El Consell d'Alcaldes que s'ha celebrat aquest dimecres al Berguedà ha centrat la seva atenció, bàsicament, en tractar aspectes relacionats amb l'acollida de refugiats. De la mà del secretari de Polítiques Migratòries de la Generalitat, Oriol Amorós, s'ha explicat el programa estatal d'acollida, així com el Pla Català de Refugi. En conjunt, s'han tractat qüestions i aspectes que preocupaven als alcaldes, mentre que el Govern ha demanat, per la seva part, la col·laboració dels ajuntaments. 

En aquest sentit, Amorós ha posat molt èmfasi en la integració, no només social, sinó també laboral. "La nostra feina és ajudar aquestes persones a que, abans d'arribar als 18 mesos, siguin autònomes". ha destacat. Justament, ha dit, aquests són els mesos calculats pel govern espanyol perquè les persones acollides deixin de rebre un acompanyament. No obstant això, ha reconegut el secretari de Polítiques Migratòries, això no sempre és així, motiu pel qual la Generalitat ha volgut posar en marxa un pla autònom de continuïtat. 

Segons el programa estatal, les persones refugiades poden demanar la sol·licitud d'asil i, a partir d'aquí, se'ls fa la pregunta de si volen recurs d'ajut o no. Aproximadament un 50% ho accepta i, en aquests casos, passen a entrar dins de programes d'entitats com, per exemple, la Creu Roja. A partir d'aquí, s'inicia la fase que s'està portant a terme a Berga, d'acollida, i més endavant a la d'integració, en què se'ls ajuda perquè lloguin un pis. Una vegada han passat 18 mesos, finalitza el programa espanyol i, en cas que no s'hagi aconseguit aquesta integració, es podrien acollir al pla català. 

Pel que fa a aquest, es planteja un programa amb algunes diferències. En comptes de tractar només amb les entitats, el que es fa és "treballar molt més l'autonomia", ja sigui a través del contacte amb la ciutadania, aprendre la llengua o trobar feina. "Som conscients que l'atur ha sigut dur a Catalunya i al Berguedà", ha volgut destacar Amorós, i per tant ajudar els refugiats no vol dir donar-los més ajudes que a la resta. Però sí que es pot donar un cop de mà a través del boca orella, i amb la interacció del refugiat amb diversos actors. Entre aquests, la Generalitat, que garantirà les necessitats bàsiques i es donarà una prestació econòmica similar a la Renda Mínima d'Inserció. També hi ha d'haver el compromís de la persona refugiada, a qui es farà un seguiment amb un pla individual d'activitats. Un altre element important seran els mentors, és a dir, els ciutadans que vulguin acompanyar en diversos àmbits les persones refugiades; les entitats, que ho vehicularan i, finalment, els ajuntaments, que són l'autoritat local, que gestionarà els recursos. 

En aquest punt, ha dit, seran justament els ajuntaments els que gestionaran aquests recursos, obrint vies d'integració, més enllà de l'ajut econòmic.

Per la seva part, els alcaldes han posat de manifest alguns recursos i pisos que tenen a disposició, i altres com el de Bagà, Nicolás Viso, han agraït la informació ja que, tal com ha dit, durant mesos havia mancat aquesta "informació necessària", i als pobles hi ha molta gent interessada en ajudar.