El 2023 al Berguedà, en 12 titulars

Les eleccions municipals, la falsa metgessa i les polèmiques a l'Ajuntament de Berga protagonitzen les notícies amb més debat social durant l'any

Publicat el 27 de desembre de 2023 a les 19:20
L'any 2023 està a punt d'acomiadar-se. Durant els seus dotze mesos, l'actualitat de la comarca ha generat alguns titulars que passaran a la història, per diferents situacions. A grans trets, es tracta d'un any marcat per la celebració dels comicis municipals, que van generar centenars de notícies i contingut a les diferents capçaleres, tant abans com després d'aquell 28 de maig. Però més enllà de la cita electoral, al Berguedà s'han produït fets i s'han donat casuístiques que han omplert infinitats de paràgrafs i han estat protagonistes dels debats entre els residents a la comarca.

Nació Berguedà t'ofereix un resum del 2023 amb 12 titulars principals i altres 48 ressenyables, cinc de cada mes, que defineixen com ha estat l'any a la comarca.


[noticia]26268[/noticia]

11 de Gener - L'any començava amb la confirmació d'un gran projecte per l'Ajuntament de Gironella, que havia estat notificat com a beneficiari dels fons Next Generation per fer realitat la construcció de dos edificis residencials a Les Eres que tindran una inversió al voltant dels 2,5 milions d'euros. Els pisos es destinaran al lloguer a preu assequible, pensant especialment en dos col·lectius: els joves i la gent gran.


En la línia de facilitar la vida als municipis berguedans, Saldes obria un espai familiar per a nens de fins a 6 anys, un servei que vol contribuir a l'establiment a la població de noves famílies amb infants amb l'objectiu que sigui la llavor de la reobertura de l'escola del poble. Pel que fa al transport, a Puig-reig aterrava el primer vehicle elèctric d'ús compartit, i des de FGC refermaven el seu compromís per estudiar l'arribada del tren a la comarca. Finalment, a Bagà, l'oposició va aturar la remodelació de la plaça Porxada en un ple extraordinari que posava en evidència que, al final de l'anterior mandat, l'equip de govern havia perdut la majoria.


[noticia]26461[/noticia]

21 de Febrer - El secretari de l'Ajuntament de Berga va quedar apartat de les funcions al consistori per un suposat cas d'assetjament laboral que l'ens local va posar en coneixement a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat, el qual en una primera instància, va considerar els fets descrits de faltes greus i molts greus.


Durant el mes febrer, es va començar a gestar l'oficialització del Lluçanès com la 43a comarca de Catalunya. Els mapes van incloure, inicialment, Santa Maria de Merlès, que no va dubtar en cap moment del seu futur: volia continuar formant part del Berguedà. En relació amb l'atenció a les persones, un grup de mares i pares de l'Alt Berguedà es van unir per reclamar un reforç del servei de pediatria a la zona, mentre que des de la Creu Roja Berguedà van comptabilitzar 40 refugiats en el balanç de l'atenció donada en el primer aniversari de la guerra a Ucraïna. Paral·lelament, a Berga, l'alcalde, Ivan Sànchez, celebrava que s'acostés el final del procediment judicial amb Inberga Tur.


[noticia]26498[/noticia]

2 de Març - L'empresa manresana EM Spain Waste and Treatment, propietària de les instal·lacions de l'antiga tèrmica de Cercs, donava a conèixer el futur que projectaven al lloc: NATTECH Park Nature, una proposta multidisciplinària amb quatre potes principals: el lleure, la natura, l'arqueologia industrial i l'energia. La inversió se situava al voltant dels 100 milions d'euros i els promotors calendaritzaven l'inici de les obres cap al 2027.

En un altre espai mític dels vestigis industrials berguedans, el Museu del Ciment de Castellar de n'Hug, s'hi presentava el nou Gremi de la Bioconstrucció de Catalunya, impulsat per l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà. Una ACEB que, pocs dies després, confirmava que abandonava el Pla de reactivació econòmica del Berguedà per la manca de compromís del sector públic. Finalment, va ser un mes marcat pels successos, amb la detenció d'una dotzena de persones a Gironella en una operació contra el tràfic de drogues i el desmantellament d'un taller clandestí amb 500 quilos de material per fabricar explosius en una masia de Montmajor.


[noticia]26657[/noticia]

8 d'Abril - Gerro d'aigua freda per a la construcció de la Casa de la Patum, en confirmar-se que el projecte a l'edifici de l'Ateneu de Berga es quedava sense el finançament previst provinent dels fons europeus Next Generation. L'Ajuntament de Berga continua buscant les portes, finestres i resta d'iniciatives que puguin fer realitat l'espai museístic definitiu de la festa, amb l'objectiu de "dignificar la festa".

Ara bé, en clau Patum, hi va haver una notícia molt positiva: la Generalitat augmentava en un 25% l'aportació econòmica per la festa. En relació amb les iniciatives populars, un grup de veïns de Fígols i Cercs es va mobilitzar contra un parc fotovoltaic projectat a la zona. En el marc de la cultura, es va confirmar la concessió de la Creu de Sant Jordi 2023 a Josefina Vilajosana, i pel que fa a l'educació, Gironella i la UManresa es comprometien a treballar plegats per impulsar la formació universitària i superior al Berguedà.
 

[noticia]26850[/noticia]

28 de Maig - És inevitable que les eleccions locals hagin marcat el mes de maig de 2023, amb un titular principal a la ciutat de Berga amb la revàlida, per tercera vegada consecutiva, de la CUP. Aquella nit, també va ser ressenyable l'entrada al plenari de l'agrupació d'electors de nova formació, Berga Grup Independent; la victòria arrasadora de David Font a Gironella, amb tots els regidors a la butxaca; i alguns canvis de vares significatius, com a Bagà, Guardiola de Berguedà, Cercs i Puig-reig.

El maig també va ser el mes de començar a pensar en la Patum, que arribava amb novetats com la posada a la venda de la primera samarreta oficial de la festa. I de roba patumaire va anar la cosa, ja que els que es van quedar sense vestits i han d'esperar al Corpus vinent van ser els Gegants. El darrer titular destacat va ser l'anunci sobre el futur equip de Ràdio Berga i l'espai de coworking de comunicació de la capital, que s'ubicaran als baixos del Mercat Municipal.
 

[noticia]26970[/noticia]

30 de Juny - El 30 de juny del 2023 es van complir cinquanta anys d'ençà que el darrer tren va circular pel Berguedà: va partir sense retorn de l'estació de Berga-Olvan en direcció Manresa, i publicacions com la de l'Erol posen de manifest l'enyorança de molts i el somni d'altes de recuperar aquest mitjà de transport a la comarca.

A Berga, es van celebrar sis dies de Patum, després que la Fundació la Llar també escenifiqués la seva festa a la plaça Sant Pere. El Corpus va ser l'avantsala perfecta al següent acte de les eleccions municipals, amb la proclamació d'Ivan Sànchez (i la resta de batlles i batllesses) a l'alcaldia de Berga. Ara bé, els comicis van portar cua amb la investigació a tres consellers comarcals per l'ús indegut de les xarxes en període electoral, que finalment, va ser desestimat. I la casualitat va fer coincidir un altre aniversari rodó a la comarca, amb els 30 anys de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura.
 

[noticia]27040[/noticia]

21 de Juliol - El final del juliol va estar marcat per la revelació de la falsa metgessa que va treballar durant set mesos a les urgències de l'Hospital de Berga. La gerent del centre, Antònia Baraldés, va comparèixer públicament per detallar els fets, que van ser un terratrèmol en l'atenció sanitària de la Catalunya Central. I, com a bon terratrèmol, no li van faltar les rèpliques, amb les successives informacions sobre altres llocs de treball de la suposada doctora i fins a la seva detenció i posada en llibertat.

Qui ha dit urgències? Les obres al vial d'accés a la nova àrea d'urgències de l'Hospital de Berga, que ara s'estan executant, es van acabar encarint 100.000 euros. Amb tot, el capítol dels comicis locals es va tancar al juliol, amb la reedició del pacte de govern a la capital entre CUP i ERC i l'acord a quatre bandes per liderar el Consell Comarcal del Berguedà. Mentrestant, els berguedans vam anar a les urnes una vegada més, en aquest cas per escollir el govern espanyol, en una cita que va deixar un fet molt simbòlic: Sant Jaume de Frontanyà va esdevenir el primer municipi de Catalunya on Vox guanyava les eleccions espanyoles.
 

[noticia]27097[/noticia]

4 d'Agost - Més espelmes bufades, en aquesta ocasió per part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, creat el 15 de juliol de 1983 per protegir i posar en valor un territori del Prepirineu amb una extensió de més de 41.000 hectàrees d'un total de 17 municipis de la Cerdanya, el Berguedà i l'Alt Urgell. Actualment, els reptes de futur del parc, són: la conservació i preservació de la biodiversitat davant de l'escenari incert del canvi climàtic, i d'una afluència cada cop més elevada de visitants

A Gironella, la Festa Major va servir per presentar la seva imatge festiva i popular, que vol per donar solemnitat a les festes locals. Des de la iniciativa privada local, l'Escairador de Cal Rosal feia realitat la primera pasta artesana sense gluten feta amb blat de moro escairat. I des de les entitats, la notícia la donaven els Castellers de Berga, que anunciaven el seu objectiu de comprar l'antic Cinema Catalunya en un termini de sis anys. A finals de mes, un succés van fer trontollar la capital, amb l'apunyalament d'un home a la Gran Via
 

[noticia]27213[/noticia]

29 de Setembre - No és contingut sexual, és càncer, va ser la contundent crida que Ginkgo Apac Berguedà, l'associació que dona suport a les persones afectades pel càncer a la comarca, va utilitzar per donar visibilitat al càncer de mama al llarg de l'octubre. I és que, en coincidència amb la celebració del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, l'entitat va refermar la censura que la malaltia pateix a les xarxes socials, vetada en gran part de les ocasions perquè es defineix com a contingut sexual.

La principal notícia esportiva de l'any a la comarca es va donar el 22 de setembre, amb l'anunci de la tornada de la Volta Ciclista a Catalunya torna a Berga, 60 anys després. I la resta de fets ressenyables del mes, també tenen la capital com a epicentre, amb l'inici del desplegament del cubell multiproducte a la ciutat, la protesta contra el canvi de nom de l'Hospital i la porta oberta de l'Ajuntament de Berga a demanar que l'estació de busos inclogui un vial d'accés directe a la C-16.

[noticia]27316[/noticia]

26 d'octubre - Sens dubte, una de les notícies que més polèmica ha generat, en especial a les xarxes socials, van ser les 211 factures pendents de pagament de l'Ajuntament de Berga per valor de gairebé 600.000 euros que es van haver d'aprovar mitjançant un Reconeixement Extrajudicial de Crèdit. La tramitació per urgència, la idea d'alguns sobre l'aparició per sorpresa de les factures i la desconfiança per la filtració a la premsa van acabar d'encendre la qüestió, que encara avui dia és present en molts debats al ple.

Però les factures no van ser l'únic meló obert durant l'octubre pel consistori de la capital, que havia de córrer a definir un nou model de gestió per la Residència Sant Bernabé per cobrir les situacions sobrevingudes a l'equipament. Encara a Berga, els comerciants feien públic que l'estudi sobre l'aplicació d'un APEU a la capital havia conclòs la seva viabilitat. I, a l'Alt Berguedà, s'han afartat de la picaresca dels conductors que van a la Cerdanya i que col·lapsen els seus pobles i també van començar a sospitar d'unes compres de terreny vinculades a un possible gran vedat de caça elitista.
 

[noticia]27416[/noticia]

22 de Novembre - En efecte, l'Ajuntament de Berga és font inesgotable de titulars aquest 2023. Ara fa cosa d'un mes, el grup municipal de Junts per Berga feia pinya davant les acusacions d'assetjament de la interventora del consistori de la capital berguedana, Montserrat Torra, contra regidor de la formació turquesa, Ferran Aymerich, arran d'una interacció entre ambdós en el decurs del ple extraordinari del mes d'octubre. Sí, el de les 211 factures. Cal posar en relleu, però, que la comissió que ha de resoldre si l'acusació té recorregut o s'arxiva, encara no s'ha activat.

El novembre va ser un mes per pensar en models de vida i sostenibilitat, per exemple, amb el plantejament de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i el Consell Comarcal del Berguedà per encetar el debat de la regulació turística al medi natural a la comarca aquest mandat. Un fet que xoca amb la nova realitat en alguns municipis de l'Alt Berguedà, on es presenten els primers símptomes d'impacte de l'expulsió de veïns de la Cerdanya a aquesta zona pel problema d'habitatge que pateix la comarca. Enmig d'això, el Berguedà arriba als cinc anys de porta a porta, el sistema de recollida de residus que ha permès millorar notablement les xifres de reciclatge a la comarca, i continua implementant polítiques d'integració territorial i atenció a la gent gran, amb projectes com els Grans EnCants.
 

[noticia]27456[/noticia]

4 de Desembre - La Fundació Privada Grup Horitzó ha esdevingut el segon Centre Especial de Treball del Berguedà. Aquest nomenament els permet beneficiar-se d'alguns ajuts per part de la Generalitat, com la bonificació de les contribucions dels treballadors, una aportació en funció del sou que perceben, i suport amb la participació d'altres professionals que s'implicaran en l'acompanyament a l'empresa. Des del Grup Horitzó celebraven la decisió i hi veien una gran oportunitat de creixement a mitjà i llarg termini.

Una gran millora per a la vida a la comarca, en especial per a la dignificació del final de la vida, serà comptar amb un tanatori a Berga, el qual avança amb l'aprovació de la modificació puntual del POUM que permetrà traslladar la funerària a la zona del Menfis. Aquesta aprovació es va produir al mateix ple, el de desembre, que BeGI va aprofitar per posar de manifest la desena d'obres sense permís que s'han fet al càmping durant set anys. En clau comarcal, el Consell Comarcal donava llum verda a una moció perquè el Govern faci avançar el projecte de desdoblament de la C-16, mentre que a Gironella acaben l'any amb els deures fets: el seu pressupost pel 2024 ja ha estat aprovat.