La Generalitat està fent passes en el camí de la regulació dels habitatges destinats a l'allotjament turístic, amb la finalitat de recuperar alguns immobles per a l'ús residencial. La nova normativa anunciada aquesta setmana ha establert un topall que posa de manifest diversos municipis catalans amb xifres desproporcionades respecte de la concentració d'habitatges destinats a aquesta activitat econòmica que tensiona el mercat. La fórmula que s'ha escollit és la de 10/100, és a dir, que hi podrà haver un màxim de 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants. Així, aquesta norma situa dos municipis berguedans per sobre del límit, amb valors de 12,5 i 10,7 respectivament. En tot cas, més enllà del topall (que engloba 47 poblacions arreu de Catalunya), la norma posa deures a 262 municipis d'arreu de Catalunya (7 al Berguedà), amb índex per sobre dels 5 pisos per cada 100 habitants o mercats de l'habitatge residencial saturats, que hauran d'implementar mesures per regular el sector.

[noticiadiari]2/264895[/noticiadiari]

El rànquing de municipis amb més pisos turístics per habitant del Berguedà l'encapçala Castellar de n'Hug, que té registrats 22 pisos respecte dels 176 residents, situant l'índex a 12,5 pisos per cada 100 habitants. També supera lleugerament el topall Gisclareny, on només hi ha 3 habitatges per aquesta finalitat, però que si es mesura amb els seus 28 habitants fixes, suposa 10,7 immobles per cada 100 veïns.

 

Les dades posen de manifest la concentració d'aquests habitatges a l'Alt Berguedà, ja que la llista, tot i que ja per sota del nou topall, continua amb els municipis de Castell de l'Areny (5 pisos amb 69 habitants), Sant Jaume de Frontanyà (2 pisos i 31 residents) i Gósol (14 habitatges i 233 habitants). I amb concentracions entre 4 i fins a 6 habitatges per cada 100 habitants, en ordre decreixent, s'hi troben: Castellar del Riu, Guardiola de Berguedà, Fígols, Montclar, Saldes, la Quar i Vallcebre. 

[noticia]27362[/noticia]

Per la seva banda, Borredà, Capolat, Montmajor, la Pobla de Lillet, Bagà, Cercs, l'Espunyola i la Nou de Berguedà presenten índex entre l'1 i el 3,8 (ordre decreixent), mentre que a Vilada, Olvan, Avià, Sant Julià de Cerdanyola, Gironella, Berga, Casserres i Puig-reig tenen registres entre el 0,2 i fins al 0,9. Finalment, a Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix no hi ha registrat cap pis d'ús turístic.
 
Ara bé, malgrat no superar aquest topall, la Generalitat també ha establert que els municipis on l'índex sigui de més de 5 pisos d'ús turístic per cada 100 habitants o on hi hagi un mercat de l'habitatge residencial tensat (un total de 262 arreu de Catalunya), no podran atorgar cap llicència turística nova fins que no s'adaptin al nou marc regulador establert pel Govern. Aquest comprèn la tramitació d'una llicència urbanística prèvia i que els Ajuntaments defineixin la xifra màxima d'immobles que es poden destinar a aquesta finalitat. A més, suposa que, des que entri en marxa, ja no s'atorguin llicències perennes, sinó que tindran una temporalitat predeterminada (almenys cinc anys i renovables).

[noticia]27339[/noticia]

En el cas del Berguedà, aquesta norma inclou les dues poblacions per sobre del topall, Castellar de n'Hug i Gisclareny, i també Gósol, Castell de l'Areny, Sant Jaume de Frontanyà, Castellar del Riu i Berga. Amb tot, el decret llei -que haurà de ser ratificat pel Parlament- serà d'aplicació immediata i establirà, de facto, una aturada de llicències en aquestes poblacions afectades.