Baltasar Sánchez va ser durant els incendis de 1994 el màxim responsable del Parc de Bombers de Berga. Actualment jubilat, era el cap de Parc i responia a la categoria de caporal. En altres paraules, va ser una de les persones que va viure més intensament aquest gran incendi, que va començar a Gargallà i que va arribar ben a prop de Berga, arasant boscos, prats i turons de Casserres, Puig-reig, Montmajor i altres poblets i masies de la comarca. 

 

-Baltasar, parli'ns de l’inici de l’incendi

 

Aquest incendi va començar a Gargallà a uns camps que hi ha cap a Cardona a la dreta. Va travessar aquests camps i es va anar fent gran. El problema és que va començar en un moment en què cremava Catalunya tota sencera. Hi havia una barbaritat de focs que baixava la tapa i fer venir recursos cap aquí...  Tothom es pensa que els bomberos han de donar una resposta de manera immediata. I la donen quan la cosa és normal, però quan crema a tot arreu, cuidado . 

 

-No hi havia prou cotxes?

 

Si quan comença l’incendi aquí, surt un altre incendi a una altra banda.. I si no parlem d’un, sinó que n’hi ha tants, d’on havien de sortir els cotxes? I el que va passar va ser això. El Berguedà va ser dels últims incendis que es van engegar, si  hagués estat al revés segurament haurien vingut bombers d’altres parcs més aviat. I no només a partir del dia 4, abans ja havien començat al Berguedà.

 

-Què vol dir? Els incendis al Berguedà no van començar el dia 4 de juliol?

 

El dia 1 ja vem començar a Rocafort, al Bages. Després el dia 2 vem tenir foc a Sant Jaume de Frontanyà, i el 3 un incendi on hi ha el càmping de Berga. La cosa no venia del dia 4 sol, la cosa s’estava preparant perquè feia dies que això s’estava caldejant bé, i no solament aquí, sinó a tot arreu. El problema és aquest, el dia 4 hi havia molts focs que cremaven, molts focs a tot arreu, era brutal. És impossible tenir una infraestructura per donar cobertura a tot això. És impensable poder tenir una cosa així. Un o altre s’ha de quedar sense, i ens va tocar a nosaltres perquè érem els últims. 

 

-Llavors veu trobar a faltar que vinguessin bombers d’arreu de Catalunya a ajudar en aquest incendi?

 

Sí. Si hagués sigut una cosa d’un dia normal, que els parcs estan tots normals, jo em fa l’efecte que s’hagués acabat abans. Jo feia 3 dies que no dormia. Quan comença una cosa així, és que la gent no s’ho poden pensar, jo he vist sagals d’aquests forestals de l’estiu que aquest pobres s’han passat 15 dies sense treure’s les botes, d’un foc a l’altre. Hi ha temporades que és fatal. Però què vols fer-hi si està tot a rebentar?

 

-I els bombers d’aquí, com veu reaccionar?

Aquells dies tota la gent del Parc estava funcionant. El que no estava apagant foc, estava allà, però tothom treballava. Tothom venia sol, no se’ls hi va haver de dir res. Ja es va veure que la cosa anava amunt.

 

-I la resposta ciutadana? Quan l’incendi es va fer gran, els bombers us veu veure recolzats per la gent de tota la comarca que venia a donar un cop de mà?
 

La gent va fer tot el que podia i més. Que per voler ajudar, que ajudaven molt els voluntaris, ens vem trobar amb una... no vull ofendre la gent perquè no és la meva intenció, pero hasta ens van crear problemes, perquè eren tantes les ganes d’ajudar que hi va haver un moment que fins i tot teníem un camió o dos buscant gent que s’havia perdut. Això per a nosaltres no és gaire bo, perquè aquest camió podia estar apagant foc i el teníem que emplear amb aquella persona que no trobàvem. Això també, però la gent va actuar molt bé, hi va haver una resposta acollonant això sí. Si tu agafes un paisà que vingui a ajudar-te, potser una manguera no te l’agafarà per apagar el foc però t’ajudarà a portar-la, t’ajudarà a que la manguera s’estiri, en una sèrie de coses que es tenen que fer amb unes quantes persones, i de bombers professionals, com que estaven tan estesos, molts eren paisans.

 

-Durant els seus quasi 40 anys de servei, és l’incendi més gran que ha vist? 

 

Aquest se nos va fer gran per la raó aquesta. Normalment els focs quan cremen i s’escapen una mica, s’estenen 15 o 20 hectàrees. Quan marxa d’aquí en amunt en hectàrees la cosa comença a complicar-se força, però fins aquí nos los carreguem tots. Aquest és el més gran, però a veure, focs besties ja n’he vist i amb més mala llet. Però l’extensió com aquesta tan gran que agafés tantes hectàrees.. L’extensió tenia les seves raons, però hi havia altres focs que tela.

 

-Per exemple?

Aqui al Berguedà vaig viure fa molts anys també un foc una mica malparit el dia 6 de Reis pocs anys després de la Dictadura, a la Pobla de Lillet. Cremava tota la banda dreta de la Pobla i cremava tota la banda esquerra també. I era el mig de l’hivern, eh? Vem estar bastants dies allà. La Pobla ens les havia fet passar morades.

 

-Quina és la imatge d’aquest incendi que més recorda quan hi pensa? 
 

Mira, jo la cosa que em va quedar més va ser que tothom treballava i les ADF també. Les ADF anaven soles i me’n recordo que tu havies d’anar amb els pagesos i les ADF i tots. Això sí que em va quedar, que anaves d’un lloc a l’altre. I els pagesos van pencar, però molt, eh! Era tant gran que havíem d’anar voltant. Ara per aquí, ara amb aquest camió, ara cap a la Portella. També van venir els bombers de l’Ajuntament de Barcelona perquè no hi havia bombers de la Generalitat. I els anaves dirigint perquè ells treballessin. 

 

-I alguna anècdota que recordi?
 

Uf, d’anècdotes en tinc algunes i molt sèries, però t’explicaré com una mestressa va evitar que la seva masia es cremés. Et diré, però no et diré la casa que és, que és una casa que té un dipòsit d’aigua al capdamunt d’un turó. D’aquest dipòsit d’aigua baixa l’aigua que espetega a la casa, i a cada cantonada de la casa hi havia una toma contraincendis. I aquella gent de la casa va empalmar mangueres a les cantonades de la casa i amb la pressió de l’alçada del dipòsit van evitar que se’ls cremés la casa. I vaig aprendre molt d’allò, eh? Perquè vaig pensar, oita, aquesta gent si no haguessin tingut això, aquí hauríem d’haver hipotecat uns quants camions, i no obstant, s’ho han fet ells i aquests camions ja eren a un altre puesto on feien falta. Allò em va fer veure que una casa de pagès pot ser un cotxe de bombers perquè totes les cases de pagès tenen o un dipòsit o una bassa. I a aquesta gent els va envoltar el foc, eh, però se’l van carregar d’aquesta manera. I la pregunta és, quants cotxes de bombers estaven hipotecats en cases quan podien estar apagant el foc a primera línia i evitant que s’expandís.

 

-Finalment, creu que un incendi com el de 1994 pot tornar a passar?

 

Jo diria que sí. Que coincideixin les condicions adequades i que tot Catalunya estigui com estava, que s’engegui un Cristo d’aquests.. On està la diferència d’ara i abans? A mi que m’expliquin on està la diferència. Si tu tens 4 o 5 o 7 incendis una mica grossos a tot Catalunya i els recursos se n’han anat cap allà.. I si això et passa el mateix dia, macho , d’on vols que es treguin els cotxes? És que és impossible tenir una flota de cotxes per una cosa així. Per tant, per què no pot passar? 

Vaga de Serracanya, a Montmajor incendiada Foto: Arxiu FotoLuigi Berga