Dues petjades

Publicat el 29 d’abril de 2020 a les 21:08
Actualitzat el 29 d’abril de 2020 a les 21:23
Una petjada volia atrapar l'altra,
                                                    però sempre passava de llarg. 

Una necessitat paral·lela, una voluntat de simetria impossible que anava deixant un rastre enjogassat al llarg d'aquella pau de sorra verge que, lluny de desanimar-les, els oferia l’oportunitat i els donava la força per seguir empaitant-se, perseguint-se, sense desesperar, amb la fe de, tard o d'hora, poder-se arribar a encalçar. 

Quan platja i més platja enllà, extenuades, però satisfetes i complagudes, finalment es van trobar,
                  una onada distreta 
                  les va esborrar.

 
[despiece]Un conte per cada dia de confinament. Nacióberguedà et convida a recuperar el millor de la seva secció de contes. Cada dia publicarem de nou una de les histories de Xavier Gonzàlez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer perquè en puguis gaudir durant el confinament. 

A la vora del foc és una secció que va néixer per Sant Jordi de 2015 de la col·laboració de Xavier Gonzàlez-Costa i Yorgos Konstantinou i que continua en l'actualitat amb les il·lustracions de Bet Calderer. [/despiece]