04
d'agost
de
2023, 18:35
Actualitzat:
18:37h
El 15 de juliol de 1983, la Generalitat va donar llum verda al decret de creació del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Aquesta acció es convertia en l'eina principal per protegir i posar en valor un territori del Prepirineu amb una extensió de més de 41.000 hectàrees d'un total de 17 municipis de la Cerdanya, el Berguedà i l'Alt Urgell.
40 anys després, els responsables de la seva gestió fan un balanç positiu de la feina feta i posen sobre la taula els nous reptes de futur: la conservació i preservació de la biodiversitat davant de l'escenari incert del canvi climàtic i d'una afluència cada cop més elevada de visitants. En concret, l'any passat van ser prop de 360.000 persones.
"Cada vegada tenim més visitants i aixògenera tensions en alguns punts, com les fonts del Llobregat, el Pedraforca, els Empedrats o els prats de Cadí i Estana", apunta el director del Parc Natural del Cadí-Moixeró, Jordi Garcia Petit, que insta a "canviar, entre tots, els hàbits a la muntanya". "El món urbà ha d'aprendre més del rural, del qual ens hem anat apartant amb els anys", reivindica el director.
En una línia similar, el cos d'Agents Rurals corrobora la impressió que, els darrers anys, ha augmentat l'afluència de visitants al parc, especialment després de la pandèmia. "Tant al Cadí-Moixeró com arreu de la comarca, hem notat un increment de les infraccions relacionades amb el medi natural", corrobora el cap de l'Àrea Bàsica dels Agents Rurals al Berguedà, Josep Maria Capdevila.
Segons Capdevila, una de les principals tasques del cos a la zona és precisament la pedagògica, de proporcionar informació i assessorament als visitants d'aquests paratges per tal d'evitar infraccions, a més de denunciar-les quan les detecten. "La ciutadania, quan va a un paratge natural, s'ha d'informar abans de quina és la regulació d'aquell espai", assevera el cap, lamentant que "molta gent pensa que es pot anar a qualsevol lloc i fer el que es vulgui, però al medi natural hi ha un seguit de limitacions, i si parlem d'un parc natural, encara més".
Per aquest motiu, una de les accions que des del parc s'implementa cada estiu, un dels moments de major afluència, és la contractació dels informadors de camp que, ja des de l'aparcament mateix, intenten recomanar a la gent que va arribant les millors opcions per gaudir amb cura de la seva excursió. Així, algunes de les indicacions més freqüents són recomanar serveis de guia, recordar el risc d'incendi encara que el foc es faci en un espai habilitat, explicar que les bicicletes de muntanya només poden circular allà on pertoca, emfatitzar als que volen fer nit on es pot i on no i, fins i tot, limitar l'accés de nous usuaris si l'aparcament ja està ple. "És important conèixer la realitat i fer cas dels consells que es donen", manifesta Garcia Petit.
.jpg)
Ara bé, la massificació no és l'únic repte del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ja que el director recorda que "l'objectiu número u és preservar el patrimoni natural i la biodiversitat". En aquest sentit, és cert que millorar l'equilibri d'afluència de visitants influeix directament en aquest propòsit, però hi ha altres elements amb una incidència directa, com és l'afectació de la flora i la fauna al canvi climàtic.
"Hem d'estar atents a com evolucionen les espècies més sensibles i assumir a poc a poc els escenaris de futur que, a mitjà termini, acabarem tenint", explica. Per fer realitat aquesta tasca, es fa evident la importància d'un altre dels desafiaments que té la gestió del parc natural, que és "incrementar el coneixement de la flora i la fauna que tenim". En el cas de la fauna, Garcia Petit fa referència a la necessitat de guanyar coneixença respecte dels invertebrats que habiten la zona, per exemple, detallar les espècies de formigues que hi viuen. Pel que fa a la flora, es vol fer èmfasi en l'estudi de les plantes aquàtiques i les algues. Tot plegat, recorda el director, servirà per "poder prendre millors mesures de conservació".
A banda de flora i fauna, el Parc Natural del Cadí-Moixeró també són persones. En aquest sentit, des de la gestió se celebra que la interacció amb els agents implicats del territori hagi millorat amb els anys. "Ha estat un procés molt llarg de millorar la relació, que intentem que sigui personal", detalla el director del parc, fent referència als ramaders, gestors cinegètics, propietaris dels terrenys, els responsables polítics dels consistoris que lideren els municipis on s'estén el parc, i la societat civil en general. "Qualsevol crítica en positiu ens ajuda a millorar", assevera.
De fet, des de la direcció són conscients que "pràcticament sempre estem treballant a casa d'un o de l'altre, i això fa que sempre hàgim d'estar demanant autorització i consens a l'hora de fer accions", ja que "tot i que sempre busquem accions que siguin beneficioses pel territori, és imprescindible que hi ha aquesta bona col·laboració i entesa entre uns i altres". En definitiva, aquestes actuacions i comunicació constant, puntualitza Garcia Petit, han servit perquè el territori comparteixi un sentiment de pertinença i estima respecte del parc natural. "Ens sentim orgullosos quan els municipis, entre les seves accions de promoció, diuen amb la boca oberta que estan dins del Cadí-Moixeró", declara.
D'altra banda, la interacció amb el territori té una relació directa amb el segon objectiu primordial del parc, que és "mirar d'ajudar la gent que viu al territori perquè tinguin millors condicions". "D'alguna manera, també tenim una tasca de promoció i desenvolupament social i econòmica de la zona", emfatitza el director, fent referència en especial a la subsistència del sector serveis als nuclis urbans i del sector primari al medi natural del parc. Al voltant del segon, la direcció torna a fer referència al repte de preservar la biodiversitat del parc, cosa que implica recuperar més zones d'espais oberts.
"El bosc ha guanyat molt terreny en aquests 40 anys, ocupant els camps i feixes que s'havien conreat i pasturat i que, amb l'abandonament del món rural, s'han anat perdent perquè no s'han treballat", comparteix Garcia Petit, que assevera que "tant el parc com els propietaris, privats i públics, tenim feina a recuperar prats i desbrossar zones de matolls". Aquesta acció, assenyala, tindrà dos beneficis directes: minvarar el risc d'incendi a la zona i posar al servei dels ramaders noves zones de pastura.
.jpg)
A la vegada, des de la direcció del Cadí-Moixeró també consideren que la seva presència també contribueix a "millorar les condicions" dels veïns i veïnes, ja que poden ser un pol d'atracció d'inversions per la millora d'infraestructures, equipaments i gestió de pistes forestals. En aquest sentit, el director del parc recorda que, el 2022, la Generalitat va invertir 2,2 milions d'euros en aquesta línia. En definitiva, el director del parc té clar que "és impensable gestionar el territori sense el territori, per tant, la implicació és plena". Per la seva banda, el cap de l'àrea bàsica dels Agents Rurals al Berguedà reivindica que "s'ha de fer compatible tot: respectar la gent que viu al territori i el medi natural, amb l'accés de la resta d'usuaris arribats d'arreu".
Tot plegat, la preserva del Parc Natural del Cadí-Moixeró consta de la implicació absoluta tant de l'equip de gestió com dels Agents Rurals. Per part del cos, l'àrea bàsica del Berguedà consta de 15 agents que han de treballar arreu de la comarca, si bé "el parc natural esdevé una prioritat". Amb tot, el desig del seu cap és guanyar efectius per tal de poder incrementar la seva presència, especialment en moments de més afluència de persones. I des de la gestió, que inclou un total de 14 persones, el seu director comparteix que la preserva del parc ha esdevingut, pràcticament, un "projecte personal", ja que Jordi Garcia Petit es va incorporar al parc el novembre del 1985, aviat farà 38 anys, i des del 1990 ocupa el càrrec de director.
"Treballem molt, estem molt motivats, i dediquem molts esforços i hores. A vegades, no tenim tots els mitjans necessaris, però si tenim el convenciment que els parcs naturals són un actiu pels territoris on estan implantats", afirma el director, que clou declarant que "és un moment de celebració i pensem hem arribat fins aquí fent un balanç positiu".
40 anys després, els responsables de la seva gestió fan un balanç positiu de la feina feta i posen sobre la taula els nous reptes de futur: la conservació i preservació de la biodiversitat davant de l'escenari incert del canvi climàtic i d'una afluència cada cop més elevada de visitants. En concret, l'any passat van ser prop de 360.000 persones.
"Cada vegada tenim més visitants i aixògenera tensions en alguns punts, com les fonts del Llobregat, el Pedraforca, els Empedrats o els prats de Cadí i Estana", apunta el director del Parc Natural del Cadí-Moixeró, Jordi Garcia Petit, que insta a "canviar, entre tots, els hàbits a la muntanya". "El món urbà ha d'aprendre més del rural, del qual ens hem anat apartant amb els anys", reivindica el director.
En una línia similar, el cos d'Agents Rurals corrobora la impressió que, els darrers anys, ha augmentat l'afluència de visitants al parc, especialment després de la pandèmia. "Tant al Cadí-Moixeró com arreu de la comarca, hem notat un increment de les infraccions relacionades amb el medi natural", corrobora el cap de l'Àrea Bàsica dels Agents Rurals al Berguedà, Josep Maria Capdevila.
Segons Capdevila, una de les principals tasques del cos a la zona és precisament la pedagògica, de proporcionar informació i assessorament als visitants d'aquests paratges per tal d'evitar infraccions, a més de denunciar-les quan les detecten. "La ciutadania, quan va a un paratge natural, s'ha d'informar abans de quina és la regulació d'aquell espai", assevera el cap, lamentant que "molta gent pensa que es pot anar a qualsevol lloc i fer el que es vulgui, però al medi natural hi ha un seguit de limitacions, i si parlem d'un parc natural, encara més".
Per aquest motiu, una de les accions que des del parc s'implementa cada estiu, un dels moments de major afluència, és la contractació dels informadors de camp que, ja des de l'aparcament mateix, intenten recomanar a la gent que va arribant les millors opcions per gaudir amb cura de la seva excursió. Així, algunes de les indicacions més freqüents són recomanar serveis de guia, recordar el risc d'incendi encara que el foc es faci en un espai habilitat, explicar que les bicicletes de muntanya només poden circular allà on pertoca, emfatitzar als que volen fer nit on es pot i on no i, fins i tot, limitar l'accés de nous usuaris si l'aparcament ja està ple. "És important conèixer la realitat i fer cas dels consells que es donen", manifesta Garcia Petit.
El refugi Lluís Estasen, al Parc Natural del Cadí-Moixeró Foto: Sergi Boixader / Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró
Ara bé, la massificació no és l'únic repte del Parc Natural del Cadí-Moixeró, ja que el director recorda que "l'objectiu número u és preservar el patrimoni natural i la biodiversitat". En aquest sentit, és cert que millorar l'equilibri d'afluència de visitants influeix directament en aquest propòsit, però hi ha altres elements amb una incidència directa, com és l'afectació de la flora i la fauna al canvi climàtic.
"Hem d'estar atents a com evolucionen les espècies més sensibles i assumir a poc a poc els escenaris de futur que, a mitjà termini, acabarem tenint", explica. Per fer realitat aquesta tasca, es fa evident la importància d'un altre dels desafiaments que té la gestió del parc natural, que és "incrementar el coneixement de la flora i la fauna que tenim". En el cas de la fauna, Garcia Petit fa referència a la necessitat de guanyar coneixença respecte dels invertebrats que habiten la zona, per exemple, detallar les espècies de formigues que hi viuen. Pel que fa a la flora, es vol fer èmfasi en l'estudi de les plantes aquàtiques i les algues. Tot plegat, recorda el director, servirà per "poder prendre millors mesures de conservació".
Responsabilitat amb el territori
A banda de flora i fauna, el Parc Natural del Cadí-Moixeró també són persones. En aquest sentit, des de la gestió se celebra que la interacció amb els agents implicats del territori hagi millorat amb els anys. "Ha estat un procés molt llarg de millorar la relació, que intentem que sigui personal", detalla el director del parc, fent referència als ramaders, gestors cinegètics, propietaris dels terrenys, els responsables polítics dels consistoris que lideren els municipis on s'estén el parc, i la societat civil en general. "Qualsevol crítica en positiu ens ajuda a millorar", assevera.De fet, des de la direcció són conscients que "pràcticament sempre estem treballant a casa d'un o de l'altre, i això fa que sempre hàgim d'estar demanant autorització i consens a l'hora de fer accions", ja que "tot i que sempre busquem accions que siguin beneficioses pel territori, és imprescindible que hi ha aquesta bona col·laboració i entesa entre uns i altres". En definitiva, aquestes actuacions i comunicació constant, puntualitza Garcia Petit, han servit perquè el territori comparteixi un sentiment de pertinença i estima respecte del parc natural. "Ens sentim orgullosos quan els municipis, entre les seves accions de promoció, diuen amb la boca oberta que estan dins del Cadí-Moixeró", declara.
D'altra banda, la interacció amb el territori té una relació directa amb el segon objectiu primordial del parc, que és "mirar d'ajudar la gent que viu al territori perquè tinguin millors condicions". "D'alguna manera, també tenim una tasca de promoció i desenvolupament social i econòmica de la zona", emfatitza el director, fent referència en especial a la subsistència del sector serveis als nuclis urbans i del sector primari al medi natural del parc. Al voltant del segon, la direcció torna a fer referència al repte de preservar la biodiversitat del parc, cosa que implica recuperar més zones d'espais oberts.
"El bosc ha guanyat molt terreny en aquests 40 anys, ocupant els camps i feixes que s'havien conreat i pasturat i que, amb l'abandonament del món rural, s'han anat perdent perquè no s'han treballat", comparteix Garcia Petit, que assevera que "tant el parc com els propietaris, privats i públics, tenim feina a recuperar prats i desbrossar zones de matolls". Aquesta acció, assenyala, tindrà dos beneficis directes: minvarar el risc d'incendi a la zona i posar al servei dels ramaders noves zones de pastura.
Unes pastures al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Foto: Sergi Boixader / Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró
A la vegada, des de la direcció del Cadí-Moixeró també consideren que la seva presència també contribueix a "millorar les condicions" dels veïns i veïnes, ja que poden ser un pol d'atracció d'inversions per la millora d'infraestructures, equipaments i gestió de pistes forestals. En aquest sentit, el director del parc recorda que, el 2022, la Generalitat va invertir 2,2 milions d'euros en aquesta línia. En definitiva, el director del parc té clar que "és impensable gestionar el territori sense el territori, per tant, la implicació és plena". Per la seva banda, el cap de l'àrea bàsica dels Agents Rurals al Berguedà reivindica que "s'ha de fer compatible tot: respectar la gent que viu al territori i el medi natural, amb l'accés de la resta d'usuaris arribats d'arreu".
Tot plegat, la preserva del Parc Natural del Cadí-Moixeró consta de la implicació absoluta tant de l'equip de gestió com dels Agents Rurals. Per part del cos, l'àrea bàsica del Berguedà consta de 15 agents que han de treballar arreu de la comarca, si bé "el parc natural esdevé una prioritat". Amb tot, el desig del seu cap és guanyar efectius per tal de poder incrementar la seva presència, especialment en moments de més afluència de persones. I des de la gestió, que inclou un total de 14 persones, el seu director comparteix que la preserva del parc ha esdevingut, pràcticament, un "projecte personal", ja que Jordi Garcia Petit es va incorporar al parc el novembre del 1985, aviat farà 38 anys, i des del 1990 ocupa el càrrec de director.
"Treballem molt, estem molt motivats, i dediquem molts esforços i hores. A vegades, no tenim tots els mitjans necessaris, però si tenim el convenciment que els parcs naturals són un actiu pels territoris on estan implantats", afirma el director, que clou declarant que "és un moment de celebració i pensem hem arribat fins aquí fent un balanç positiu".