L'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB) ha elaborat un document estratègic per reactivar l'economia en el període 2021-2025. La diagnosi inclou una seixantena de propostes i accions concretes com a full de ruta per dinamitzar el teixit empresarial i aturar l'envelliment i la despoblació i, a la vegada, estén la mà per a una aliança públicoprivada en la presa de decisions.

La patronal proposa al sector públic "un acord abans de març de 2021" per prioritzar les mesures que millorin la posició competitiva del territori i dinamitzin l'activitat econòmica. Actualment, el Berguedà és la desena comarca per la cua en l'índex de competitivitat de Catalunya. Ocupa el lloc 32 de les 42 comarques del país en aquest indicador. 

El president de l'ACEB, Josep Maria Serarols, ha presentat públicament, aquest dimecres, una extensa diagnosi de la situació d'un centenar pàgines amb eixos d'actuació i propostes. Serarols ha comparegut en roda de premsa acompanyat d'Albert Vilardaga, membre de la junta dels empresaris, que ha dirigit l'elaboració de l'informe Visió de l'ACEB per a la Reactivació Econòmica del Berguedà.

L'associació d'empresaris presentarà l'anàlisi al Consell Comarcal del Berguedà, l'Ajuntament de Berga i els tècnics de Promoció Econòmica de la comarca els propers dies. La intenció inicial era fer un gran acte per presentar aquesta diagnosi però les mesures de restricció de la Covid-19 ho han impedit. "Volem ser capaços de fer que aquesta visió de futur, que hem validat amb diferents actors del teixit econòmic, obtingui també el consens de totes les institucions i partits polítics", ha afirmat Albert Vilardaga. 

L'exhaustiu document d'anàlisi proposa accions, es marca objectius per reforçar la competitivitat del Berguedà i pretén plasmar la visió de l'empresariat sobre com reactivar l'economia de la comarca en els propers 5 anys. El treball realitzat té un triple objectiu: "definir els elements claus per la competitivitat present i futura del Berguedà, acordar les accions polítiques d'entorn necessàries per a l'interès general, i concretar un model de seguiment econòmic i governança comuna públicoprivada", segons ha indicat el president de la patronal, Josep Maria Serarols. "Estem ensenyant les cartes i ara esperem aconseguir un consens", ha dit Serarols. 

Albert Vilardaga ha expressat que "hem llistat accions a curt termini per donar cobertura a les necessitats de la Covid-19, però també a mitjà i llarg termini".

Per Vilardaga, el pas que fa l'ACEB amb aquest document suposa un canvi "perquè per primera vegada es marquen els reptes per al Berguedà des d'un punt de vista estrictament del sector privat". L'associació empresarial té fins a 300 associats, "però una representativitat al territori de més de 600 empreses", perquè té adherides entitats com la junta d'empresaris del Polígon de la Valldan, Hostaleria i Turisme del Berguedà o l'Associació d'Agroturisme del Berguedà.
 
El més revolucionari és, segons han assegurat els seus responsables, la proposta per configurar "les polítiques de promoció econòmica no només des de l'àmbit públic, sinó involucrant directament el sector privat en les decisions". 

"No busquem trencar amb les diagnosis socioeconòmiques fetes fins ara del Berguedà, però sí que ens plantegem en què hem fallat amb l'execució de moltes de les accions i posem sobre la taula un canvi de model" per ser "part executiva i fiscalitzadora de les polítiques de promoció en una situació complexa i de crisi mai viscuda", ha argumentat Albert Vilardaga.

Aquesta proposta "no només de planificació, sinó de decisió, per part del sector privat" podria encaixar dins de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, opinen des de la patronal.

Per dissenyar aquest document, no s'han recollit visions externes ni d'especialistes de fora, sinó que s'ha treballat només des d'una òptica berguedana. "Per configurar les palanques de canvi en l'àmbit de la competitivitat comarcal", ha expressat Albert Vilardaga. "No estem proposant enviar coets a la lluna, sinó que són coses reals, que són pràctiques", ha emfatitzat. 

Els eixos d'actuació

El document proposa 4+1 eixos d'actuació per al període 2021-2025 des de cinc vectors diferents: productiu, territorial, de talent, social i de sostenibilitat.

La patronal planteja, com a eix zero d'actuació, un pla de xoc a curt termini "per implementar amb la màxima urgència mesures urgents per pal·liar la destrucció i de PIB i de llocs de treball". En aquest primer apartat, s'han llistat les accions i propostes que el teixit empresarial ha reclamat els últims mesos. "En alguns casos, les administracions han activat ja aquestes accions amb Plans de Xoc per a l'estímul econòmic i de consum, però en altres, com la pujada d'impostos que s'ha portat a terme, s'està actuant en ordre contrari", ha alertat Vilardaga. L'empresariat demana la condonació o bonificació d'impostos com l'IAE i l'IBI. 

La visió de l'entitat empresarial exposa "la necessitat d'augmentar la població de la comarca" per "dinamitzar el comerç local i disposar del talent necessari per mantenir una economia competitiva". I alerta que cal "mantenir i millorar els serveis públics bàsics, com l'educació o la salut" per no perdre habitants (eix 1). L'anàlisi fa èmfasi en l'envelliment i pèrdua de població. Per exemple, s'hi diu que el Berguedà té un índex d'envelliment de 175 punts, més de 60 punts per sobre la de la mitjana de la demarcació (115). És, doncs, una de les dues comarques menys poblades de la província de Barcelona, només per darrera del Moianès. 

L'ACEB demana una aposta decidida per "la dinamització del teixit productiu" que passa "per generar ocupació, potenciar l'emprenedoria i incrementar el PIB" (eix 2) com a principal pilar "sobre el qual ha de pivotar l'agenda estratègica berguedana 2021-2025. "Als berguedans ens han vacunat per no emprendre", ha ironitzat Vilardaga. "Manca establir estratègies per generar noves dinàmiques, contrarrestar l'envelliment de les empreses i atraure projectes empresarials d'una determinada mida al Berguedà, per això cal disposar de sól industrial i aquí és on reiterem una històrica assignatura pendent com és el polígon Rocarodona-Olvan", ha considerat Vilardaga.

Un altre eix important que es plantegen és el de dotar als sectors econòmics i socials de les infraestructures de comunicació necessàries, sigui físiques (l'eix Barcelona - Tolosa, i la importància del triangle Berga - Manresa - Vic) o digitals (eix 3). Ara bé, els empresaris matisen que "no té sentit que el Berguedà continuï reivindicant una infraestructura com la C-16 desdoblada fins a Bagà, si no se sumen altres territoris com la Cerdanya i Tolosa", ja que aquesta carretera s'ha de concebre "com un eix europeu". 

Finalment, l'empresariat de la comarca alerta que cal definir i adaptar la formació professional per generar i disposar del talent necessari en els sectors econòmics on es necessita més mà d'obra (eix 4). 

Alguns dels punts febles del Berguedà que es destaquen a l'anàlisi és que "la comarca ja no disposa d'un sector que pugui ser considerat un tractor destacat", "la dimensió empresarial és insuficient" i "només 12 empreses superen els 10 milions d'euros de factuació anual". També baixa la regeneració. Avui en dia hi prevalen les empreses aparegudes abans del 1960 i només el 32,1% són empreses aparegudes després de l'any 2005. 

[plantillacoronavirus]