El Lluçanès acollirà aquest cap de setmana la cinquena edició de les Jornades de Transhumància d'aquest territori. Durant tot el dissabte s'han organitzat diverses activitats, però enguany l'organització vol posar l'accent en la senyalització viària. De fet, aquesta és una de les reivindicacions dels pastors, que reclamen una millor senyalització dels camins que utilitzaven des de fa anys els pastors per conduir els seus ramats a la muntanya, a l'estiu, i a les planes, a l'hivern.

Enguany des del Lluçanès sortiran tres ramats fent transhumància cap al Pirineu. Un d'ells des de Sant Martí d'Albars cap al Pla d'Anyella, un altre des d'Olost cap al Roc Blanc, i un tercer des de Prats de Lluçanès cap a Josa del Cadí. Un dels atractius de la jornada serà precisament poder acompanyar un d'aquests ramats en un tram del camí. Concretament, serà a les 9.00 del matí des del barranc d'en Serra, al punt quilomètric 13 de la C-37 a Olost, fins al camp de futbol vell de Santa Creu de Jutglar, l'anomenat camí ramader de Llevant. Els Acordonistes del Lluçanès animaran aquest tram amb música al seu pas per Olost. 

A dos quarts de cinc de la tarda començaran les xerrades en el marc de les V Jornades. Un dels pastors i membre de l'organització, Josep Salvans, ha destacat la presència internacional d'alguns dels ponents. Per exemple, des de l'European University Institute de Firenze, a Itàlia, Michele Nori parlarà sobre els canvis i reptes el pastoreig a la Mediterrània. Un altre dels punts forts de la jornada serà la presentació del I Congrés de la transhumància a Catalunya. 

La jornada s'acabarà amb una cercavila i ball de les Cabres d'en Miralles, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà, i un petit concert de violins. A dos quarts de deu del vespre hi haurà el tradicional sopar de pastors. 

La transhumància, una activitat de moda

Per Josep Salvans, la transhumància cada vegada va agafant més força. "Diríem que s'ha posat una mica de moda", ha destacat el pastor, ja que actualment a molts indrets del país s'organitzen passades de ramats. Més enllà d'aquesta visibilitat, però, Salvans ha assenyalat que l'objectiu és posar el focus perquè el patrimoni que representen els camins no es perdi. En aquest sentit, el pastor creu que és bàsic que s'enllesteixi una catalogació de tots els camins ramaders que existeixen al país i que es posin en un mapa.

En l'àmbit d'aquesta tasca de recuperació, des del Grup de Treball de la Transhumància del Lluçanès ja fa temps que treballen en la recuperació de tot el camí ramader central de Catalunya, que passa pel Lluçanès, i que va des del Pirineu fins al Penedès. Segons Josep Salvans, el camí no serà només pels ramats, sinó que les persones que ho desitgin, a peu o en bicicleta, també podran gaudir d'aquest patrimoni mil·lenari.

Precisament, al Berguedà el passat mes de maig es va recuperar la transhumància de cavalls des de la Fundació Miranda. Una activitat turística i esportiva que va permetre recuperar camins i senders antics.