Tan si se t'han acabat les vacances i has de tornar a la feina, com si aquesta crisi tan estranya t'ha deixat sense, potser aquesta reflexió t'ajudarà a veure les coses d'una altra manera... ara que el paper de vàter s'esgota a tot arreu.
«Hi ha dies i dies... i més dies, afortunadament»
Hi ha dies i dies...
Hi ha dies per emmarcar, buscar-los-hi un lloc bonic i penjar-los a la paret per recordar-los sempre. I hi ha dies per llençar, estripar a bocins petits i no pensar-hi mai més.
No et precipitis, no ho facis i, quan vagis a cagar, aprofita'ls per fregar-t'hi el cul.
... i més dies, afortunadament
Hi ha dies que et menjaries el món i altres que el món se't menja a tu, que et devora, i notes com et degusta i se't passeja per la boca, salivant, posant pausa entre mastegada i mastegada, abans d'engolir-te definitivament.
Per sort, quan arribo a casa hi trobo tres sacs plens de petons que són només per a mi, i m'adono que hi ha persones, com jo, afortunades de viure al cor dels que més estimes i no al fons d’un estómac afamat i cruel, digerit inevitablement.
A la vora del foc és una secció que va néixer per Sant Jordi de 2015 de la col·laboració de Xavier Gonzàlez-Costa i Yorgos Konstantinou i que continua en l'actualitat amb les il·lustracions de Bet Calderer. [/despiece]
