Des de sempre, hi ha unes persones que manen i les altres que creuen.

I després, les persones que manen ens han deixat a les que creuen que creem els nostres propis sistemes socioeconòmics i polítics, els evolucionem i els arribem a considerar absoluts i genuïns. I votar, sí, que ens agrada molt votar i pensar que la democràcia és sana i sobirana, ignorants de què l’únic que ens estan permetent fer, pels segles dels segles, és replicar el seu model a escala, amb la perversa intenció de què ens creguem, i fins i tot moltes vegades ens sentim, lliures.

Lliures i empoderats, que està molt de moda.

Lliures, mentre els que manen s’ho miren per sobre l’espatlla, sense ni tan sols somriure, perquè no els fa gràcia, perquè no els fa sentir ni millor ni pitjor, perquè els és indiferent, perquè saben -ells sí- com funciona el món de veritat: que si volen una cosa, se l’agafen sense demanar permís, i si n’hi ha un que els molesta, l’envaeixen, l’arrasen i l’aniquilen, mentre els altres que també manen reformulen els seus criteris d’inversió, i aquells dels que creuen que creuen que manen, però que no manen una merda, gesticulen, es reuneixen i fan declaracions d’intenció conjuntes, buides i gratuïtes que no es creu ningú i que evidencien tota la seva estupidesa.

Es tornen a sentir sirenes antiaèries a la vella Europa. No hem après res. Res de res, malgrat el flux universal d’Heràclit i el seu riu, que potser no és mai el mateix, però que sempre acaba arrossegant als que creuen, mentre els que manen, siguin o no la mateixa persona quan hi entren que quan en surten, s’hi banyen tranquil·lament.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.