28
d'octubre
de
2022, 10:30
Actualitzat:
10:56h
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB) inicia els primers passos per aturar el projecte de la nova central hidroelèctrica a la Baells. L'entitat ha anunciat que presentarà mocions a tots els ajuntaments del Berguedà i al Consell Comarcal per aconseguir el posicionament contrari a la proposta. De moment, el text ja s'ha entrat a Berga, que el debatrà durant el ple municipal del pròxim 3 de novembre.
L'entitat també ha presentat un plec amb 5 al·legacions al Ministeri per a la transició Ecològica i Repte Demogràfi per la retirada del projecte i ha demanat ser part implicada en el pla al·legant que és l'entitat ecologista "de referència" al Berguedà, amb 31 anys d’història.
El Grup de Defensa del Berguedà va ser dels primers actors de la comarca que va posar el crit al cel en donar-se a conèixer el projecte de la central. Considera que és "una barbaritat" i s'oposa frontalment al seu desplegament. Entre les raons, assenyala que la Baells i el seu entorn "no és el lloc adient per a construir-hi la central hidroelèctrica degut a la inestabilitat tectònica del terreny, l’enorme impacte ambiental que patiria la zona, la pèrdua de pastures de muntanya i terra fèrtil, així com les conseqüències per la gestió de l’aigua del pantà en època de sequera". De fet, el mateix avantprojecte alerta que les obres tindrien un gran impacte mediambiental sobre el terreny i la seva biodiversitat.
De seguida, l'entitat ecologista va anunciar l'inici d'una batalla legal des de tots els fronts possibles. Per ara, ha començat l'ofensiva a través de la via administrativa, però preveu anunciar mobilitzacions i noves accions amb l'objectiu que s'aturi la tramitació del projecte i s'aturi definitivament. L'oposició al pla que lidera el GDNB també ha rebut el suport de diferents usuaris a les xarxes socials i d'organitzacions i moviments socials anticapitalistes de la comarca.
L'alcalde de la Nou evita pronunciar-se
Per la seva banda, des de la Nou de Berguedà, un dels municipis que patiria una major afectació amb la construcció d'un embassament al Pla de Clarà, eviten pronunciar-se. El seu alcalde, Josep Maria Peixó, vol esperar a rebre tota la documentació i estudis pertinents per valorar els pros i els contres de la proposta. També defensa que, un cop tinguin els documents i abans de prendre una decisió, consultarà de "forma informal" els veïns perquè "tothom hi pugui dir la seva".
Un projecte privat per treure el màxim rendiment econòmic
El projecte de la central hidroelèctrica reversible a la Baells l'impulsa l'empresa madrilenya Amaranta Energy del grup inversor Capital Energy. La instal·lació se situaria entre els municipis de Cercs i la Nou de Berguedà, i serviria per generar electricitat a través d'un cicle de bombatge d'aigua. L'objectiu de l'empresa és generar la màxima potència (539 megawatts) i treure'n el màxim rendiment econòmic.
El pla preveu la creació d'una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un pantà de 5,097 hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, una zona de pastures d'especial protecció a la Nou de Berguedà. Actualment, es troba en fase d'avantprojecte i s'ha informat els ajuntaments de Cercs, la Nou de Berguedà i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que estudien la proposta.
L'entitat també ha presentat un plec amb 5 al·legacions al Ministeri per a la transició Ecològica i Repte Demogràfi per la retirada del projecte i ha demanat ser part implicada en el pla al·legant que és l'entitat ecologista "de referència" al Berguedà, amb 31 anys d’història.
El Grup de Defensa del Berguedà va ser dels primers actors de la comarca que va posar el crit al cel en donar-se a conèixer el projecte de la central. Considera que és "una barbaritat" i s'oposa frontalment al seu desplegament. Entre les raons, assenyala que la Baells i el seu entorn "no és el lloc adient per a construir-hi la central hidroelèctrica degut a la inestabilitat tectònica del terreny, l’enorme impacte ambiental que patiria la zona, la pèrdua de pastures de muntanya i terra fèrtil, així com les conseqüències per la gestió de l’aigua del pantà en època de sequera". De fet, el mateix avantprojecte alerta que les obres tindrien un gran impacte mediambiental sobre el terreny i la seva biodiversitat.
De seguida, l'entitat ecologista va anunciar l'inici d'una batalla legal des de tots els fronts possibles. Per ara, ha començat l'ofensiva a través de la via administrativa, però preveu anunciar mobilitzacions i noves accions amb l'objectiu que s'aturi la tramitació del projecte i s'aturi definitivament. L'oposició al pla que lidera el GDNB també ha rebut el suport de diferents usuaris a les xarxes socials i d'organitzacions i moviments socials anticapitalistes de la comarca.
L'alcalde de la Nou evita pronunciar-se
Per la seva banda, des de la Nou de Berguedà, un dels municipis que patiria una major afectació amb la construcció d'un embassament al Pla de Clarà, eviten pronunciar-se. El seu alcalde, Josep Maria Peixó, vol esperar a rebre tota la documentació i estudis pertinents per valorar els pros i els contres de la proposta. També defensa que, un cop tinguin els documents i abans de prendre una decisió, consultarà de "forma informal" els veïns perquè "tothom hi pugui dir la seva".
Un projecte privat per treure el màxim rendiment econòmic
El projecte de la central hidroelèctrica reversible a la Baells l'impulsa l'empresa madrilenya Amaranta Energy del grup inversor Capital Energy. La instal·lació se situaria entre els municipis de Cercs i la Nou de Berguedà, i serviria per generar electricitat a través d'un cicle de bombatge d'aigua. L'objectiu de l'empresa és generar la màxima potència (539 megawatts) i treure'n el màxim rendiment econòmic.
El pla preveu la creació d'una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un pantà de 5,097 hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, una zona de pastures d'especial protecció a la Nou de Berguedà. Actualment, es troba en fase d'avantprojecte i s'ha informat els ajuntaments de Cercs, la Nou de Berguedà i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que estudien la proposta.