27
de novembre
de
2023, 18:40
Una trentena de cavalls recuperats de la Fundació Miranda i deu de voluntaris han culminat una transhumància de tres dies per instal·lar-se a una finca de Viver i Serrateix, on passaran l'hivern. Cada dia han fet uns 25 quilòmetres, fent aturades per carregar les piles en diferents municipis de la comarca, on han estat esperats amb candeletes, com per exemple, a Vilada el divendres o a Puig-reig el diumenge. Rosa Galindo, presidenta de l'entitat, ha explicat a l'ACN que no hauran de passar un tercer hivern "més que difícil" al pla de l'Orri, també al Berguedà, a 1.400 metres d'altura. I és que, després d'anys de buscar alternatives i en plena sequera, finalment han trobat una "oportunitat" gràcies a l'acord amb uns propietaris d'una finca que volen impulsar agricultura regenerativa mentre els cavalls pasturen i desbrossen el terreny.
La transhumància l'han fet caminant, circulant per carreteres transitades i també per camins rurals. "El més fàcil seria pujar-los en un camió, però no és la nostra filosofia", detalla Galindo, que ha refermat que aposten per aquesta opció perquè "és un corredor ecològic, amb un sentit de cultura, natura i memòria i hem de seguir per aquí". Així, en aquest decurs, han trobat conductors que els han insultat per alentir la marxa, però d'altres els han aplaudit en veure'ls. Ara bé, els cavalls i algun burro més vells, sí que han hagut de fer el camí en vehicle perquè no tenien la capacitat de fer tot el recorregut per si sols.
Laura Riera, una de les voluntàries participants, ha explicat que és el primer cop que fa una transhumància. També ha reconegut que ha estat una experiència especial perquè, entre els animals, n'hi ha un que van poder rescatar des del projecte de rehabilitació que lidera. "Hi ha un vincle molt intens amb els cavalls, perquè anem junts, no els muntem i es fa amb molt de benestar", afirma. Riera també forma part de la Fundació per a l'Assessorament i Acció de Defensa dels Animals (FAADA), una entitat que fa anys que treballa de costat amb la Fundació Miranda.
Paral·lelament, aquesta voluntària ha descrit el projecte de la Fundació Miranda de "molt autèntic" perquè, d'una banda, recuperen cavalls comissats, maltractats o abandonats i, per l'altra, té un benefici ambiental perquè "recuperen pastures i continuen la tradició de la transhumància que és molt antiga i que s'està perdent".
Galindo s'ha mostrat satisfeta durant el recorregut per haver trobat lloc al Mas Escardívol, a Viver i Serrateix, i així, per poder deixar enrere els hiverns durs al pla de l'Orri. "No per als cavalls, que els creix el pèl i estan bé, sinó per les persones que els han de cuidar, que és duríssim, perquè els han de fer arribar l'herba per suplementar", remarca. El fred atura el creixement de pastures i això obliga a transportar farratges amb moltes dificultats i riscos per l'orografia del terreny. Feia temps que buscaven una alternativa i la sequera perllongada ha estat una dificultat afegida. I és que cada cop tenien menys espais de rotació per a la vuitantena de cavalls que tenen en total, distribuïts també en terrenys al Garraf.
L'acord a què han arribat amb els propietaris de la nova finca representa una "oportunitat", assenyala Galindo, que comparteix que implantaran un model de gestió "molt sostenible", que esperen que serveixi d'inspiració per a altres explotacions. Fins ara conreaven cultius per produir cereals d'engreix per a bestiar, però ara "volen sembrar amb agricultura regenerativa per la pastura dels cavalls, un model molt més sostenible", afirma.
La idea és reparcel·lar la finca -d'unes 1.000 hectàrees- en parcel·les de 200 hectàrees per deixar que hi pasturin. De moment, ara quan arribin, s'estaran en una petita parcel·la d'unes 20 hectàrees fins que puguin tancar-ne una de 200 perquè s'hi puguin moure amb més llibertat. Per fer-ho, però, necessiten 20.000 euros per destinar als tancaments i ja han començat una campanya per recollir diners. La fundació existeix, segons la presidenta, gràcies al suport de voluntaris, padrins i mentors que els ajuden a sufragar les despeses i tirar endavant. "Sense ells no podríem tenir aquesta dispersió territorial, no arribaríem a fer tota la feina", admet la presidenta.
Per tot plegat, des de l'entitat han assenyalat a les xarxes socials que ha estat una experiència amb moments difícils i necessitat d'improvisar, però plena de "moments bonics i molt aprenentatge de grup". Així, la Fundació ja es troba a l'emplaçament que els farà de llar.
La transhumància l'han fet caminant, circulant per carreteres transitades i també per camins rurals. "El més fàcil seria pujar-los en un camió, però no és la nostra filosofia", detalla Galindo, que ha refermat que aposten per aquesta opció perquè "és un corredor ecològic, amb un sentit de cultura, natura i memòria i hem de seguir per aquí". Així, en aquest decurs, han trobat conductors que els han insultat per alentir la marxa, però d'altres els han aplaudit en veure'ls. Ara bé, els cavalls i algun burro més vells, sí que han hagut de fer el camí en vehicle perquè no tenien la capacitat de fer tot el recorregut per si sols.
Laura Riera, una de les voluntàries participants, ha explicat que és el primer cop que fa una transhumància. També ha reconegut que ha estat una experiència especial perquè, entre els animals, n'hi ha un que van poder rescatar des del projecte de rehabilitació que lidera. "Hi ha un vincle molt intens amb els cavalls, perquè anem junts, no els muntem i es fa amb molt de benestar", afirma. Riera també forma part de la Fundació per a l'Assessorament i Acció de Defensa dels Animals (FAADA), una entitat que fa anys que treballa de costat amb la Fundació Miranda.
Paral·lelament, aquesta voluntària ha descrit el projecte de la Fundació Miranda de "molt autèntic" perquè, d'una banda, recuperen cavalls comissats, maltractats o abandonats i, per l'altra, té un benefici ambiental perquè "recuperen pastures i continuen la tradició de la transhumància que és molt antiga i que s'està perdent".
Un nou començament
Galindo s'ha mostrat satisfeta durant el recorregut per haver trobat lloc al Mas Escardívol, a Viver i Serrateix, i així, per poder deixar enrere els hiverns durs al pla de l'Orri. "No per als cavalls, que els creix el pèl i estan bé, sinó per les persones que els han de cuidar, que és duríssim, perquè els han de fer arribar l'herba per suplementar", remarca. El fred atura el creixement de pastures i això obliga a transportar farratges amb moltes dificultats i riscos per l'orografia del terreny. Feia temps que buscaven una alternativa i la sequera perllongada ha estat una dificultat afegida. I és que cada cop tenien menys espais de rotació per a la vuitantena de cavalls que tenen en total, distribuïts també en terrenys al Garraf. L'acord a què han arribat amb els propietaris de la nova finca representa una "oportunitat", assenyala Galindo, que comparteix que implantaran un model de gestió "molt sostenible", que esperen que serveixi d'inspiració per a altres explotacions. Fins ara conreaven cultius per produir cereals d'engreix per a bestiar, però ara "volen sembrar amb agricultura regenerativa per la pastura dels cavalls, un model molt més sostenible", afirma.
La idea és reparcel·lar la finca -d'unes 1.000 hectàrees- en parcel·les de 200 hectàrees per deixar que hi pasturin. De moment, ara quan arribin, s'estaran en una petita parcel·la d'unes 20 hectàrees fins que puguin tancar-ne una de 200 perquè s'hi puguin moure amb més llibertat. Per fer-ho, però, necessiten 20.000 euros per destinar als tancaments i ja han començat una campanya per recollir diners. La fundació existeix, segons la presidenta, gràcies al suport de voluntaris, padrins i mentors que els ajuden a sufragar les despeses i tirar endavant. "Sense ells no podríem tenir aquesta dispersió territorial, no arribaríem a fer tota la feina", admet la presidenta.
Per tot plegat, des de l'entitat han assenyalat a les xarxes socials que ha estat una experiència amb moments difícils i necessitat d'improvisar, però plena de "moments bonics i molt aprenentatge de grup". Així, la Fundació ja es troba a l'emplaçament que els farà de llar.