Ceps, camagrocs, rovellons i ous de reig. Aquests han estat els bolets més freqüents a les parades del Mercat del Bolet de Cal Rosal aquest cap de setmana, el primer d'ençà de l'obertura de la mostra. Les tempestes van desanimar els visitants, tot i que els que s'hi van acostar ben segur van aprofitar per acabar d'omplir els cistells amb bolets que encara es resisteixen a ser descoberts als boscos. I és que, malgrat que les condicions estiguin de cara, costa trobar-los. El millor aliat en aquests casos és la paciència, tenint en compte que les previsions de la temporada són "bones".
"Hem tingut tempestes de manera constant i, malgrat un parèntesi de calor intensa, ara sembla que la pluja ha tornat i ja es poden trobar els primers bolets", explica a l'ACN el president de la Penya Boletaire de Berga, Ramon Minoves, que assenyala que la proliferació dels fongs "encara està latent", tot i que ja es poden trobar alguns rovellons, ceps i rossinyols. "El bolet té un cicle que necessita un equilibri", detalla, fent referència al context d'humitat i temperatures suaus que al final de la setmana passada es va gaudir al Berguedà. De moment, cal anar a buscar aquests exemplars "a partir dels 1.500 metres d'altitud".
La visió és encara més optimista pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Segons l'investigador Juan Martínez de Aragón, "la temporada de bolets ha començat amb ganes", afirmant que hi ha zones del país on la producció d'algunes espècies és notable. En aquest sentit, cita els ceps, pinetells i rovellons, així com apagallums o, fins i tot, els primers camagrocs en àrees de mitja muntanya. D'aquesta manera, l'investigador assenyala que les pluges continuades de l'estiu permetran una nova temporada "bona", en una campanya que serà clau per acabar de deixar enrere les afectacions de la sequera pels fongs.
Per a Martínez de Aragón, que la temporada hagi començat a principis de setembre suposa "tornar a la normalitat". Ara bé, la producció està directament afectada per les condicions climàtiques, així que l'ambient quasi estiuenc que s'espera per aquesta setmana pot ser perjudicial: "Les altes temperatures hi juguen en contra, perquè redueixen l'aigua disponible per a les plantes i acceleren l'evaporació", explica.
- Els primers camagrocs a la venda a Cal Rosal
- ACN / Nia Escolà
L'etern debat de la regulació
Els missatges esperançadors i la temporada "gairebé de rècord" viscuda l'any passat fan pensar que la fal·lera per anar a buscar bolets es repetirà aquesta tardor. Des del CTFC, defensen que cal establir mesures per regular aquesta activitat i garantir la salut dels boscos. "És necessari", subratlla l'investigador, que considera que la societat està "totalment preparada", però falta voluntat política per tirar-ho endavant.
En una línia similar, Minoves creu que és inevitable abordar la qüestió. "Algun tipus de regulació s'ha de fer per filtrar l'allau de cada any", comparteix el president de la Penya Boletaire, que precisa que "no estem a favor de la prohibició, però sí que cal trobar una mesura que garanteixi l'equilibri entre la propietat forestal i l'accés lliure al bosc". De fet, Minoves recorda que els primers escenaris per als residents de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que volen buscar bolets són els boscos del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, fent que s'hi pugui concentrar un nombre important de persones.
Aquest equilibri entre la presència humana i el cicle dels fongs és vital per al manteniment del medi, com també el respecte pels bolets que no són comestibles. Al voltant d'això, l'investigador del CTFC recorda que hi ha molts animals que es beneficien d'aquests tipus de fongs, a banda de contribuir a potenciar la capacitat dels arbres per captar nutrients. "Sense ells, no tindríem els boscos actuals", reivindica, animant a la gent que eviti comportaments com trepitjar-los o donar-li puntades de peu. Cal tenir present que, de les prop de 10.000 espècies que existeixen, només una vintena es cullen per al consum humà.
