23
de novembre
de
2023, 19:18
Actualitzat:
19:18h
Aquest novembre, s'han complert cinc anys d'ençà que els 12 municipis del Berguedà on està vigent el porta a porta va començar a caminar. Un lustre d'encerts en matèria de reciclatge, ja que la comarca ha passat de la cua al capdavant de Catalunya, però també de problemes enquistats i d'un retret constant respecte del preu de la taxa. L'equip de govern espera que la posada en marxa del nou concurs acabi d'endreçar les mancances i pugui tornar a repuntar els percentatges de reciclatge, confiant a més que el preu de la factura es mantingui a ratlla els cursos vinents.
"El balanç és molt positiu", afirma el conseller comarcal de Residus, Jesús Calderer, que declara que "si fa cinc anys, amb totes les pors i prevencions que es tenien, s'hagués sabut com estaríem ara, potser hauria costat de creure". El conseller fa referència a les xifres de reciclatge assolides des de l'entrada en vigor del sistema, ja que segons les dades del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, ha passat d'un 42,22% l'any que va engegar el porta a porta (2018) al 67,15% del 2022: "Hem passat de ser una de les pitjors comarques de Catalunya pel que al reciclatge a estar entre les tres primeres", incideix.
Ara bé, la darrera xifra no ha estat la més alta registrada a la comarca, que va tocar sostre el 2020 assolint un 69,46% de recollida selectiva. Aquests dos últims cursos han estat d'un lleuger retrocés, els quals Calderer valora que s'hauria d'analitzar molt detalladament el motiu, però avança que el Consell Comarcal del Berguedà, administració que gestiona el servei en tots els municipis a excepció de Gironella i Puig-reig, hi incidirà fent "més pedagogia i comunicant millor el sistema a la ciutadania". "Des del nou govern, ens hem proposat fer moltes més campanyes de sensibilització", referma.
Així mateix, a banda de les dades globals, el balanç del darrer any també ha posat de manifest que Fígols és el municipi català amb pitjor índex de recollida selectiva, amb un valor del 9,7%. Aquest resultat, exposava l'alcalde del municipi, Otger Calduch, que era provocat pel "turisme de residus" que pateixen, i que des del Consell confien que es corregirà amb la posada en marxa del nou sistema de recollida de residus als 19 pobles berguedans on no s'aplica el porta a porta, ja que implicarà la instal·lació de contenidors intel·ligents que només podran utilitzar els usuaris acreditats.
La qüestió del preu del rebut dels residus ha estat, juntament amb la deixadesa de les illes d'emergència, una de les grans batalles de l'administració supramunicipal. En les compareixences inicials sobre la posada en marxa del nou servei, es va anunciar una rebaixa futura en la taxa en el moment que entrés en vigor el porta a porta. Una rebaixa que, no només no s'ha produït, sinó que el rebut ha anat a l'alça. Sobre aquesta casuística, Calderer detalla que "parlant-ho amb els consellers que hi havien sigut, ells em diuen que la frase com a tal, no es va arribar a dir", tot i compartir que "el que és important és que això va quedar en la societat, i la veritat és que, avui dia, hem hagut d'apujar la taxa". En tot cas, a les hemeroteques han quedat gravades afirmacions com les de l'anterior president del Consell Comarcal, Josep Lara, que en el moment de prendre el càrrec, va declarar en una entrevista amb Nació Berguedà que "sense l'aplicació del porta a porta, hauríem d'incrementar la taxa d'escombraries, i això no ho vol ningú", i afegint que "si el porta a porta funciona bé, a la llarga ens podem veure en cor d'abaixar preus o abaixar l'impost de recollida de residus a la gent que més bé ho faci".
Sigui com sigui, la realitat del novembre del 2023 és que, l'any vinent, els domicilis adscrits al porta a porta pagaran 145,95 euros en matèria de taxa de residus, un 5% més que enguany. I això, amb una normativa europea trepitjant els talons, la qual implicarà que els serveis de gestió de residus no puguin ser deficitaris i, per tant, que els usuaris paguin la totalitat del servei. En aquest sentit, cal recordar que, segons va detallar el president del Consell Comarcal, Ramon Caballé, el sistema té, actualment, un dèficit d'un milió d'euros, que s'haurà de suprimir de cara el 2025 per la normativa esmentada. Davant d'aquesta situació, Calderer avança que el govern comarcal té sobre la taula algunes accions que poden contribuir a rebaixar el cost del servei, com és la substitució de les bosses microxipades de la capital pels cubells multiproducte o el tractament de la fracció d'orgànic directament a la comarca. "Estem estudiant si l'orgànica, que avui en dia estem portant a Solsona i al Bages, ens la podem quedar aquí. Estem fent números perquè, si realment és viable i redueix el cost de la gestió, el que hem de plantejar és fer-ne el tractament aquí", ha explicat al respecte el conseller.
Amb tot, el titular de Residus també valora que, per l'altra banda, "la vida també puja", fent referència a aspectes com el preu del carburant que consumeixen els camions que fan la recollida, el qual "no té res a veure amb el que es pagava fa 10 anys". D'aquesta manera, Calderer no nega que el rebut haurà d'anar creixent de forma progressiva, per exemple, "aplicant-hi la puja anual corresponent a l'IPC". En tot cas, insisteix que "el que hem de procurar és que no siguin increments molt elevats, com els que hem vist en les comarques veïnes", insistint que "hem començat a fer una gestió de contenció, i esperem que el nou concurs ens ajudi més".
Finalment, el conseller ha tornat a fer esment de l'impost per generació, que és l'estadi al qual l'equip de govern vol portar la taxa de residus berguedana: "El que es busca és pagar per generació. Més que dir que ho baixarem a tothom, el que volem fer és que, qui ho faci millor, pagui menys que qui ho fa malament", assenyala. Per aquest motiu, Calderer explica que la licitació del nou servei es fixarà especialment en el desplegament tecnològic i la capacitat de recollir dades que presenti cada candidatura, ja que "com més informació tingui el ciutadà, millor podrà actuar, i l'administració podrà enfocar més bé les seves polítiques". En tot cas, mentre aquesta situació no es faci realitat, el Consell Comarcal començarà per petites accions, aplicables a més curt termini que la tarifació per generació, com és la bonificació dels usuaris que facin ús de la deixalleria: "Hem de veure de quina manera podem compensar a aquest ciutadà que fa l'esforç d'anar fins a una deixalleria", afirma Calderer.
"El balanç és molt positiu", afirma el conseller comarcal de Residus, Jesús Calderer, que declara que "si fa cinc anys, amb totes les pors i prevencions que es tenien, s'hagués sabut com estaríem ara, potser hauria costat de creure". El conseller fa referència a les xifres de reciclatge assolides des de l'entrada en vigor del sistema, ja que segons les dades del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, ha passat d'un 42,22% l'any que va engegar el porta a porta (2018) al 67,15% del 2022: "Hem passat de ser una de les pitjors comarques de Catalunya pel que al reciclatge a estar entre les tres primeres", incideix.
Ara bé, la darrera xifra no ha estat la més alta registrada a la comarca, que va tocar sostre el 2020 assolint un 69,46% de recollida selectiva. Aquests dos últims cursos han estat d'un lleuger retrocés, els quals Calderer valora que s'hauria d'analitzar molt detalladament el motiu, però avança que el Consell Comarcal del Berguedà, administració que gestiona el servei en tots els municipis a excepció de Gironella i Puig-reig, hi incidirà fent "més pedagogia i comunicant millor el sistema a la ciutadania". "Des del nou govern, ens hem proposat fer moltes més campanyes de sensibilització", referma.
Així mateix, a banda de les dades globals, el balanç del darrer any també ha posat de manifest que Fígols és el municipi català amb pitjor índex de recollida selectiva, amb un valor del 9,7%. Aquest resultat, exposava l'alcalde del municipi, Otger Calduch, que era provocat pel "turisme de residus" que pateixen, i que des del Consell confien que es corregirà amb la posada en marxa del nou sistema de recollida de residus als 19 pobles berguedans on no s'aplica el porta a porta, ja que implicarà la instal·lació de contenidors intel·ligents que només podran utilitzar els usuaris acreditats.
El preu de la taxa, una batalla constant
La qüestió del preu del rebut dels residus ha estat, juntament amb la deixadesa de les illes d'emergència, una de les grans batalles de l'administració supramunicipal. En les compareixences inicials sobre la posada en marxa del nou servei, es va anunciar una rebaixa futura en la taxa en el moment que entrés en vigor el porta a porta. Una rebaixa que, no només no s'ha produït, sinó que el rebut ha anat a l'alça. Sobre aquesta casuística, Calderer detalla que "parlant-ho amb els consellers que hi havien sigut, ells em diuen que la frase com a tal, no es va arribar a dir", tot i compartir que "el que és important és que això va quedar en la societat, i la veritat és que, avui dia, hem hagut d'apujar la taxa". En tot cas, a les hemeroteques han quedat gravades afirmacions com les de l'anterior president del Consell Comarcal, Josep Lara, que en el moment de prendre el càrrec, va declarar en una entrevista amb Nació Berguedà que "sense l'aplicació del porta a porta, hauríem d'incrementar la taxa d'escombraries, i això no ho vol ningú", i afegint que "si el porta a porta funciona bé, a la llarga ens podem veure en cor d'abaixar preus o abaixar l'impost de recollida de residus a la gent que més bé ho faci".Sigui com sigui, la realitat del novembre del 2023 és que, l'any vinent, els domicilis adscrits al porta a porta pagaran 145,95 euros en matèria de taxa de residus, un 5% més que enguany. I això, amb una normativa europea trepitjant els talons, la qual implicarà que els serveis de gestió de residus no puguin ser deficitaris i, per tant, que els usuaris paguin la totalitat del servei. En aquest sentit, cal recordar que, segons va detallar el president del Consell Comarcal, Ramon Caballé, el sistema té, actualment, un dèficit d'un milió d'euros, que s'haurà de suprimir de cara el 2025 per la normativa esmentada. Davant d'aquesta situació, Calderer avança que el govern comarcal té sobre la taula algunes accions que poden contribuir a rebaixar el cost del servei, com és la substitució de les bosses microxipades de la capital pels cubells multiproducte o el tractament de la fracció d'orgànic directament a la comarca. "Estem estudiant si l'orgànica, que avui en dia estem portant a Solsona i al Bages, ens la podem quedar aquí. Estem fent números perquè, si realment és viable i redueix el cost de la gestió, el que hem de plantejar és fer-ne el tractament aquí", ha explicat al respecte el conseller.
Amb tot, el titular de Residus també valora que, per l'altra banda, "la vida també puja", fent referència a aspectes com el preu del carburant que consumeixen els camions que fan la recollida, el qual "no té res a veure amb el que es pagava fa 10 anys". D'aquesta manera, Calderer no nega que el rebut haurà d'anar creixent de forma progressiva, per exemple, "aplicant-hi la puja anual corresponent a l'IPC". En tot cas, insisteix que "el que hem de procurar és que no siguin increments molt elevats, com els que hem vist en les comarques veïnes", insistint que "hem començat a fer una gestió de contenció, i esperem que el nou concurs ens ajudi més".
Finalment, el conseller ha tornat a fer esment de l'impost per generació, que és l'estadi al qual l'equip de govern vol portar la taxa de residus berguedana: "El que es busca és pagar per generació. Més que dir que ho baixarem a tothom, el que volem fer és que, qui ho faci millor, pagui menys que qui ho fa malament", assenyala. Per aquest motiu, Calderer explica que la licitació del nou servei es fixarà especialment en el desplegament tecnològic i la capacitat de recollir dades que presenti cada candidatura, ja que "com més informació tingui el ciutadà, millor podrà actuar, i l'administració podrà enfocar més bé les seves polítiques". En tot cas, mentre aquesta situació no es faci realitat, el Consell Comarcal començarà per petites accions, aplicables a més curt termini que la tarifació per generació, com és la bonificació dels usuaris que facin ús de la deixalleria: "Hem de veure de quina manera podem compensar a aquest ciutadà que fa l'esforç d'anar fins a una deixalleria", afirma Calderer.