14
de febrer
de
2024, 19:00
La projecció de població l'any 2033 al Berguedà conclou que els grups d'edat a partir dels 65 anys "augmentaran de forma considerable". Així ho recull la Diagnosi de l'envelliment actiu al Berguedà elaborada pel Consell Comarcal del Berguedà, que situa la franja entre els 75 i els 84 anys com la que tindrà un increment més rellevant.
En concret, creixerà un 35,6% la població entre 80 i 84 anys, i un 32,9% les persones residents a la comarca entre 75 i 79 anys. A més, l'estudi també posa en relleu l'augment de població de més de 90 anys, una franja força feminitzada per la casuística de l'esperança de vida, gairebé d'un 12% respecte de l'actualitat (cal tenir en compte que les dades que recull la Diagnosi són del 2021). En contraposició, la projecció apunta que la població menor de 65 anys es reduirà en totes les franges, a excepció de la que recull els joves d'entre 20 i 24 anys, que creixerà en un 4,4% en una dècada, i la d'entre 50 i 54 anys, que incrementa un 0,5%. El descens més destacat es troba en l'interval d'edat entre 40 i 44 anys, on hi haurà un 31,4% menys de població, seguit del -20,2% de nenes i nens entre 10 i 14 anys.
L'obtenció d'aquests valors, tal com recull l'informe, responen a un escenari mitjà que combina factors com la fecunditat, l'esperança de vida i la migració. En definitiva, estableixen l'evolució amb més probabilitats d'esdevenir tenint en compte l'estructura demogràfica del territori. I com és aquesta realitat, amb data de 2021? A grans trets, s'observa un creixement natural negatiu per l'elevada taxa bruta de mortalitat respecte de la disminució de la de natalitat, així com una recessió de la migració a la comarca.
El context de 2021 parteix d'una població total al Berguedà de 40.004 persones, xifra que suposa un augment de 2.000 habitants d'ençà de l'any 2000. Ara bé, de cara el 2033, la Diagnosi recull que l'Idescat pronostica una disminució que pràcticament igualarà aquest increment, situant la baixada en 1.934 residents. En definitiva, es reduirà en 10 anys el mateix que ha crescut en 20. Aquesta elucubració parteix, primerament, pel fet que hi ha més defuncions que naixements, fet que va situar la taxa de creixement en -8,8, l'índex més baix de les últimes dues dècades.
També hi influeix la immigració i l'emigració, amb un saldo migratori que, arran de la pandèmia, ha tornat a davallar (lluny, això sí, de l'important descens registrat amb la crisi econòmica del 2008). I aquest fet és molt significatiu, ja que tal com apunta l'informe, "les migracions han estat el principal motor de creixement demogràfic del Berguedà". Tot plegat, resulta en una comarca on el 57,5% dels habitants són nascuts a la mateixa comarca i el percentatge de residents amb nacionalitat estrangera és del 9,77%, una xifra notablement més baixa que a conjunt de Catalunya (16,44%).
En aquest conjunt demogràfic, la població major de 65 anys el 2021 representava el 24,5% del total del Berguedà, sent un registres més alts arreu de Catalunya, on la mitjana d'aquest índex és del 19%. Dins d'aquesta franja, la representació en subgrups és força similar a la de la resta de Catalunya, si bé la diferència s'observa en la darrera, de les persones majors de 85 anys, on mentre que la mitjana catalana és del 12,9% (dins de la distribució a partir dels 60 anys), al Berguedà augmenta fins al 16,1%. I aquesta situació també és important a tenir en compte, segons apunta la Diagnosi, pel fet que "aquest col·lectiu sol ser el més fràgil entre les persones grans".
Tots aquests factors desemboquen en una longevitat palpable a la comarca, especialment feminitzada a mesura que augmenta l'edat. Aquesta situació es recull a la Diagnosi de l'envelliment actiu al Berguedà amb observacions com que l'any 2021 hi havia 184,5 persones grans per cada 100 joves. Aquesta estructura d'edat, amb un envelliment i sobreenvelliment destacables a la comarca, també es traslladen l'índex de dependència global, que amb un 60,4 és lleugerament superior al Berguedà que a la mitjana catalana (51,6).
I per municipis, com es reparteix aquesta estructura d'edat? Doncs la casuística és molt diversa, però hi ha algunes poblacions que destaquen per diferents motius. Pel que fa a l'índex l'envelliment (població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys), el més elevat l'any 2021 se situava a Saldes, amb un valor de 714,29. En canvi, la xifra màxima de l'índex sobreenvelliment (població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més) es registrava a Sagàs, amb 34,62. Així mateix, el municipi amb un major percentatge de residents de més de 65 anys era Sant Jaume de Frontanyà, amb un 39,29% (11 dels seus 28 veïns ho eren). Finalment, el poble amb una edat mitjana més elevada era Fígols, amb 53,8 anys, destacant però altres sis municipis berguedans amb mitjanes per sobre dels 50 anys: la Pobla de Lillet, Saldes, Vallcebre, Vilada, Gisclareny i Castellar de n'Hug.
En concret, creixerà un 35,6% la població entre 80 i 84 anys, i un 32,9% les persones residents a la comarca entre 75 i 79 anys. A més, l'estudi també posa en relleu l'augment de població de més de 90 anys, una franja força feminitzada per la casuística de l'esperança de vida, gairebé d'un 12% respecte de l'actualitat (cal tenir en compte que les dades que recull la Diagnosi són del 2021). En contraposició, la projecció apunta que la població menor de 65 anys es reduirà en totes les franges, a excepció de la que recull els joves d'entre 20 i 24 anys, que creixerà en un 4,4% en una dècada, i la d'entre 50 i 54 anys, que incrementa un 0,5%. El descens més destacat es troba en l'interval d'edat entre 40 i 44 anys, on hi haurà un 31,4% menys de població, seguit del -20,2% de nenes i nens entre 10 i 14 anys.
L'obtenció d'aquests valors, tal com recull l'informe, responen a un escenari mitjà que combina factors com la fecunditat, l'esperança de vida i la migració. En definitiva, estableixen l'evolució amb més probabilitats d'esdevenir tenint en compte l'estructura demogràfica del territori. I com és aquesta realitat, amb data de 2021? A grans trets, s'observa un creixement natural negatiu per l'elevada taxa bruta de mortalitat respecte de la disminució de la de natalitat, així com una recessió de la migració a la comarca.
El context de 2021 parteix d'una població total al Berguedà de 40.004 persones, xifra que suposa un augment de 2.000 habitants d'ençà de l'any 2000. Ara bé, de cara el 2033, la Diagnosi recull que l'Idescat pronostica una disminució que pràcticament igualarà aquest increment, situant la baixada en 1.934 residents. En definitiva, es reduirà en 10 anys el mateix que ha crescut en 20. Aquesta elucubració parteix, primerament, pel fet que hi ha més defuncions que naixements, fet que va situar la taxa de creixement en -8,8, l'índex més baix de les últimes dues dècades.
També hi influeix la immigració i l'emigració, amb un saldo migratori que, arran de la pandèmia, ha tornat a davallar (lluny, això sí, de l'important descens registrat amb la crisi econòmica del 2008). I aquest fet és molt significatiu, ja que tal com apunta l'informe, "les migracions han estat el principal motor de creixement demogràfic del Berguedà". Tot plegat, resulta en una comarca on el 57,5% dels habitants són nascuts a la mateixa comarca i el percentatge de residents amb nacionalitat estrangera és del 9,77%, una xifra notablement més baixa que a conjunt de Catalunya (16,44%).
Més longevitat
En aquest conjunt demogràfic, la població major de 65 anys el 2021 representava el 24,5% del total del Berguedà, sent un registres més alts arreu de Catalunya, on la mitjana d'aquest índex és del 19%. Dins d'aquesta franja, la representació en subgrups és força similar a la de la resta de Catalunya, si bé la diferència s'observa en la darrera, de les persones majors de 85 anys, on mentre que la mitjana catalana és del 12,9% (dins de la distribució a partir dels 60 anys), al Berguedà augmenta fins al 16,1%. I aquesta situació també és important a tenir en compte, segons apunta la Diagnosi, pel fet que "aquest col·lectiu sol ser el més fràgil entre les persones grans".Tots aquests factors desemboquen en una longevitat palpable a la comarca, especialment feminitzada a mesura que augmenta l'edat. Aquesta situació es recull a la Diagnosi de l'envelliment actiu al Berguedà amb observacions com que l'any 2021 hi havia 184,5 persones grans per cada 100 joves. Aquesta estructura d'edat, amb un envelliment i sobreenvelliment destacables a la comarca, també es traslladen l'índex de dependència global, que amb un 60,4 és lleugerament superior al Berguedà que a la mitjana catalana (51,6).
I per municipis, com es reparteix aquesta estructura d'edat? Doncs la casuística és molt diversa, però hi ha algunes poblacions que destaquen per diferents motius. Pel que fa a l'índex l'envelliment (població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys), el més elevat l'any 2021 se situava a Saldes, amb un valor de 714,29. En canvi, la xifra màxima de l'índex sobreenvelliment (població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més) es registrava a Sagàs, amb 34,62. Així mateix, el municipi amb un major percentatge de residents de més de 65 anys era Sant Jaume de Frontanyà, amb un 39,29% (11 dels seus 28 veïns ho eren). Finalment, el poble amb una edat mitjana més elevada era Fígols, amb 53,8 anys, destacant però altres sis municipis berguedans amb mitjanes per sobre dels 50 anys: la Pobla de Lillet, Saldes, Vallcebre, Vilada, Gisclareny i Castellar de n'Hug.