23
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
21:08h
El Consell d'Alcaldies celebrat aquesta tarda a Avià ha aprovat la modificació de les ordenances fiscals del 2024, la qual inclou el rebut d'escombraries que han de fer front els domicilis de la comarca. En aquesta ocasió, s'ha acordat incrementar un 5% la factura, que passarà a costar 145,95 euros anuals.
Segons la fórmula presentada als alcaldes i alcaldesses per part del president del Consell Comarcal del Berguedà, Ramon Caballé, l'ordenança incorpora una taxa municipal per la generació de residus dels serveis municipals que fins ara feia front l'òrgan comarcal, i que s'ha calculat amb un valor de 2.000 euros per municipi més 2,65 euros per habitant (a excepció dels pobles de menys de 100 habitants, on s'ha fet una estimació mitjana i s'ha situat l'import en 2.136,59 euros a cada ajuntament). Aquest mètode s'ha plantejat per part de l'equip de govern i es portarà a la seva aprovació definitiva al ple d'aquest dimecres, 25 d'octubre, i pretén reduir el dèficit d'un milió d'euros que el Consell Comarcal té amb el sistema de gestió de residus del porta a porta. De fet, amb aquesta mesura que implica ciutadania i consistoris, s'eviten increments més importants del rebut, d'almenys un 10%, segons ha compartit el president.
Tal com ha detallat Ramon Caballé en l'exposició de les accions que es plantegen per fer front a la disparitat entre ingressos i despeses que genera la gestió dels residus a la comarca, el planning consta de tres eixos principals. La primera via per sufragar el dèficit és modificar els preus d'entrada a l'abocador comarcal de tal manera que les entrades paguin el seu preu de cost. Aquesta mesura implica incrementar un 47% el preu per tona dipositat pels municipis no adherits a la gestió comarcal, Gironella i Puig-reig, que passaran a pagar 112 euros la tona. També van a l'alça els residus assimilables, en un 116%, i les entrades provinents d'altres comarques i del sector industrial. Un seguit de revisions a partir de l'estudi de costos mitjançant les quals esperen retallar 400.000 euros.
En segona instància, l'ens comarcal continuarà assumint una part del dèficit, ja que segon ha emfatitzat Caballé: "No es pot plantejar anar a cost zero a costa dels altres". D'aquesta manera, el Consell Comarcal farà front a 300.000 euros més d'aquest dèficit que s'inclouran al pressupost de l'any 2024. I, per tal d'anar reduint aquesta xifra, l'equip de govern desplegarà un conjunt de mesures en la línia de continuar concentrant recursos i afinant les taxes, com és la contractació de dues persones que facin una revisió cadastral dels serveis i establiments ubicats en cada municipi, i la insal·lació de càmeres de videovigilància a les àrees de residus per tal de procedir a l'obertura d'expedients sancionadors a tots aquells que incompleixin el sistema.
Finalment, la darrera mesura és la quina afecta de forma més directa les butxaques dels ciutadans, i és la quina contempla l'augment del 5% del rebut a les famílies, que el 2024 serà de 145,95 euros anuals. Tanmateix, aquesta pujada s'ha suavitzat per la creació d'un epígraf extraordinari pels ajuntaments, per un valor de 2.000 euros per municipi més 2,65 euros per habitant, incloent-hi partides des dels 2.136,59 euros dels pobles de menys de 100 habitants fins als 46.000 que haurà de fer front la capital. En conjunt, el Consell espera ingressar uns 140.000 euros provinents d'aquesta taxa als consistoris, cosa que contribuirà a contenir l'increment traslladat al rebut de les famílies. I és que cal posar en relleu que, en cas que els alcaldes i alcaldesses s'haguessin negat a acceptar aquesta mesura, la contramesura de l'equip de govern hagués suposat incrementar un 10% la factura.
Després de presentar la situació, s'ha donat pas a un debat on diferents batlles i batllesses han manifestat el seu desacord amb la mesura plantejada per l'equip de govern del Consell Comarcal. La primera ha estat l'amfitriona, Patrocini Canal, que s'ha mostrat totalment contrària a la imposició d'una taxa directa als consistoris: "Trucar a la porta dels ajuntaments cada vegada que hi ha un problema a la comarca, no és un bon camí". L'alcaldessa ha lamentat que l'aplicació del porta a porta al Berguedà "és deficitària des del primer moment", assenyalant que "hi ha alguna cosa que es va fer malament d'inici", i ha instat al govern comarcal a buscar el suport d'altres administracions i institucions més grans com la Generalitat o l'Agència Catalana de Residus. En una línia similar, l'alcalde de Gósol, Rafel López, ha asseverat que aquesta partida per una població com la seva implicarà retallar d'altres partides importants com la de la festa major o haver de revisar a l'alça altres impostos locals i, de retruc, pagar-ho de forma indirecta la ciutadania. Així mateix, també ha assenyalat les mancances del servei, compartint que al seu municipi, han de destinar operaris de la brigada a fer tasques que s'haurien de cobrir des del consell comarcal.
Més enllà de l'import del nou tribut als consistoris, alguns alcaldes com el de Guardiola de Berguedà, Ferran Sayes, han fet referència a la necessitat de fer una reflexió profunda del model de gestió de residus, plantejant que "m'agradaria que algun moment pensem què hi haurà després del porta a porta", incidint que aquest model suposa "la infantilització de la societat, passant-nos a buscar la brossa a casa" i assenyalant la incongruència que implica el fet que "estem mesurant que qui més recicla és qui fa més porqueria". Així mateix, també ha advertit sobre la proposta per instal·lar càmeres de videovigilància a les illes d'emergència, vaticinant un "trasllat del problema" a altres emplaçaments. D'altra banda, l'alcalde de Bagà, Lluís Casas, ha lamentat la manca d'informació respecte de la proposta presentada aquesta tarda, la qual no els van fer arribar fins al divendres passat.
Ara bé, també hi ha hagut espai pels comentaris i reflexions a favor de la proposta, com la de l'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, que ha recalcat que el fet que el Consell Comarcal pateixi un dèficit tan pronunciat també repercuteix als municipis i que, amb l'augment i les xifres que coneix dels consistoris que no han fet la dispensa, en lloc dels 4.100 euros que ara han de pagar el preu a pagar seria al voltant de 20.000 euros. També ha fet el seu manifest a favor l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, que si bé ha reconegut que "si fos per estómac, el vot seria contrari per com ens hem vist maltractats sistemàticament per la gestió comarcal els últims quatre anys", ha valorat que "en un moment d'absolut descrèdit del model, mostrar-nos units i demostrar l'esforç conjunt ajudarà a la lectura positiva que pugui fer la ciutadania".
Amb tot, el Consell d'Alcaldies ha aprovat la mesura amb 17 vots favorables, 7 de contraris i dues abstencions. El dimecres, aquest acord serà traslladat i portat a votació al ple del Consell Comarcal.
Segons la fórmula presentada als alcaldes i alcaldesses per part del president del Consell Comarcal del Berguedà, Ramon Caballé, l'ordenança incorpora una taxa municipal per la generació de residus dels serveis municipals que fins ara feia front l'òrgan comarcal, i que s'ha calculat amb un valor de 2.000 euros per municipi més 2,65 euros per habitant (a excepció dels pobles de menys de 100 habitants, on s'ha fet una estimació mitjana i s'ha situat l'import en 2.136,59 euros a cada ajuntament). Aquest mètode s'ha plantejat per part de l'equip de govern i es portarà a la seva aprovació definitiva al ple d'aquest dimecres, 25 d'octubre, i pretén reduir el dèficit d'un milió d'euros que el Consell Comarcal té amb el sistema de gestió de residus del porta a porta. De fet, amb aquesta mesura que implica ciutadania i consistoris, s'eviten increments més importants del rebut, d'almenys un 10%, segons ha compartit el president.
Un increment dels ingressos de residus estructurat en tres eixos
Tal com ha detallat Ramon Caballé en l'exposició de les accions que es plantegen per fer front a la disparitat entre ingressos i despeses que genera la gestió dels residus a la comarca, el planning consta de tres eixos principals. La primera via per sufragar el dèficit és modificar els preus d'entrada a l'abocador comarcal de tal manera que les entrades paguin el seu preu de cost. Aquesta mesura implica incrementar un 47% el preu per tona dipositat pels municipis no adherits a la gestió comarcal, Gironella i Puig-reig, que passaran a pagar 112 euros la tona. També van a l'alça els residus assimilables, en un 116%, i les entrades provinents d'altres comarques i del sector industrial. Un seguit de revisions a partir de l'estudi de costos mitjançant les quals esperen retallar 400.000 euros.
En segona instància, l'ens comarcal continuarà assumint una part del dèficit, ja que segon ha emfatitzat Caballé: "No es pot plantejar anar a cost zero a costa dels altres". D'aquesta manera, el Consell Comarcal farà front a 300.000 euros més d'aquest dèficit que s'inclouran al pressupost de l'any 2024. I, per tal d'anar reduint aquesta xifra, l'equip de govern desplegarà un conjunt de mesures en la línia de continuar concentrant recursos i afinant les taxes, com és la contractació de dues persones que facin una revisió cadastral dels serveis i establiments ubicats en cada municipi, i la insal·lació de càmeres de videovigilància a les àrees de residus per tal de procedir a l'obertura d'expedients sancionadors a tots aquells que incompleixin el sistema.
Finalment, la darrera mesura és la quina afecta de forma més directa les butxaques dels ciutadans, i és la quina contempla l'augment del 5% del rebut a les famílies, que el 2024 serà de 145,95 euros anuals. Tanmateix, aquesta pujada s'ha suavitzat per la creació d'un epígraf extraordinari pels ajuntaments, per un valor de 2.000 euros per municipi més 2,65 euros per habitant, incloent-hi partides des dels 2.136,59 euros dels pobles de menys de 100 habitants fins als 46.000 que haurà de fer front la capital. En conjunt, el Consell espera ingressar uns 140.000 euros provinents d'aquesta taxa als consistoris, cosa que contribuirà a contenir l'increment traslladat al rebut de les famílies. I és que cal posar en relleu que, en cas que els alcaldes i alcaldesses s'haguessin negat a acceptar aquesta mesura, la contramesura de l'equip de govern hagués suposat incrementar un 10% la factura.
Manca d'unanimitat
Després de presentar la situació, s'ha donat pas a un debat on diferents batlles i batllesses han manifestat el seu desacord amb la mesura plantejada per l'equip de govern del Consell Comarcal. La primera ha estat l'amfitriona, Patrocini Canal, que s'ha mostrat totalment contrària a la imposició d'una taxa directa als consistoris: "Trucar a la porta dels ajuntaments cada vegada que hi ha un problema a la comarca, no és un bon camí". L'alcaldessa ha lamentat que l'aplicació del porta a porta al Berguedà "és deficitària des del primer moment", assenyalant que "hi ha alguna cosa que es va fer malament d'inici", i ha instat al govern comarcal a buscar el suport d'altres administracions i institucions més grans com la Generalitat o l'Agència Catalana de Residus. En una línia similar, l'alcalde de Gósol, Rafel López, ha asseverat que aquesta partida per una població com la seva implicarà retallar d'altres partides importants com la de la festa major o haver de revisar a l'alça altres impostos locals i, de retruc, pagar-ho de forma indirecta la ciutadania. Així mateix, també ha assenyalat les mancances del servei, compartint que al seu municipi, han de destinar operaris de la brigada a fer tasques que s'haurien de cobrir des del consell comarcal.Més enllà de l'import del nou tribut als consistoris, alguns alcaldes com el de Guardiola de Berguedà, Ferran Sayes, han fet referència a la necessitat de fer una reflexió profunda del model de gestió de residus, plantejant que "m'agradaria que algun moment pensem què hi haurà després del porta a porta", incidint que aquest model suposa "la infantilització de la societat, passant-nos a buscar la brossa a casa" i assenyalant la incongruència que implica el fet que "estem mesurant que qui més recicla és qui fa més porqueria". Així mateix, també ha advertit sobre la proposta per instal·lar càmeres de videovigilància a les illes d'emergència, vaticinant un "trasllat del problema" a altres emplaçaments. D'altra banda, l'alcalde de Bagà, Lluís Casas, ha lamentat la manca d'informació respecte de la proposta presentada aquesta tarda, la qual no els van fer arribar fins al divendres passat.
Ara bé, també hi ha hagut espai pels comentaris i reflexions a favor de la proposta, com la de l'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, que ha recalcat que el fet que el Consell Comarcal pateixi un dèficit tan pronunciat també repercuteix als municipis i que, amb l'augment i les xifres que coneix dels consistoris que no han fet la dispensa, en lloc dels 4.100 euros que ara han de pagar el preu a pagar seria al voltant de 20.000 euros. També ha fet el seu manifest a favor l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, que si bé ha reconegut que "si fos per estómac, el vot seria contrari per com ens hem vist maltractats sistemàticament per la gestió comarcal els últims quatre anys", ha valorat que "en un moment d'absolut descrèdit del model, mostrar-nos units i demostrar l'esforç conjunt ajudarà a la lectura positiva que pugui fer la ciutadania".
Amb tot, el Consell d'Alcaldies ha aprovat la mesura amb 17 vots favorables, 7 de contraris i dues abstencions. El dimecres, aquest acord serà traslladat i portat a votació al ple del Consell Comarcal.