Que la Patum és internacional és un fet, i per aquest motiu, cada vegada hi ha patumaires a més parts del món. El que és menys habitual és que aquest es fidelitzin tant amb la festa que la visquin pràcticament ininterrompudament, des de fa 33 anys. Aquest és el cas del Klaus, un austríac que, any rere any, fa 1.800 en cotxe per viure el Corpus a Berga.
La seva història amb la capital del Berguedà comença el 1987 a Salzburg, en un campament internacional on el Klaus va coincidir amb un grup dels Escoltes de Berga. Després de caminar plegats 36 hores, es va fer una amistat que es va mantenir durant anys, a través de la comunicació per carta i postal. Fins que aquests berguedans el van convidar a visitar-los. "La meva primera visita a Berga va ser el 1990, durant la festa de l'Ascensió i la Pentecosta", explica el Klaus, que detalla que la trobada va ser tan bona que, en el moment de tornar, el van convidar a tornar l'any següent, però per La Patum. "Em van dir que és una festa meravellosa, tot i que una mica boja", comparteix aquest veí de Viena. Dit i fet: el 1991, el Klaus va ser a Berga per viure el primer dels seus molts Corpus.
"La meva impressió va ser pensar: Què fan aquí? És molt estrany", reconeix el Klaus, que detalla que "conec altres festes populars d'Àustria, però això de saltar pels carrers i a la plaça, amb la música i la proximitat al foc... No m'ho podia creure". De fet, l'adaptació no va ser instantània, i aquest patumaire austríac va necessitar diverses edicions per atrevir-se a viure en primera persona un salt de Plens. "Vaig mantenir la distància els primers anys perquè volia veure què tan perillós era i com feien els altres. Però ja després m'hi vaig ficar i he continuat fent-ho", puntualitza. I tant s'hi ha avesat que, fa 13 anys, va saltar de Ple per primer cop. "Vaig tenir un molt bon acompanyant, un casteller de Manresa que estava molt fort i tenia experiència, així que em vaig sentir molt segur", comparteix el Klaus, que assegura que "la meva impressió és que és una vivència que no pots comparar amb res més".
Ara bé, el Klaus també assegura que aquest amor que sent per la festa és global i, per aquest motiu, no pot escollir una sola comparsa. "Pels Passacarrers, m'agrada saltar els Gegants, però també seguir les Maces. I a la plaça, visc amb emoció el ball de l'Àliga i també l'explosió dels Tirabols", apunta. A més, com a bon patumaire, ja sap escollir els millors moments per entrar a la plaça: "Per la Patum Completa, prefereixo entrar després del primer salt de Plens, perquè hi ha més espai i és més fàcil i còmode saltar", puntualitza.
En definitiva, es pot considerar que aquest patumaire austríac és un berguedà d'adopció, i el seu arrelament amb la ciutat així ho demostra. "En aquests anys he trobat molt bons amics i ja tenim establert que, a tres quarts de vuit del dimecres, ens trobarem al Munich o a la Bodega", relata el Klaus, que a més dels companys locals també té amistat amb gent de Manresa o Tarragona que ha conegut "allotjant-me a l'Hostal Cal Nen, on he dormit durant 16 anys". "És meravellós tot el que fa La Patum", sentencia. No és cap sorpresa, doncs, que en aquestes més de tres dècades, el Klaus hagi après el català a la perfecció: "L'he anat aprenent aquí i cada any és millor", defensa l'austríac, que a més d'escriure'l per parlar amb els seus amics al llarg de l'any, també el practica llegint la premsa local de tant en tant per conèixer l'actualitat berguedana.
És per tot plegat que el Klaus té intenció de continuar fent dos dies de cotxe, des de Viena, cada any per Patum, com ha estat fent els últims 33 anys (només ha fallat els anys 1992, 1995 i 2015, a més del 2020 i 2021, quan no es va celebrar la festa per la pandèmia). De fet, aquest patumaire d'Àustria avança que, "un cop la mare malauradament ja no hi sigui, puc plantejar-me viure aquí més temps a l'any", pensant a anar alternant la seva vida "dos mesos aquí i dos a Viena". Serà aleshores quan culmini l'adopció berguedana del Klaus.