04
de desembre
de
2023, 18:30
La Fundació Privada Grup Horitzó té el reconeixement de Centre Especial de Treball (CET) per la Generalitat de Catalunya des de finals del darrer mes de novembre. Així ho han confirmat representants de l'entitat, aprofitant la visita al seu centre de treball de la plaça Europa de Berga del director general d'Economia Social, Tercer Sector i les Cooperatives, àrea adscrita al Departament d'Empresa i Treball, Juli Silvestre, qui ha confirmat que el nomenament respon a una acció "de justícia".
A grans trets, i tal com ha compartit la directora de Grup Horitzó, Eva Sánchez, esdevenir CET els dota principalment de tres vies de suport directe per part del govern. En primer lloc, se'ls bonificaran les contribucions dels seus treballadors a la Seguretat Social. D'altra banda, rebran una aportació vinculada al sou que perceben els membres de la seva plantilla, en funció del grau de discapacitat de la persona contractada. Finalment, més enllà de les compensacions purament econòmiques, tindran un cop de mà amb la participació d'altres professionals que s'implicaran en l'acompanyament dels treballadors, tant en la seva estada en el CET com a l'hora de poder treballar en altres empreses del territori. "El Grup Horitzó ha treballat tota la vida per aconseguir aquest reconeixement", ha celebrat la directora. I és que, tal com ha incidit una de les patrones de la fundació, Charo Díez, "esdevenir un CET estava als estatuts del Grup Horitzó des de la seva creació".
"Només hem trigat 40 anys", ironitzava Díez, que ha emfatitzat que "estem molt satisfets que aquesta oportunitat arribi al Berguedà", recordant que un dels motius pels quals se'ls va negar anteriorment era perquè a la comarca ja hi havia un CET. "És una aportació merescuda i una acció de justícia", ha recalcat Silvestre, que ha explicat que "la política del Govern és garantir un seguit de serveis amb visió de territori", és a dir, "fent una aposta contundent per treballar amb els agents de casa", ja que "tenen una mirada propera i saben respondre millor les necessitats dels seus veïns". "No es pot entendre la inserció laboral sense les entitats que hi treballen", ha conclòs el director.
Més enllà de la ja existència d'aquest servei (a través del Taller Coloma de la Fundació la Llar), Juli Silvestre també ha apel·lat a les dificultats econòmiques arrossegades des de la crisi del 2008 i reactivades amb la pandèmia del coronavirus, que van impedir l'ampliació dels recursos i la implementació de nous CET. "Ara s'ha plantejat un escenari de noves aprovacions", ha confirmat el director.
A efectes pràctics, el primer pas que fa la Fundació Privada Grup Horitzó amb la nova situació és contrarestar el greuge que els suposa el fet que "hem competit sempre l'empresa ordinària", malgrat que la seva realitat estava lluny. I és que, segons la directora, de facto han estat sempre un CET, ja que compleixen els criteris de contractació establerts: que un mínim del 70% de la plantilla tingui una discapacitat reconeguda del 33% o més. Així, la diferència serà que se'ls compensarà amb les subvencions i l'ajuda pràctica esmentada.
En aquest sentit, des del Govern apunten que un dels motius que ha decantat la balança a favor del Grup Horitzó és que han fet una previsió de creixement a partir de l'aprovació "realista i assumible", estimant poder contractar dues persones noves en el decurs del primer any dins d'aquesta nova situació. Però no només es tracta d'una ampliació del capital humà, sinó que tal com ha declarat Díez, "ens permetrà tenir més línies de treball, perquè d'idees en tenim moltes, però sempre ens ha faltat finançament". "Assegurar aquests recursos donen estabilitat a les entitats i això els ajuda a tenir més prospecció de creixement pel futur", ha certificat Silvestre.
D'altra banda, un altre motiu que el Grup Horitzó comparteix a l'hora de voler progressar a un ritme assolible és que la fundació culminarà un any de canvis, a les portes de celebrar el 40è aniversari, ja que no només se'ls haurà certificat com a CET, sinó que també van ser inclosos en la cartera del Departament de Drets Socials els serveis de club social i prelaboral que desenvolupen. "Confiem que tots els acords rubricats suposaran un canvi positiu per a les persones amb problemes de salut mental del Berguedà", ha celebrat el director.
Sigui com sigui, a banda del creixement que el Grup Horitzó pot experimentar amb el seguit de fites assolides aquest 2023, els departaments d'Empresa i Treball i de Drets Socials insten als agents de la comarca a avançar per a la "intercooperació" entre les dues entitats reconegudes com a CET. "No és el mateix una discapacitat intel·lectual que una malaltia mental, i per això calen diferents mirades, però sumar sinergies és un element clau", ha apuntat Silvestre, que ha animat a ambdues entitats a "continuar teixint ponts sense forçar processos".
Per la seva banda, Charo Díez ha reconegut que aquest intent per a la unificació es va "intentar durant temps" sense èxit, però que des de fa un temps, es treballa per assolir una "confluència" entre les dues fundacions, Grup Horitzó i la Llar (Taller Coloma), per tal d'obrir un nou ventall d'oportunitats per al tercer sector del Berguedà. "Som dues empreses que treballem diferent, així que pensem que ha de ser un procés que ha de madurar i que ha de venir de forma natural", ha reiterat Díez al respecte.
A grans trets, i tal com ha compartit la directora de Grup Horitzó, Eva Sánchez, esdevenir CET els dota principalment de tres vies de suport directe per part del govern. En primer lloc, se'ls bonificaran les contribucions dels seus treballadors a la Seguretat Social. D'altra banda, rebran una aportació vinculada al sou que perceben els membres de la seva plantilla, en funció del grau de discapacitat de la persona contractada. Finalment, més enllà de les compensacions purament econòmiques, tindran un cop de mà amb la participació d'altres professionals que s'implicaran en l'acompanyament dels treballadors, tant en la seva estada en el CET com a l'hora de poder treballar en altres empreses del territori. "El Grup Horitzó ha treballat tota la vida per aconseguir aquest reconeixement", ha celebrat la directora. I és que, tal com ha incidit una de les patrones de la fundació, Charo Díez, "esdevenir un CET estava als estatuts del Grup Horitzó des de la seva creació".
"Només hem trigat 40 anys", ironitzava Díez, que ha emfatitzat que "estem molt satisfets que aquesta oportunitat arribi al Berguedà", recordant que un dels motius pels quals se'ls va negar anteriorment era perquè a la comarca ja hi havia un CET. "És una aportació merescuda i una acció de justícia", ha recalcat Silvestre, que ha explicat que "la política del Govern és garantir un seguit de serveis amb visió de territori", és a dir, "fent una aposta contundent per treballar amb els agents de casa", ja que "tenen una mirada propera i saben respondre millor les necessitats dels seus veïns". "No es pot entendre la inserció laboral sense les entitats que hi treballen", ha conclòs el director.
Més enllà de la ja existència d'aquest servei (a través del Taller Coloma de la Fundació la Llar), Juli Silvestre també ha apel·lat a les dificultats econòmiques arrossegades des de la crisi del 2008 i reactivades amb la pandèmia del coronavirus, que van impedir l'ampliació dels recursos i la implementació de nous CET. "Ara s'ha plantejat un escenari de noves aprovacions", ha confirmat el director.
Esmenar el greuge respecte de l'empresa ordinària
A efectes pràctics, el primer pas que fa la Fundació Privada Grup Horitzó amb la nova situació és contrarestar el greuge que els suposa el fet que "hem competit sempre l'empresa ordinària", malgrat que la seva realitat estava lluny. I és que, segons la directora, de facto han estat sempre un CET, ja que compleixen els criteris de contractació establerts: que un mínim del 70% de la plantilla tingui una discapacitat reconeguda del 33% o més. Així, la diferència serà que se'ls compensarà amb les subvencions i l'ajuda pràctica esmentada.En aquest sentit, des del Govern apunten que un dels motius que ha decantat la balança a favor del Grup Horitzó és que han fet una previsió de creixement a partir de l'aprovació "realista i assumible", estimant poder contractar dues persones noves en el decurs del primer any dins d'aquesta nova situació. Però no només es tracta d'una ampliació del capital humà, sinó que tal com ha declarat Díez, "ens permetrà tenir més línies de treball, perquè d'idees en tenim moltes, però sempre ens ha faltat finançament". "Assegurar aquests recursos donen estabilitat a les entitats i això els ajuda a tenir més prospecció de creixement pel futur", ha certificat Silvestre.
D'altra banda, un altre motiu que el Grup Horitzó comparteix a l'hora de voler progressar a un ritme assolible és que la fundació culminarà un any de canvis, a les portes de celebrar el 40è aniversari, ja que no només se'ls haurà certificat com a CET, sinó que també van ser inclosos en la cartera del Departament de Drets Socials els serveis de club social i prelaboral que desenvolupen. "Confiem que tots els acords rubricats suposaran un canvi positiu per a les persones amb problemes de salut mental del Berguedà", ha celebrat el director.
Un futur d'intercooperació i confluència
Sigui com sigui, a banda del creixement que el Grup Horitzó pot experimentar amb el seguit de fites assolides aquest 2023, els departaments d'Empresa i Treball i de Drets Socials insten als agents de la comarca a avançar per a la "intercooperació" entre les dues entitats reconegudes com a CET. "No és el mateix una discapacitat intel·lectual que una malaltia mental, i per això calen diferents mirades, però sumar sinergies és un element clau", ha apuntat Silvestre, que ha animat a ambdues entitats a "continuar teixint ponts sense forçar processos".Per la seva banda, Charo Díez ha reconegut que aquest intent per a la unificació es va "intentar durant temps" sense èxit, però que des de fa un temps, es treballa per assolir una "confluència" entre les dues fundacions, Grup Horitzó i la Llar (Taller Coloma), per tal d'obrir un nou ventall d'oportunitats per al tercer sector del Berguedà. "Som dues empreses que treballem diferent, així que pensem que ha de ser un procés que ha de madurar i que ha de venir de forma natural", ha reiterat Díez al respecte.