06
de febrer
de
2022, 17:31
Actualitzat:
09
de febrer,
17:20h

L'home de palla va aguantar la mirada al present, temerós del futur, però decidit.
Ningú se'n va adonar perquè...
...perquè, bàsicament, els homes de palla no tenen ulls. Però el seu gest va ser simbòlic i un exemple per a tots els altres homes de palla que, plantats i grotescos, espantaven estornells i corbs en aquell amplíssim camp de conreu.
I ningú se'n va adonar, perquè...
... perquè els homes de palla no són homes de veritat, només els veuen els ocells i, de vegades -moltes vegades-, ni ells.
L'home de palla estava trist pel passat, dolgut amb el present i tenia por -molta por- del futur, però havia de fer el cor fort i ho sabia.
Si no, de què servia tenir cor?
X![]() |
![]() |