca que "el Túnel del Cadí només té un carril per sentit, així que continuarà sent un embut".

D'interès local o pels de fora?

És el gran debat de fons i sostingut al llarg dels anys que fa que es parla de la implementació de les obres. Les posicions són molt contrastades i diversificades, però principalment, es fonamenten entre els que creuen que ajudarà a la vida dels berguedans per la resolució a les retencions i els qui pensen que més aviat es fa pensant en les persones que només hi circulen de passada. "La valoració que en faig del projecte és positiva. És una proposta molt ambiciosa que solucionaria, entenem, els problemes de les retencions dels caps de setmana", llegeix en clau positiva Lluís Casas. Per contra, Ferran Sayes és de l'opinió que "és una infraestructura que no està pensada pels del territori, sinó per passar pel territori", recalcant que "la nova infraestructura no ens beneficiarà especialment quan circulem en dies normals".