Hipòcrites.

Hipòcrites, sí, sense article que ens determini de cap manera, perquè no fa falta.

Al balanç de la nostra civilització, d’aquest lloc i d’aquest moment que ens ha tocat de viure, la diversitat cultural, d’origen, generacional, funcional, de gènere i d’identitat és un dels nostres valors més amenaçats -per amenaçant i amenaçador-. I la hipocresia és l’enemic que, des de dins, somrient, i potser sense voler-ho ni adonar-se’n, la saboteja i debilita, esdevenint un patogen resilient que fins i tot fa seure Chomsky a la tassa del meu costat demanant més paper, i no per escriure-hi, precisament.

Totes i tots portem una màscara per amagar, per no ensenyar la nostra veritable cara. Perquè no estem segurs o no ens agrada el que veiem cada dia quan ens enfrontem al mirall de casa, o perquè pensem o -millor- creiem -perquè a pensar tampoc no ens hi atrevim gaire- que és millor vestir un altre semblant que ens faci més semblants als altres.

Els altres!

I els altres, qui són? Doncs més emmascarats com nosaltres, que s’esforcen per pintar-se al rostre el gest i les faccions d’aquells que porten la carota envernissada, més lluent i ben calçada i estigmatitzen als que gosen anar amb la cara destapada.

Gregaris els uns, hipòcrites els altres i ingenus i imprudents els tercers, enarborem la bandera de la diversitat, mentre ens maquillem per no ser diferents, deixant que els sentits ens enverinin l’ànima i que els sentiments de veritat morin en un mocador rebregat i xop de llàgrimes.

Xavier Gonzàlez-Costa és escriptor, actor i activista cultural. Ha publicat poesia, narrativa, literatura infantil i teatre, essent aquesta última disciplina per la qual ha estat més reconegut, amb diferents premis i estrenes, arreu dels Països Catalans. És lletrista de cançons i col·labora habitualment en la direcció i conducció d'actes culturals o benèfics. Enamorat de l'Àfrica, ha estat en més d'una dotzena de països d'aquest continent, cooperant amb l'organització "Viatgers sense Fronteres" que va presidir durant setze anys.

Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.