Entre el 4 i el 8 de juliol de 1994, el Baix Berguedà va quedar calcinat per l’incendi més gran que s’ha registrat mai a Catalunya. Deu municipis van patir danys que, encara 30 anys després, són palpables més enllà del record, sobretot en un paisatge que s'ha reconfigurat. Aquella fatídica experiència i la constatació, any rere any, d’un context cada cop més desfavorable de canvi climàtic fan pensar: Hi pot haver un altre incendi a la comarca com el d’aleshores?
Primer, cal conèixer el context de fa tres dècades. Segons Aleix Serra, meteoròleg berguedà del SMC l’arrencada d’aquell mes de juliol va ser inusualment càlida: “Aleshores era una onada de calor molt excepcional, mentre que ara seria forta, però amb molts precedents”. A tall d’exemple, el 3 de juliol, “Berga va arribar als 38 graus, cosa que havia passat en ocasions anteriors, però no gaire sovint”. Però, com sol passar en aquests episodis, les altes temperatures anaven de bracet d’una humitat molt baixa i un “cert vent” que nodreix qualsevol foc al medi natural.
El segon factor clau per explicar la catàstrofe és la sequera. Segons Serra, s’acumulava un dèficit de pluja significatiu els quatre mesos anteriors a aquell juliol. És a dir, que “no trobem una situació com la quina estem ara, amb l’amenaça de problemes d’abastament d’aigua”, però sí un “escenari de propagació favorable per la manca de pluges prèvia” que, per contra, actualment ha jugat a favor per plantejar un estiu sense expectatives inicials d’un gran incendi forestal. I és que, tal com han assenyalat els tècnics del Servei de Prevenció d'Incendis dels Bombers a Nació, la que tradicionalment és "la pitjor època de l'any" pel que fa a incendis, ha arrencat amb una "situació extraordinàriament positiva".
Finalment, aquell 1994 també van influir negativament les grans extensions de “bosc continu, amb molt poques interrupcions pel conreu”, que responen a una gestió forestal insuficient i a un abandó pronunciat les darreres dècades de l’activitat agrícola al territori. “Una zona de cultiu que es deixa de treballar, en pocs anys torna a agafar aspecte de bosc”, assegura Serra, que posa de manifest que la comparativa de les imatges captades per satèl·lit entre la dècada dels 50 i la dels 90 demostra un gran increment de la massa de bosc.
Avançant a l’arribada dels 2000 i fins als nostres dies, s’ha pogut observar que aquests condicionants que aleshores van esperonar les flames, no tan sols es mantenen sinó que se n’ha multiplicat la persistència. Per exemple, la sequera, que tot i que “és recurrent i inherent al clima mediterrani, trobem que el canvi climàtic les impulsa, fent-les més llargues, intenses i combinades amb onades de calor”. En tot cas, el canvi climàtic, i sobretot, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, sí que té una responsabilitat directa en l’increment de les temperatures. Això, juntament amb “una pluja més desendreçada” (mateixa pluviometria a final d’any, però repartida en menys dies) eleva a la vegada el risc d’incendi en època estival i genera un estrès hídric en les regions més afectades.
D’aquesta manera, Aleix Serra assenyala que “el potencial de condicions de calor, sequera i continuïtat forestal hi són igual avui dia” i, per tant, existeix la possibilitat que es pugui tornar a declarar un incendi a la comarca. En aquest sentit, el meteoròleg situa en el punt de risc alguns indrets del Baix Berguedà que no van cremar el 1994 ni els anys posteriors; el conjunt del Prepirineu, on hi ha “zones calentes” que no s’han vist mai afectades pel foc; i la regió a l’est de la comarca, entre Vilada i Borredà.
En tot cas, Serra assenyala que “el que ha canviat moltíssim respecte 30 anys enrere és la capacitat d’extingir incendis”, recordant que en aquell juliol negre “es va començar a atacar seriosament el foc del Berguedà quan ja havia marxat completament de qualsevol control”. Així, la millora substancial dels recursos en el cos de Bombers, tant en equipament com humà, fan que la resposta davant la declaració de qualsevol foc sigui molt més eficaç, minvant notablement el risc que es produeixi un incendi equiparable al de 1994.