La llavor que va fer brollar La Neural sorgeix del desig de derrocar la imatge del “doctor de bata blanca”. “Vull eliminar aquesta autoritat que donen les carreres sanitàries sobre la vida de la gent i el paternalisme que a vegades tenim vers els pacients”, detalla. A més, afegeix que aquesta idea va coincidir amb el fet de “ser usuària activa de la salut per primera vegada perquè estava embarassada”. “M’he trobat amb comentaris i judicis d’algú que em coneix de fa cinc minuts, i això és iatrogènic”, posa de manifest. Per tot plegat, “a La Neural fem molt d’èmfasi en explicar el que fem perquè el pacient té dret a decidir sobre tots els tractaments que ha de rebre i de ser informat de tot allò que se li faci. Ha de saber que té altres opcions, tenir marge de pensar-se les coses i a dir que no”.
Perspectiva de gènere, rigorositat científica, proximitat amb el pacient i respecte pel medi ambient, són els principals valors de La Neural, que en definitiva, busca oferir una atenció sanitària humana al Berguedà. Així, malgrat que sovint, les persones amb carreres sanitàries i científiques acaben buscant sortides lluny de la comarca, la Laura ha insistit a portar al Berguedà una nova realitat de la medicina, en especial, d’atenció en salut mental. “Penso que hi havia una necessitat, sobretot des del punt de vista multidisciplinari que aquí treballem i que ens permet donar una atenció molt més eficaç”, destaca, refermant que "els berguedans també ens mereixem una atenció sanitària de qualitat sense haver-nos de desplaçar a Manresa o Vic". En tot cas, després d’anys treballant com a psicòloga i malgrat els esforços per normalitzar aquesta branca de la medicina, és conscient que “encara hi ha un estigma sobre la salut mental”.
Les renúncies de la maternitat
A més de professional, l’altra gran dedicació de la Laura és la seva filla. Embarassada de la seva segona criatura, haurà d’enfrontar una de les realitats de la maternitat: les renúncies. “Has de renunciar. Has de renunciar a treballar com vols i renunciar a maternar com vols”, reconeix. “Amb la meva primera filla, la sort que vaig tenir és que a mi se’m va parar el món com a la resta perquè estàvem en pandèmia. Però ara em passarà que jo aturaré la meva vida i el món continuarà girant”, valora, tot incidint que “al cap i a la fi, és una decisió, però qualsevol renúncia té un preu”. D’aquesta manera, i per tal de poder gaudir d’una baixa de qualitat, “estic fent molta feina ara per tal que això rutlli de manera autònoma quan jo no hi sigui, però és molt difícil, perquè estant embarassada el cervell no treballa igual i estàs més cansada”, a banda de recordar que “tinc una filla de dos anys que també necessita a la seva mare, i tot plegat es fa molt complicat”. No obstant això, la Laura també puntualitza que, tot i que el pare de les seves filles ha estat molt implicat i present sempre, “jo he hagut de fer renúncies que ell no pel rol que té cadascú, i penso que són diferències, que com a societat i individus, encara no hem sabut resoldre prou bé”.
És per tot això que, jornades com la del 8-M, “són molt necessàries”, considera. Ara bé, alerta que “tenen un doble fil”, fent referència als “col·lectius que se n’aprofiten per ocupar espais que no són seus”. “Ens cal reivindicar, perquè tenim el masclisme i el paternalisme tan integrats que, o bé establim un dia per dir-ho en veu alta o no ho farem mai”, conclou.
