David Font (Gironella, 1980) és l’alcalde de Gironella des de fa una dècada, i actualment és el director de l’Agència Catalana de Turisme. Com a dirigent del Partit Demòcrata de Catalunya segueix guanyant, en majoria absoluta, les eleccions al municipi berguedà, i la seva aposta pel turisme ha convertit Gironella en un dels referents de la comarca.

A l’equador del mandat, NacióBerguedà entrevista Font per conèixer les impressions de l’alcalde gironellenc sobre els últims dos anys i les aspiracions del turisme a la comarca del Berguedà.

Una conversa en què l’alcalde aborda les principals accions que va fer el municipi per sobreposar-se a la pandèmia, així com l’aposta pel turisme que ha tingut Gironella en els darrers anys. A més, en clau política, el present i futur del govern català, des de la visió del Partit Demòcrata de Catalunya.  

- Els pobles i municipis petits han estat un dels oblidats d’aquesta pandèmia, tot i que ho han passat francament malament. Com ha estat aquest 2020 i com estan, ara?

- És cert que la pandèmia ha sigut el que ens ha ocupat més hores i ens ha fet reflexionar sobre el futur de Gironella. Hem estat més d’un any capficats en evitar que aquesta pandèmia es propagués i per tant garantir la seguretat i la salut de les persones. El que nosaltres hem detectat en el marc d’aquesta pandèmia és que realment els ajuntaments hem sigut els que hem hagut de donar una resposta més ràpida i ajustada en cada una de les realitats municipals. Hem hagut de reinventar-nos amb els nostres recursos per poder atendre a les persones que es quedaven sense feina, les persones que tenien problemes de salut. També un seguit d’ajudes a les empreses i als comerços. El que hem començat a hores d’ara, també, és un servei d’acompanyament psicològic de persones que hagin viscut aquesta pandèmia amb angoixa.

- Com va ser el 13 de març quan es va anunciar l’estat d’alarma? Els van avisar de manera prèvia, als alcaldes?

- Tota la informació que hem anat rebent com a municipi de què passava i de què passaria durant la pandèmia sempre ho hem sabut en el mateix moment en què es comunicava o bé a través d’una publicació al diari oficial de la Generalitat. Si és cert que en els últims mesos hem tingut reunions setmanals de coordinació entre els alcaldes i alcaldesses de la Catalunya Central amb els diferents referents territorials, tant de Salut com d’Interior, Cultura i Empresa per saber per on aniran les coses i per on evoluciona la vacunació i aquestes reobertures de les activitats.

[blockquote]"El punt de desesperació era veure que no teníem les eines necessàries que se’ns demanava que havíem de tenir per atendre a les persones"[/blockquote]

- S’ha vist en algun moment desbordat?

- Crec que el desbordament si l’hem de definir d’alguna manera de com ho vaig viure era en el moment en el qual necessitàvem poder prestar una atenció bàsica a determinades persones. El punt de desesperació era veure que no teníem les eines necessàries que se’ns demanava que havíem de tenir per atendre a les persones i que no érem capaços de trobar-les al mercat, ni pagant-se a preus desorbitats.

Hi va haver moments que vam arribar a pagar material sanitari a preus 6 i 7 vegades per sobre del què s’hauria pagat en una època normal. El moment de desbordament més greu, per mi, és veure que hi ha una necessitat per poder prevenir contagis i aturar les cadenes de transmissió i evitar que persones pateixin la malaltia, i no tenir els materials necessaris per poder-ho fer.

- Sembla que el coronavirus està començant a estabilitzar-se. Què considera que cal fer, a partir d’ara?

- Seguir mantenint la responsabilitat de les persones i cridar a la consciència de tothom. Aquest virus no ha desaparegut, i el fet que una persona pugui estar vacunada vol dir que ella com a persona el virus no l’afectarà el seu organisme, però no vol dir que no el tingui. Per tant, el que acaba fent és una protecció personal, però no cap als altres, i que en l’aparició de la vacuna ni altres sistemes que puguin donar una certa tranquil·litat i que és lògica, no oblidin que el virus segueix existint. Hem de seguir complint estrictament les recomanacions sanitàries que se’ns demanin i anar recuperant la normalitat.

- Com veu el futur del seu municipi quan s’erradiqui la pandèmia de la Covid-19?

- D’entrada ens agradaria que aquesta pandèmia ens hagi ensenyat i amb això ja hi estem començant a treballar en què necessitem renaturalitzar el municipi, generar espais més pels ciutadans de Gironella, espais a l’aire lliure. S’ha vist en la pandèmia, el què la gent més ha necessitat són espais per sortir a l’aire lliure, un element que el tenim present. I el segon és garantir una bona qualitat de vida en termes de serveis que podem seguir oferint des de Gironella cap als nostres ciutadans. Seguir acompanyant a les persones que necessiten trobar lloc de feina o emprenedors que volen iniciar el seu negoci, i per aquelles persones que necessiten un acompanyament per part de l’Ajuntament, i que ningú es quedi penjat.

[blockquote]"Tenim el repte de ser un municipi més sostenible, i això vol dir transformar tota la il·luminació elèctrica amb llum de baix consum"[/blockquote]

- Quins són els projectes que té Gironella en els propers 2 anys?

- Tenim un projecte transformador de Gironella a vuit anys vista, amb alguns projectes que pretenen transformar la pròpia urbanització de Gironella creant nous espais com parcs miradors, entorns més segurs per la circulació tant de persones com de vehicles. Tenim projectes vinculats a la dinamització econòmica com és la posada en marxa d’un espai coworking fins a 10/12 persones emprenedores o que vulguin teletreballar. També tenim el repte de ser un municipi més sostenible, i això vol dir transformar tota la il·luminació elèctrica amb llum de baix consum, però també fer un pas més i començar a instal·lar plaques fotovoltaiques en alguns dels edificis municipals que hi ha més consum energètic. En definitiva és fer projectes que ens cobreixin tots els àmbits que treballem des de l’Ajuntament.

- Gironella s’ha convertit en una referència a la comarca, creu que està agafant el relleu de Berga en la capitalitat?

- La capital és la capital, i els municipis som els municipis. Cada un d’ells ha de ser capaç d’exercir aquelles polítiques i dinamisme que el propi municipi i els propis governants volen impulsar. La nostra màxima és haver sigut capaços d’imaginar que volíem fer per Gironella, d’haver generat uns projectes que ens permetessin arribar a aquests objectius. Per mi aquest és un dels elements que ha fet notar un punt de diferència entre el dinamisme, l’agilitat o fet de fer coses entre un municipi o l’altre. Berga ha de fer de capital, i en tot cas ha de trobar la manera a través de la qual fa de locomotora de tota una comarca.

- Què està fent Gironella que no estiguin fent els altres pobles? Què recomanaria que fessin?

- Tots fem coses, i cadascú fa les coses en base amb el què creu que el municipi necessita. Cada municipi té trets diferencials que no tenen els altres. Per exemple, Avià ha fet una aposta d’art urbà i està sent un dels referents comarcal en aquest sentit. I llavors s’hi ha sumat altres municipis com Berga i Puig-reig. Nosaltres en uns mesos també en tindrem un. Per tant, cada municipi identifica una via amb la qual pot o bé diferenciar-se o bé especialitzar-se, o bé tirar endavant un projecte que creu que és interessant.

- Si la Patum de Berga es fes a Gironella, o vostè hagués de gestionar-la, com adaptaria la Patum a la pandèmia? Seguiria la mateixa estratègia que la CUP?

- Interpreto que ha de ser extremadament complexa la gestió. A mi m’agradaria pensar que l’Ajuntament de Berga ha intentat per totes les vies garantir que es pogués celebrar alguna mena d’esdeveniment similar a la Patum. És molt difícil de controlar a la plaça ja sigui el no contacte entre les persones, la no transmissió.

En tot cas, Gironella no vol fer la Patum. És Patrimoni de la ciutat de Berga i de tots els berguedans, i a mi m’agradaria acompanyar si és possible perquè la Patum es pugui recuperar com més aviat possible, amb una celebració el més adaptada a la pandèmia, però viure-la amb una certa similitud o intensitat de com la vam viure el 2019.

[blockquote]"Ens hem de centrar i fer el possible perquè en aquest mandat siguem capaços de transformar tot el que puguem del municipi"[/blockquote]

- Vostè porta tres legislatures com a alcalde de Gironella en majoria absoluta. Es tornarà a presentar quan s’acabi aquesta legislatura?

- D’aquí a dos anys vista d’unes eleccions prendre una decisió, no només és una decisió individual sinó col·lectiva amb companys, i també abans de decidir si una persona es presenta o no és necessari valorar els projectes que puguin sorgir per fer-ho possible. Per tant, el 2021 per mi és prematur parlar d’unes futures eleccions. Ens hem de centrar i fer el possible perquè en aquest mandat siguem capaços de transformar tot el que puguem del municipi.

 
- Gironella ha apostat molt pel turisme en els últims anys, creu que és gràcies a les colònies tèxtils?

- Sí. Hem de ser conscients que com a municipi no tenim una infraestructura turística entesa com una oferta d’allotjament molt àmplia, però en canvi, tenim un potencial de coses a explicar a la ciutadania molt gran. Les colònies industrials són un dels atractius que tenim. A més, tenim la possibilitat de recórrer-les a través de la ruta de les colònies i, per tant, aprofitar un entorn natural tranquil per poder descobrir les colònies. En tenim una (colònia) amb un espai museïtzat, que és la Torre de l’Amo, i per tant, permet recrear com era la vida a la colònia des del punt de vista dels amos. No només des del punt de vista de com vivien els treballadors, sinó des del punt de vista dels amos.

Un espai que al llarg d’aquest 2021 el transformarem per fer-lo una experiència encara més immersiva i molt més coneixedora del que era la vida a les colònies. Per tant, tenim una certa oferta turística que ens pot permetre des de les colònies, des del patrimoni històric, i des de l’entorn natural ser capaços d’atraure persones vingudes d’arreu de Catalunya o de fora.

- Creu que es podria apostar per un turisme diferent del que tenim entès fins ara?

- La comarca ha fet un esforç amb la idea d’un perfil de turisme molt concret. Prop del 80% del turisme que al llarg d’un any ve a la comarca del Berguedà és de mercat català, i molt vincular a l’àrea metropolitana. Tenim el repte de seguir preservant aquest turisme que té uns valors molt vinculats a la natura, al producte de proximitat, al patrimoni miner i tèxtil, com espais únics que són els Jardins Artigas de Gaudí, i elements d’altres que ens donen un punt de notorietat a nivell turístic, com pot ser la Patum de la ciutat de Berga, però cal donar-los-hi una continuïtat durant tot l’any. És a dir, la Patum és de les coses que ens dona una mirada internacional més gran, per tant, necessitem que com a territori es pugui viure Patum tot l’any, i amb això segurament seríem capaços d’atraure un perfil de turisme que potser, a hores d’ara, no estem atraient suficientment.

I no només Berga sinó també la comarca. Ara la tecnologia ens permet viure experiències com si estiguéssim vivint una Patum a plaça sense ser-hi. Per tant, hi ha l’oportunitat amb la transformació digital i la capacitat de fer experiències turístiques, i que com a mínim dona la sensació de com es viu. Hi ha capacitat de fer coses molt innovadores, tot i que són molt cares, però si és una aposta de territori perquè no, plantejar-ho algun dia.

- Com a director de l’Agència Catalana de Turisme ha aportat algun benefici al municipi?

- Si el benefici el tenim en compte amb el coneixement del sector turístic segurament sí. I també amb el que ens ha servit és per compartir amb els companys de govern l’oportunitat de poder generar un punt més d’activitat turística, perquè el turisme és un sector de sectors, és a dir, que vingui un visitant a Gironella a allotjar-se pot acabar generant que faci una visita per conèixer el territori, però et pot acabar generant una compra en el comerç de proximitat, i a partir d’aquí et pot acabar fidelitzant un futur perquè tenim un producte únic i de qualitat.

[blockquote]"La comarca del Berguedà rebrà bona part d’aquest turisme i ha de seguir preservant aquests valors que també ens fan únics com a territori"[/blockquote]

- Com veu el turisme a la comarca i a Catalunya, aquest estiu?

- El que percebem per les tendències, la gent té ganes de sortir i gaudir del turisme i d’entorns. Seguim amb la mirada de comarca que el Berguedà pot ser una de les comarques que tingui un major nombre de persones que volen venir a casa nostra perquè tenim allotjaments de qualitat i entorns de qualitat únics. La gent seguirà buscant llocs per gaudir del turisme que no et donin la sensació d’excessivament massificats i, per tant, aquesta sensació la seguim percebent.

La comarca del Berguedà rebrà bona part d’aquest turisme i ha de seguir preservant aquests valors que també ens fan únics com a territori. I pel que fa al turisme en general, aquest 2021 veurem ja una millor arribada de turisme internacional i que serà progressiva, més cap a finals d’estiu que ens arribarà molta més gent que no pas a principis.

- Lligat al PDeCAT, com veu el partit, amb Junts per Catalunya o sense?

- Des del meu punt de vista, i des de bona part dels meus companys, mai hem perseguit la voluntat de no trobar enteses amb altres forces polítiques. Encara quan eren companys de partit i que alguns d’ells varen decidir, en un determinat moment, fundar un altre partit. En el seu moment, tant jo com altres companys vam fer un pas per fer un nou partit, i en aquest punt jo m’he quedat. Malgrat que som dos partits polítics diferents, a dia d’avui, segurament per circumstàncies que ens hi van conduir, la mirada de futur segurament ens porta a asseure’ns a una taula, tornarem a parlar i buscarem les vies que sempre s’havien posat sobre la taula per poder-nos entendre de cara a un futur.

- Està decebut per l’independentisme?

- Al final la gent vota en consciència, per tant, cadascú va decidir fer el vot de manera lliure. Qualsevol persona que es presenta amb un projecte polític les seves aspiracions de fer el millor resultat, de treure la màxima representació política, i nosaltres no vàrem aconseguir la representació. És una realitat, però això no vol dir que no seguim lluitant i treballant perquè en un futur, els vots que vam rebre el 14 de febrer puguin créixer i puguem generar aquest vot conscient en moltes altres persones que votar al PDeCAT és una alternativa, no només útil sinó necessària.

[blockquote]"La unitat que va demostrar l’independentisme per arribar fins a l’1 d’octubre i fruit de les conseqüències personals en molts casos, ha generat escletxes"[/blockquote]

- Com veu actualment l’independentisme? Més unit o separat?

- La unitat que va demostrar l’independentisme per arribar fins a l’1 d’octubre i fruit de les conseqüències personals en molts casos, de presó, d’exili i de repressió que moltes persones han patit, ha generat escletxes en l’independentisme. Estava clar que l’1 d’octubre era un objectiu compartit i marcat en el calendari, i aquella unitat que ens va portar fins a l’1 d’octubre, a dia d’avui, no existeix. I no és així perquè cada partit ha fet la seva anàlisi política.

- Referent a les preses i presos polítics, amnistia o indult?

- Sense dubte l’amnistia és el que ens permetria evidenciar que aquí no hi ha hagut cap mena de delicte, i per tant, la llei d’amnistia demostraria que votar l’1 d’octubre no va ser cap delicte, però conscient que això és extremadament difícil, acceptaria l’indult. Per mi la màxima és que els presos i les preses polítiques surtin de la presó, i si és a través d’un indult que a ulls del govern espanyol ho volen interpretar com una rendició d’aquestes persones perquè surtin de la presó i que volen venir a dir que el delicte va existir, la nostra mentalitat és que el dia 1 d’octubre vàrem fer una votació democràtica i una demostració de força popular davant d’un referèndum del nostre país. I per tant, com que la consciència dels presos i preses polítiques és neta, per mi l’indult és el pas necessari perquè personalment la màxima és que puguin sortir de la presó, i que els exiliats puguin tornar sense causes judicials obertes.

[blockquote]"Hauria sigut més útil que els propis municipis poguessin prendre decisions, perquè cap alcalde i alcaldessa prendrà una decisió per empitjorar la condició de vida d’un ciutadà"[/blockquote]

- Creu que des del Govern espanyol i el Govern de Catalunya s’ha actuat correctament en les decisions per erradicar la pandèmia?

- Per part del govern estanyol hi ha hagut una voluntat d’establir un “ordeno i mano” molt clar, sobretot a l’inici de la pandèmia, i també amb la vacunació. Ha volgut tenir el control inicial de la pandèmia i amb el final, és a dir, prendre decisions dures, però per garantir la voluntat d’intentar preservar el màxim nombre de vides, prendre decisions que ens permetin normalitzar l’activitat.

Tot i els retrets públics, jo crec que el govern de la Generalitat ha posat tots els recursos que tenia a la seva disposició per ajudar a empreses i autònoms, a la vegada, potser, s’ha tingut una mirada poc empàtica amb la diversitat dels 948 municipis. Hauria sigut més útil que els propis municipis poguessin prendre decisions, perquè cap alcalde i alcaldessa prendrà una decisió per empitjorar la condició de vida d’un ciutadà. En aquest cas, el govern espanyol no ha injectat suficients recursos per les famílies ni per les empreses i autònoms de Catalunya per poder-los garantir i facilitar una supervivència i una recuperació de cara al futur.

- Considera que el Pla de desescalada del Procicat va estar precipitat?

- Si han pres la decisió és perquè s’ha demostrat que les coses com la mobilitat permesa de Setmana Santa no va haver-hi excessius contagis, i mentre la variable de vacunació va avançant i la variable d’interacció social va creixent també fa que no hi hagi nous contagis. És trobar aquest equilibri: sanitari, social i econòmic. La gent es va vacunant, els sectors van obrint.

- És partidari que encara seria necessari imposar el toc de queda, o considera que ja és l’hora de deixar sortir a les nits?

- El toc de queda en algun moment va tenir un cert sentit, però quan ja portàvem moltes setmanes i mesos el que provocava era que es concentressin moltes persones en llocs tancats, i que fessin tot allò que en unes altres circumstàncies haguessin fet en un espai d’oci o al carrer. No vull dir que sigui correcte, però un toc de queda en una certa part d’unes setmanes per evitar una transmissió dràstica de contagis és necessària. Un toc de queda que s’ha allargat més de tres mesos i s’ha convertit en insuportable per moltes persones i el que ha acabat provocant és la reacció voluntària de la gent.