Bernat Girabal viu el segon curs com a president dels Castellers de Berga. Va entrar a formar-ne part l'any 2017, i des d'aleshores ha viscut la progressió de la colla, la quasi desfeta durant el sotrac de la pandèmia i el ressorgiment dels tres darrers anys, en els quals ha estat part de la junta. Ara, la colla viu un moment dolç, amb reptes engrescadors que motiven al grup al capdavant a continuar treballant en l'entitat, i també millorant el nivell casteller.
Quan va entrar a formar part dels Castellers de Berga?
Hi soc des del 2017. Vaig entrar l’any següent que els Castellers vinguessin al Cine. Ja m’havien anat interessant els Castells i havia preguntat en anys anteriors els dies d’assaig, però vaig fer el pas un cop havia entrat a la colla castellera universitària, els Trempats de la Pompeu Fabra. Una vegada vaig tastar-los allà i quan va començar la temporada següent, vaig venir aquí des del principi. De fet, vaig portar en paral·lel les dues colles, cosa que és habitual. Ara també tenim molts joves que estan o han estat en les colles universitàries i va molt bé, perquè et dona molt rodatge.
Què li cridava l'atenció dels castells?
Des de petit que m’ha agradat la cultura popular catalana, i trobo que els castells són uns dels seus majors exponents. A més, per si sols ja són molt espectaculars. Així que una vegada comences a interessar-te i a conèixer com és aquest món, encara et genera més curiositat. Veure actuacions a places castelleres on les propostes són una bestialitat, com a Vilafranca, em va generar el desig d’aproximar-me a aquest món.
Entenc que aquesta passió ha anat in crescendo des que està a la colla, i encara més ocupant la presidència. Com va sorgir l'ocasió?
Els Castellers de Berga necessitaven cert relleu perquè l'Ignasi Ballús portava cinc anys a la presidència. Jo ja formava part de la junta, on vaig entrar just després de la pandèmia, quan es van tornar a engegar els assajos, i a més havia estat al capdavant de la colla castellera universitària. Es va escaure que vaig acabar els estudis i ja no vivia a Barcelona, tornava a estar aquí. Així que se'm va proposar el càrrec i vaig creure que era un bon moment per fer el pas.
Com valora l'experiència?
Positiva. No sempre és fàcil, perquè estar al capdavant d’una entitat com els Castellers de Berga suposa tocar moltíssimes tecles i jo, amb 26 anys, n’hi ha algunes que no havia tocat mai. Així que hi ha moments que la cosa es fa gran. Però he après moltíssim. I segurament, un cop acabi, encara en trauré més d’aquests aprenentatges. Al final, tot surt endavant en bona part també perquè darrere tinc una junta molt experimentada. Tenim gats vells dins el món de l'associacionisme que et donen els coneixements i suports que facin falta.
Aleshores, el veurem en un tercer exercici?
Encara està per decidir. Segurament sí, però és una cosa que costa assegurar amb rotunditat a mitja temporada perquè poden passar moltes coses. La segona part tindrem molts capítols i experiències que et poden deixar amb molt bon gust de boca i et facin decidir tirar endavant, o bé acabar molt desgastat i optar per deixar pas a algú que aporti aire fresc.
"S’ha superat un daltabaix molt important com va ser la pandèmia. Hi va haver moments que es plantejava la possibilitat que l'entitat no pogués continuar endavant"
Han celebrat aquest mes el 12è aniversari de la colla. Quin balanç en fan?
Sempre s'acostuma a dir que els Castellers de Berga hem fet moltes coses per l’edat que tenim. Ja en el seu moment, quan es van fer els primers castells de 8, o quan hem organitzat esdeveniments tan grans com és el torneig casteller, les colles d’altres llocs de Catalunya se sorprenen quan saben l’edat que tenim. A més, s’ha superat un daltabaix molt important com va ser la pandèmia, que hi va haver moments que es plantejava la possibilitat que aquesta entitat no pogués continuar endavant. Però precisament ara, estem en un context ens torna a situar en els millors moments de la colla. Ja hem fet el primer 4 de 8 de la temporada i no parem d’organitzar coses com a entitat. Tot això influeix positivament en l'aspecte social, perquè tenim gent i està motivada. I això sembla fàcil, però no sempre es pot dir, i encara menys venint d’un context com la pandèmia.
Quina era la situació de la pandèmia que els fes plantejar la continuïtat?
Van ser un conjunt de coses. Primer de tot, que no podíem fer l'activitat principal de l’entitat, que és fer castells. Per la represa, també vam trobar que molta gent tenia por i menys ganes de sortir de casa, així que faltaven persones motivades per implicar-se. I encara que tot estigués aturat, econòmicament s’havia de sostenir, perquè estàvem pagant un lloguer i uns subministraments sense fer activitats. Aquí hi va haver un grup de persones que va organitzar l’Acció Cultural Berguedana, que va ser una grandíssima idea i va servir per dinamitzar el Cinema per tal que la màquina no parés. Penso que, quan vam acabar la temporada passada, va ser un bon moment per recordar on havíem estat i per remarcar l’agraïment que li devem a tota aquesta gent que es va posar al capdavant de la colla en els moments més complicats i que va continuar remant sense desistir.
Aleshores, consideren que estan en el moment més dolç de la colla?
És difícil de valorar perquè hi ha molts aspectes a tenir en compte. En l'àmbit casteller, hem de veure com acaba la temporada, però segurament sí perquè mai s’havia fet un castell de 8 tan matiner, per la Diada dels Quatre Fuets. Això el que fa és obrir portes a un segon tram de temporada com no hem tingut mai. En tot cas, caldrà esperar fins al final a veure com anirà. I en l’àmbit social sí que ens anem mantenint, que és el que més importa, i tenim ganes de créixer més.
Com a entitat, també estan molt integrats. Com llegeixen el valor dels Castellers de Berga en la ciutat?
Des del principi que la colla ha estat molt present i ha fet coses. Ara hem arribat a un punt que, ja sigui a través de tot el que s'organitza aquí al Cine com amb la col·laboració en altres esdeveniments de la ciutat, penso que podem dir que som una de les entitats que més està dinamitzant l’associacionisme, i n’estem molt orgullosos. I tenim clar que, de cara al futur, volem que continuï sent així.
"Si volem començar a trencar el sostre, necessitem una massa social més àmplia, i això passa per fer aquesta feina de formiga, amb tallers i divulgació"
També desenvolupen un paper d'atracció cap al món casteller. Troben que la gent s'aproxima cada cop més?
És una tasca complicada, en una comarca amb tan poca tradició castellera, tenir molta gent. Tots aquests tallers ens serveixen, encara que moltes vegades no t’acabin portant ningú a la colla, per anar fent pedagogia i anar donant a conèixer aquest món. A poc a poc es va generant interès i això ho veiem perquè va entrant gent. La idea és que puguem anar creixent, també per complir els objectius castellers. Si volem començar a trencar el sostre, necessitem una massa social més àmplia, i això passa per fer aquesta feina de formiga, amb tallers i divulgació. A més, ens agrada treballar amb col·lectius que no són tradicionalment castellers, com va ser el cas de les persones amb diversitat funcional de la Fundació la Llar, perquè trobem que la cultura popular en general i els castells encara més, tenen un potencial inclusiu brutal. És un espai on és fàcil sentir-se part del grup, on es troba gent diversa i on segur que acabes sent acollit.
Fa un any, van compartir la voluntat de comprar el Cinema. Com ha progressat aquest objectiu?
Hem avançat força. Principalment, hi ha dos àmbits en els quals hem de progressar, que són la qüestió urbanística i la part econòmica. L'aspecte econòmic, mitjançant l'organització d’activitats i de subvencions, podem dir que hem anat fent coixí i podem plantejar-nos aviat una possible compra. Però, d’altra banda, falta desencallar el tema de l'afectació de la finca i canviar la situació urbanística del Cinema. Això és un tema que vam treballar intensament al principi de l’anterior mandat de la junta, pel context d'eleccions municipals, fent trobades amb tots els partits polítics perquè ens diguessin què en pensaven i que poguessin mostrar el seu suport durant la campanya electoral. Aleshores ja vam veure que sí que hi ha voluntat política i hem deixat passar el temps per centrar-nos en la part econòmica. Però ara que ja ha passat un any de legislatura sí que comencem a apretar una mica perquè ja sabem com van les coses de palacio, i volem que no vagin tan despacio.
Han mantingut alguna trobada amb l'Ajuntament de Berga al respecte?
Sí, ens hem començat a trobar amb l’Ajuntament fent algunes reunions puntuals, amb polítics i també amb tècnics. La idea és anar fent trobades periòdiques per veure com avança el tema. Insisteixo, sembla que la voluntat política hi és, però sabem que hi sol haver entrebancs tècnics i burocràtics que dificulten la rapidesa, però és important que vagi de pressa. Si nosaltres fem els passos per la compra, però no tenim la garantia de la part urbanística, no podrem anar enlloc.
Els han donat algun calendari?
L'horitzó que tenim és que, de cara al final de temporada de l’any vinent, pugui estar desencallada l’afectació urbanística del Cine. Després quedarà el tema de la llicència. Sembla que a final d’aquest any hauria d'estar en marxa aquest tema, amb l’objectiu que pugui estar resolt en un any. Són els terminis que ens han compartit. A nosaltres ens agradaria que fos encara una mica abans, però podem treballar amb aquest calendari. Si s'allarguen més els terminis, aleshores sí que ens començarà a anar malament la cosa.
Entenc que assolir la compra del Cinema és un dels principals reptes de l'entitat, oi?
Es pot dir que és l'objectiu principal com a junta. Ara mateix, trobo que és una qüestió que dificulta el relleu. Si no tens resolt aquest aspecte, fa impressió posar-te en una junta que té això entre mans. Així que el fet de resoldre el tema del Cine facilitarà molt més el canvi de cares i que pugui arribar més gent amb ganes d'implicar-se. I, en paral·lel, també continuarem treballant per créixer en l'aspecte social i tenir més i més castellers, a més de persones que ens facin costat encara que no siguin castellers. Hi ha moltes maneres de treballar per la colla, i precisament no som un grup que limiti molt la nostra activitat als castells. Hi ha cabuda per a tothom, així que tothom qui es faci soci ens ajudarà molt.
I des del punt de vista casteller, quins objectius tenen?
Tenim un segon tram de temporada fort, potser com no l’havíem tingut mai. A banda del Concurs de Tarragona, que creiem que és un dels màxims moments i que la gent està més motivada, també tenim la Diada del Xavi Batriu, que es consolida al calendari i cada any ens ha anat millor. A més, enguany tindrem una última diada a Manresa, que ens engresca perquè és una colla propera i estem en un moment casteller similar, a més que hi haurà la Xarxa de Televisions Locals que l’emetrà en directe. Pensem que, sent al final de la temporada, ens permetrà portat tot el que haurem estat treballant al llarg de l’any i fer una bona actuació.
"El concurs és una experiència que tant les persones castelleres com les que no ho són poden gaudir moltíssim"
Estan enfocats en el Concurs de Tarragona, doncs?
Totalment. Aprofito per fer una crida a tothom a venir al concurs, i evidentment també als assajos i totes les diades prèvies. Però el concurs és una experiència que tant les persones castelleres com les que no ho són poden gaudir moltíssim. Nosaltres posarem els busos que faci falta per anar a Tarragona amb un bon exèrcit de berguedans a fer grans castells.