L'avió es va enlairar i les llumetes de la ciutat adormint-se es van anar fonent en la foscor d'aquella nit tan fosca, que no era pas tan fosca com la fosca del seu cor... I es va adormir, per no dormir gaire bé ni gairebé... I van passar les hores, va passar la nit, i els llums artificials de cabina la van retornar a una vigília que mai, aquella nit, havia arribat a abandonar del tot i ara semblava somniada, com tot, com ella mateixa, com un somni... I va canviar de postura intentant de trobar una comoditat impossible... I, com que no la trobava, va tornar a canviar... I en el canvi de postura va trobar la postura per entendre i afrontar el canvi: el present era l'inici d'un futur nou de trinca i el final d'un passat, passat d'un futur massa previsible, que havia mort abans de néixer i que ara la feia sentir lliure... i que ara, finalment, la feia sentir lliure... 
                                                                                             lliure...

I va mirar el rellotge, encara amb l'hora de sortida, i només havien passat set hores... 
                                                                                                                                          i tota una vida... 

I l'avió va aterrar... I, quan va haver aterrat i el passatge va començar a circular apressat i estressat pel corredor, ella va canviar l'hora al seu canell i a la seva existència... I es va aixecar, tranquil·lament, i va oblidar el telèfon que, també tranquil·lament, va deixar apagat entre els seients... I el telèfon mòbil al que truca, està apagat o fora de cobertura en aquest moment...
                                                                                                                                                                                           i per sempre.

Ara viu a New Hampshire, té dos fills, un amor que creu sincer i ja no es desperta plorant quan el somni es tanca amb un cop de porta fort, 
                  però mesurat. 

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.