La Covid-19 ha deixat aturat el procés de restauració de la comparseria de la Patum, que estava previst que s’iniciés en el moment en què es va decretar l’estat d’alarma i es va iniciar el període de confinament.

“Aquest any ens hem trobat davant un escenari inesperat, ja que la pandèmia ens ha vingut just quan se’m va aprovar la proposta de restauració i estàvem fent els tràmits de la contractació. El procés ha quedat en stand-by”, assegura Gemma Rodríguez, la responsable de la restauració i conservació de les figures de la Patum des de l’any 2010.

Cada any, uns mesos abans de la celebració de la festa, la restauradora procedeix a revisar-ne totes les figures, en comprova l’estat i n’elabora un projecte amb un pressupost. Posteriorment, un cop rep el vistiplau de l’Ajuntament i Patronat, Rodríguez és contractada i comença a realitzar la restauració.

“El que més m’agrada d’aquesta feina és el sentiment que genera perquè, a banda del valor històric de les obres, hi ha un valor sentimental molt important. Les figures de la Patum transmeten sensacions i emocions”, valora Rodríguez.

Restauració professional de la comparseria

Tal com explica Gemma Rodríguez, en la restauració professional actual de les comparses de la Patum, es tenen en compte els criteris de restauració que se segueixen en qualsevol altre tipus d’obra d’art. D’aquesta manera, es té el màxim respecte pels materials originals i es fa la mínima intervenció però la necessària. Al mateix temps s’utilitzen materials reversibles, és a dir, que si s’han de retirar per qualsevol motiu, es pugui fer sense danyar els originals.

En aquest context, aquest mètode de restauració professional de la comparseria patumaire se segueix aplicant des de l’any 2004, quan es va introduir la primera restauradora-conservadora professional de les figures de la Patum.
 
La restauració de les figures durant el Corpus

Les actuacions d’urgència de la comparseria són “imprescindibles” durant la setmana de Corpus. Així ho assegura la responsable de la restauració i conservació de les figures de la festa. “Estic de guàrdia, de manera que si alguna figura pateix algun mal o algun dany, pugui estar restaurada de cara a l’acte següent”, apunta.

Rodríguez expressa que la imatgeria festiva està activa durant cinc dies i moltes hores, fet que suposa que s’hagi de revisar un cop acabat els passacarrers o la Patum completa, així com restaurar-la en cas que sigui necessari. “Es produeix un desgast perquè són figures que es porten, estan a la intempèrie i pateixen diferents estats de temperatura”, precisa.

Una professió “una mica invisibiltizada”

“La feina de restauració i conservació queda “una mica invisibilitzada”, tot i que cada cop la gent és més conscient d’aquesta professió. Estem al darrere d’una festa o d’un patrimoni perquè pugui lluir el màxim possible i es pugui conservar”, afirma Rodríguez.

La restauradora professional reconeix que la feina de restauració de les comparses de la Patum és fruit d’un “gran equip”. En aquest sentit, Rodríguez exposa que compta amb la col·laboració d’artesans, ferrers, modistes, entre altres.

“La nostra professió de conservació-restauració és un 60% pràctica i un 40% pedagògica. Cal explicar el perquè del patrimoni, la importància que té i el procés que seguim a l’hora de restaurar les peces”, detalla Gemma Rodíguez. En la mateixa línia, la restauradora patumaire destaca la importància de la documentació de la informació que es va elaborant cada any.
 
Després de la Patum, revisió de l’estat de la comparseria

Un cop acabada la Patum, la restauradora patumaire dedica la setmana a fer una revisió exhaustiva de com es troben les comparses i elaborar un inventari dels desperfectes, que després entrega a l’Ajuntament.

“Són figures centenàries que hem de conservar i transmetre a les noves generacions perquè puguin continuar gaudint-les. A més, ens relacionen amb els nostres avantpassats i això genera un vincle emocional molt important”, expressa Rodríguez.