Jutgen un grup criminal que oferia provar eines gratis a empresaris i després els extorquia per cobrar

Els fets van tenir lloc en diferents punts de Catalunya, inclòs el Berguedà, i ara el fiscal demana 11 anys de presó per al líder i més de 5 anys per a cada membre

Publicat el 24 de febrer de 2023 a les 18:00
Actualitzat el 24 de febrer de 2023 a les 18:01
L'Audiència de Barcelona jutjarà el pròxim 27 de febrer un grup d'estafadors format per sis homes i dues dones per extorsionar i estafar empresaris d'arreu de Catalunya el 2016. Se'ls imputen 32 delictes d'extorsió i pertinença a organització criminal. A un d'ells, que ja va ser condemnat per un tribunal italià per extorsió, se li atribueix també el delicte de direcció-promoció d'organització criminal. El modus operandi consistia en oferir a empreses provar eines de forma gratuïta per després reclamar-los diners i amenaçar-los. El fiscal demana per al líder 11 anys de presó, mentre que pels altres membres, 5 anys i 6 mesos per a cadascun d'ells, i el pagament d'un total de 4.860 euros en concepte d'indemnitzacions a quatre afectats.

Els fets van passar entre el març i setembre del 2016 en diversos punts de Catalunya com el Berguedà, el Baix Llobregat o la Noguera, entre d'altres. Segons els escrits del Ministeri Fiscal, la banda actuava de forma coordinada amb ànim d'"enriquiment il·lícit". L'estafa consistia en oferir a empreses i particulars una prova gratuïta d'eines, material i equips que suposadament havien de "millorar l'efectivitat de la producció". Seguidament, exigien el pagament d'una quantitat important de diners: la majoria eren reclamacions de més de 2.000 euros i fins i tot prop de 9.000 euros.

En cas de negar-s'hi, com van fer la majoria de les víctimes, els feien trucades telefòniques insistents així com visites presencials on se'ls amenaçava d'una forma "seriosa i creïble" de patir un perjudici greu a nivell personal i patrimonial. Sovint feien referències a pertànyer a grups de la Mina d'ètnia gitana, amb expressions com sóc el patriarca dels gitanos, i a vegades també els amenaçaven en matar-los o en cremar el negoci.

L'acusat que actuava de líder, a banda de dirigir, controlar i organitzar, també havia participat en les accions per acovardir les víctimes. Així mateix, les dues dones del grup feien un paper d'"evident necessitat", ja que col·laboraven amb la resta de membres per donar una imatge empresarial "lícita" i també en la "recaptació d'enriquiment indegut", segons es recull als escrits del fiscal.


32 delictes d'extorsió

El Ministeri Fiscal els imputa 32 delictes d'extorsió i els delictes de participació en banda criminal per cometre delictes d'extorsió. Per al líder, se li atribueix també la participació en banda criminal per a l'extorsió així com el delicte de direcció-promoció d'organització criminal. A més a més, es demana que se li apliqui la circumstància modificativa de la responsabilitat criminal de reincidència del Codi Penal per aquest concepte. I és que l'acusat el 2014 ja va ser condemnat a Itàlia a 3 anys i 4 mesos de presó per extorsió.

Per aquest últim, el Fiscal demana 6 anys de presó pel delicte de direcció-promoció d'organització criminal així com la inhabilitació especial per totes aquelles activitats econòmiques i negocis relacionats amb l'activitat d'organització criminal per un període superior als 20 anys respecte la duració de la pena pe presó. També li demana 5 anys més de presó pel delicte d'extorsió i la mateixa petició d'inhabilitació especial esmentada abans amb les activitats relacionades amb l'organització criminal per un període superior a 20 anys.

A cadascun dels acusats pel delicte d'extorsió, la petició inicial és de 3 anys de presó i la inhabilitació especial per a activitats econòmiques i negocis relacionats amb l'organització criminal per un període superior a 10 anys a la duració de la pena de presó. I pel delicte de pertinença a organització criminal, es demana una condemna de 2 anys i 6 mesos de presó i la inhabilitació especial per a activitats econòmiques i negocis relacionats amb l'organització criminal per un període superior a 10 anys a la duració de la pena de presó. Per a tots els acusats, a més, també s'especifica la inhabilitació especial per exercir el sufragi passiu durant el temps de condemna de presó.

Pel que fa a les indemnitzacions per responsabilitat el fiscal reclama un total de 4.860 euros per compensar a quatre afectats.