18
de setembre
de
2017, 09:59
Actualitzat:
11:16h
El Berguedà rebrà, de la mà del Departament de Governació i Relacions Institucionals, una injecció d'un milió d'euros, per tal d'innovar en economia circular. Concretament, la iniciativa es treballarà al voltant de l'energia i la fusta, que ha estat seleccionada entre un dels tres millors projectes d'especialització territorial de Catalunya, dins del Fons Feder 2014-2020.
Segons ha informat el Consell Comarcal del Berguedà, els inicis del projecte sorgeixen de l'Estratègia Berguedana 2020, treballada des de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, que es fixava en impulsar l’economia circular a la comarca a través d'una anàlisi inicial. A partir de llavors, però, es va crear un grup de treball entre diferents agents del territori i de territoris veïns, tots ells especialitzats en el món de l’energia i el forest, per garantir un projecte suficientment innovador pel Berguedà per tal que fos un dels escollits, i aquest ha resultat guanyador. El projecte es desplegarà en els propers tres anys té, un cost de dos milions d’euros, i rep el suport dels fons Feder, amb 967.000 euros aproximadament.
L’actuació, que es coordinarà des del Consell Comarcal del Berguedà, tindrà altres agents que executaran accions dins el projecte: la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. A banda, el projecte ha comptat i comptarà també amb la participació activa en les actuacions previstes de l' Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), la Fundació Universitària del Bages i del teixit empresarial fuster del Berguedà (Serradora Boix SL i Maderas Cunill SA).
Tres operacions
El projecte es distribueix, concretament, en tres operacions. La primera és el model de gestió forestal sostenible. Una actuació liderada per la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa, que intentarà optimitzar el model de gestió integral als boscos, amb tecnologia o R+D; consolidar el centre de consum de biomassa forestal de la Valldan, i sensibilitzar sobre el model de gestió forestal sostenible.
La segona operació serà un laboratori sobre els nous usos de la fusta, liderada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Les qualitats de la fusta la fan especialment valuosa, ha recordat el Consell. És l'únic material de construcció renovable i sostenible a gran escala i la fabricació d'estructures a través d'ella consumeix la meitat d'energia que les d'acer. A més, no suposa un increment de cost comparat amb edificis tradicionals, gràcies a què els temps de construcció es redueixen fins al 50%. En aquest punt, la revolució arriba a través dels panells contralaminats, és a dir, panells de dues o tres capes de fusta massissa, muntades perpendiculars, que ofereixen un material extremament sòlid, molt lleuger i que permeten aixecar edificis de més de 20 plantes. Sobre això, el Berguedà pot estar en una posició "privilegiada" en relació amb la construcció amb fusta, ja que concentra més del 60% de la transformació industrial de fusta de Catalunya.
Amb el projecte, doncs, es volen fer proves in situ sobre els sistemes d'extracció de fusta, es volen fer proves de preindustrialització de la producció de fusta contralaminada, es volen fabricar prototips a escala precomercial i, finalment, analitzar la possibilitat de crear una planta industrial de contralaminat al Berguedà.
Finalment, amb la tercera operació, liderada per l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, es vol impulsar l'activitat econòmica i emprenedora a través de formació lligada als usos del forest i economia verda, incorporant processos de gestió, mesures d'innovació i tecnològiques en totes les activitats lligades a aquesta economia, fomentar vincles entre el teixit empresarial i les universitats i centres de recerca, implementar una marca de qualitat territorial i impulsar l'Exploratori de Recursos de la Natura.
Aquesta injecció de fons europeus pel territori se suma a la subvenció també rebuda de fons Feder dins el projecte de "Valorització del patrimoni industrial al Berguedà", iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Berguedà i els ajuntaments de Gironella, Puig-reig, la Pobla de Lillet i la Nou de Berguedà, que comptava amb un pressupost d'1,9 milions d'euros i una ajuda de 975.000€ de Feder.
Segons ha informat el Consell Comarcal del Berguedà, els inicis del projecte sorgeixen de l'Estratègia Berguedana 2020, treballada des de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, que es fixava en impulsar l’economia circular a la comarca a través d'una anàlisi inicial. A partir de llavors, però, es va crear un grup de treball entre diferents agents del territori i de territoris veïns, tots ells especialitzats en el món de l’energia i el forest, per garantir un projecte suficientment innovador pel Berguedà per tal que fos un dels escollits, i aquest ha resultat guanyador. El projecte es desplegarà en els propers tres anys té, un cost de dos milions d’euros, i rep el suport dels fons Feder, amb 967.000 euros aproximadament.
L’actuació, que es coordinarà des del Consell Comarcal del Berguedà, tindrà altres agents que executaran accions dins el projecte: la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. A banda, el projecte ha comptat i comptarà també amb la participació activa en les actuacions previstes de l' Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), la Fundació Universitària del Bages i del teixit empresarial fuster del Berguedà (Serradora Boix SL i Maderas Cunill SA).
Tres operacions
El projecte es distribueix, concretament, en tres operacions. La primera és el model de gestió forestal sostenible. Una actuació liderada per la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa, que intentarà optimitzar el model de gestió integral als boscos, amb tecnologia o R+D; consolidar el centre de consum de biomassa forestal de la Valldan, i sensibilitzar sobre el model de gestió forestal sostenible.
La segona operació serà un laboratori sobre els nous usos de la fusta, liderada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Les qualitats de la fusta la fan especialment valuosa, ha recordat el Consell. És l'únic material de construcció renovable i sostenible a gran escala i la fabricació d'estructures a través d'ella consumeix la meitat d'energia que les d'acer. A més, no suposa un increment de cost comparat amb edificis tradicionals, gràcies a què els temps de construcció es redueixen fins al 50%. En aquest punt, la revolució arriba a través dels panells contralaminats, és a dir, panells de dues o tres capes de fusta massissa, muntades perpendiculars, que ofereixen un material extremament sòlid, molt lleuger i que permeten aixecar edificis de més de 20 plantes. Sobre això, el Berguedà pot estar en una posició "privilegiada" en relació amb la construcció amb fusta, ja que concentra més del 60% de la transformació industrial de fusta de Catalunya.
Amb el projecte, doncs, es volen fer proves in situ sobre els sistemes d'extracció de fusta, es volen fer proves de preindustrialització de la producció de fusta contralaminada, es volen fabricar prototips a escala precomercial i, finalment, analitzar la possibilitat de crear una planta industrial de contralaminat al Berguedà.
Finalment, amb la tercera operació, liderada per l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, es vol impulsar l'activitat econòmica i emprenedora a través de formació lligada als usos del forest i economia verda, incorporant processos de gestió, mesures d'innovació i tecnològiques en totes les activitats lligades a aquesta economia, fomentar vincles entre el teixit empresarial i les universitats i centres de recerca, implementar una marca de qualitat territorial i impulsar l'Exploratori de Recursos de la Natura.
Aquesta injecció de fons europeus pel territori se suma a la subvenció també rebuda de fons Feder dins el projecte de "Valorització del patrimoni industrial al Berguedà", iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Berguedà i els ajuntaments de Gironella, Puig-reig, la Pobla de Lillet i la Nou de Berguedà, que comptava amb un pressupost d'1,9 milions d'euros i una ajuda de 975.000€ de Feder.