Com arreu del món, el Ramadà també ha començat aquest dijous a la matinada al Berguedà. Es tracta del novè mes del calendari musulmà, amb 30 dies de dejuni especial, i amb un significat, de la mateixa manera, també molt íntim per a la comunitat islàmica que el segueix. No obstant això, continua essent per a molts una tradició estranya, allunyada de la major part de la població i plena de tòpics, motiu pel qual, en el seu primer dia, les berguedanes Ikrame Bourahla i Najlae El Moussaoui han volgut començar a desmuntar-los. 

Bourahla i El Moussaoui parlen perfectament el català. La primera, fa 13 anys que viu a Berga, i la segona més de 9. Els fills de les dues ja són nascuts a la capital del Berguedà i, tot i que recorden amb il·lusió les seves ciutats de procedència, Berkane i Tànger, viuen a Berga com qualsevol altre. Aquest dijous, però, ha sigut un dia especial, ja que ha estat la primera de les 30 jornades de Ramadà, una tradició que, segons Bourahla, encara és desconeguda: “La gent necessita una mica més d'informació per saber què és el Ramadà i què significa”. 

  Segons han explicat a NacióBerguedà, aquesta tradició és un dels cinc pilars que constitueixen l'Islam, amb un sentit clarament caritatiu i d'apropament a Déu ja que, més enllà del no menjar durant unes hores determinades, el dejuni té una referència directa a les persones pobres que, si no mengen, és perquè no poden. “El no menjar un dia, vol dir que dones aquest menjar a un pobre”, ha explicat El Moussaoui, tot recordant que es tracta d'un mes “per compartir” i “sentir que que hi ha un altre pobre que no pot menjar”. 

Una “neteja espiritual”, ha destacat Bourahla, que també comporta una neteja corporal, ja que el dejuni també va bé fisiològicament per depurar. No obstant això, les dues també han reconegut que comporta cert sacrifici, ja que les rutines canvien i el cos s'hi ha d'acostumar. De fet, tal i com han relatat, elles s'aixequen a les 3.00 de la matinada, mengen alguna cosa, i no podran tornar a ingerir res fins les 9.30 del vespre. Per aquest motiu, no es comença a fer el Ramadà fins a l'adolescència, i es deixa de fer quan una persona ja és gran, està alletant el fill o està embarassada. 

La novetat, després de tants anys

Malgrat que la comunitat islàmica sempre ha fet el Ramadà, ciutats com Berga segueixen veien amb expectació el mes del Ramadà. Això, segons han destacat, fa difícil aquest mes per a molts musulmans, que es veuen temptats pels amics o companys a menjar.

  En aquest punt, Bourahla ha afirmat que “depèn de la persona”, tot i que El Moussaoui ha insistit que molta gent considera que “són tonteries” i no entenen per què han de passar tot el dia sense menjar. Per això, aquesta ha demanat “respecte” per a les creences de cadascú, igual que elles ho fan davant de la resta de religions, i ha insistit en no generalitzar: “Perquè un marroquí faci una cosa dolenta, no vol dir que tots siguem dolents”. 

Resar a casa i en família

Arreu del Berguedà excepte a Gironella, les dones no poden anar a resar a la mesquita, ja que no hi ha cap espai reservat per a elles. Per aquest motiu, totes les oracions s'han de fer des de l'entorn privat de la llar, on resaran un mínim de cinc vegades. “És un mes que et sents que estàs més a prop de Déu”,  ha explicat El Moussaoui. 

D'altra banda, també han remarcat que es tracta de 30 dies molt familiars, on es cuida la proximitat amb els que més estimes. Per això, segons han explicat, el Ramadà és una tradició tant pura, ja que fa memòria pels que passen gana, mentre el vius d'una manera propera i compartida amb els que t'envolten.