La veritat de la Vaca Cega és que la Vaca Cega no era cega de veritat

Era una vaca -això és cert- que feia la seva vida de vaca pasturant pels marges i els prats com totes les seves germanes, però, a diferència de les altres, ella tenia inquietuds. Volia ser diferent, original, única... i només remugant i deixant anar una tifa aquí i una altra allà, de tant en tant, malgrat cada dia es deixés tocar les mamelles per l'amo, no ho aconseguiria mai...
i es va fer passar per cega.

Gairebé de forma immediata, a la granja, es va començar a parlar d'ella. Les germanes mugien sanglotant la seva desgràcia, les ovelles belaven en veu baixa i s'obrien quan ella passava perquè no es desorientés entre el ramat, el gall no cantava a l'hora si la veia per allà a la vora i els porcells es rebolcaven mirant de no esquitxar-la, quan ella s'acostava massa al costat de la bassa.

El pagès, contristat per la desgràcia, també va patir un atac de sensibilitat i era tan delicat i li estirava els mugrons amb tant de tacte quan la munyia, que ella, aleshores, s'excitava i frisava tota la nit esperant que ell passés la porta de l'estable quan la matinada despuntava.

Ja no era com les altres, era única i original... però estava sola...
i va començar a consumir.

Aquelles mates marianes de fulles dentades que hi havia més enllà del vailet van passar a formar part de la seva dieta habitual, i la síndrome d'abstinència era tan forta, que de l'enrampada que arribar-hi suposava, al poc temps, ni se'n sentia ni la notava.

La veritat de la Vaca Cega és que no era cega,
però anava cega de veritat.

Llavors un dia, tombant de cap en una i altra roca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, el Maragall la va trobar tota sola i en va fer un poema. El context, la història i els detalls, òbviament, se'ls va inventar. No la coneixia! Què us pensàveu, que l'havia vista néixer i créixer, que hi era el dia de la pedrada o que hi entenia un borrall de veterinària per saber si se li havia posat un tel a l'ull o no?

No en podeu fer cas dels versos d'un poeta. No ho feu, però -això sí- aneu a les seves presentacions, per caritat, no us farà mal, són inofensius... però per sentir-se únics i originals, també necessiten consumir la seva dosi de celebritat.

 

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.