Lluís Maria Corominas (Castellar del Vallès, 1963) és vicepresident segon del Parlament, secretari general adjunt de CiU i vicesecretari general de coordinació institucional de Convergència Democràtica de Catalunya. Però, a més d'aquests càrrecs, és essencialment una de les persones que coneixen més bé el món local convergent. Tant perquè ha ocupat l'alcaldia de la seva ciutat durant dotze anys com perquè ha estat la persona de la direcció de CDC que més s'ha encarregat durant els últims temps de tenir escrutada pam a pam l'extensa i complexa maquinària del partit en clau municipal. Escoltant-lo, queda clar que qui ha estat alcalde de Berga fins aquesta legislatura, Juli Gendrau, és un quadre del qual no es vol desprendre però, de la mateixa manera, es visualitza que Antoni Biarnés té, des de l'òptica del partit, tot el marge de maniobra per assumir el repte de conservar l'alcaldia berguedana en mans de Convergència. 

- CiU ha estat al capdavant del consistori berguedà durant les dues últimes legislatures i Juli Gendrau ha assumit un rol cada cop més determinant a la Catalunya Central. Per què s'ha tardat fins ara a confirmar que Gendrau no es tornaria a presentar de candidat a l'alcaldia?

Nosaltres sempre havíem confiat en què es tornés a presentar perquè és una persona que ha fet molt bona feina no només a Berga sinó també a la comarca i fora de la comarca. També en aquesta última etapa com a delegat del Govern. Fins i tot, a nivell de partit, és una persona que ha estat un referent i ha donat molta solidesa a l'alcaldia de Berga i més enllà de Berga. Quan tens un valor d'aquest tipus, el que intentes és que fins al final en puguis disposar. Ja ens ho havia dit, és cert que s'havia fixat un termini. Jo vaig particpar activament fa vuit anys quan el vam escollir, i ja es va plantejar. La veritat és que mai m'ha enganyat. No puc dir pas que el partit no conegués aquesta situació, i és una persona a qui no li podem demanar més del que ha fet per la ciutat. Ha estat un referent, com dic. És bo que hi hagi etapes, i que hi hagi relleus, i per tant que es pugui aprofitar la feina feta fins ara i començar una nova etapa amb una altra persona. El temps específic de Juli Gendrau és el temps que ell havia dit. Sigui com sigui, no s'ha deixat de treballar per la ciutat perquè en aquest moment estem governant Berga i no hem deixat de fer-ho. En resum, el que és bo és que això, aquest relleu, es pugui fer amb una certa normalitat. 

- Quin és el futur de Gendrau, vist des de Convergència Democràtica de Catalunya? Compteu amb ell? Se n'ha de parlar?

N'hem de parlar perquè ara estem molt centrats en les municipals del 24 de maig, però és una persona que, si ell vol seguir fent política, evidentment, compta pel projecte. Gendrau té experiència. El món local, pel qual hem passat molts de nosaltres, és un món que forma molt. Molt transversalment. Et dóna una consciència de la política molt diferent a d'altres persones que no han passat pel món local. La paraula és aquesta, la solidesa. La solidesa que pot tenir Gendrau en aquest moment li donarà, si vol, de cara al futur, un paper en la política catalana. 

  - Tenint en compte que és delegat del Govern, que ha estat alcalde d'una capital de comarca i l'edat que té, el més normal seria que...

Que continués. Per nosaltres, sí. Evidentment, n'hem de parlar amb ell. Però també hem de comptar que tots arribem a la política, a les entitats, i alhora tenim la vinculació amb la nostra professió. En el cas de Juli Gendrau, és enginyer. Jo mateix, sóc advocat. En aquest sentit, respectem aquells casos en què la persona ens diu que ha dedicat uns anys de la vida a la cosa comuna, i respectaríem, i fos el cas, qualsevol decisió que passés per no seguir en política. Ara bé, crec que és un actiu que hem de fer valdre de cara al futur. 

- L'altre termini sobre el qual li volíem preguntar és sobre els quatre mesos que s'ha tardat a ratificar Antoni Biarnés des que el comitè local de CDC a Berga el va escollir precandidat a l'alcaldia.

Teníem la tranquil·litat de disposar d'un candidat i, per tant, no hi havia l'interrogant de qui seria. I, en segon terme, això es va anar embolicant amb el procés nacional. La veritat és que vam començar a fer nomenaments de caps de llista abans de l'estiu passat, però molt pocs. I, després, la instrucció que havíem donat als presidents comarcals era de dir que anessin fent amb allò que ja tinguessin molt tirat endavant. Però vam interrompre algun dels processos, no només el de Berga, i els vam continuar a partir del 9 de novembre. No hi hem de veure cap complicació. Senzillament, la qüestió nacional és molt important i també és molt important que la qüestió nacional ens deixi espai perquè la clau local sigui la que es voti el 24 de maig. Vam entendre que havíem de solucionar això sabent que no hi havia una dificultat per trobar un cap de llista sinó que l'executiu local ja ens havia fet una proposta, i per tant el que calia era refrendar-ho en l'assemblea del dia 7 de gener. 

  - Rellevar Juli Gendrau no és una tasca fàcil perquè és una figura popular que se'n va després d'haver governat en majoria absoluta. Quins punts forts té Antoni Biarnés per compensar-ho?

És una nova etapa, d'entrada, i el que sí que cal destacar és que es fa el relleu ben fet i, per tant, Antoni Biarnés agafa tots els actius pugui haver-hi hagut en l'etapa Gendrau, que té moltes coses tot i haver-se trobat un ajuntament no massa endreçat econòmicament i amb una situació de crisi a la comarca i al país molt important. El que farà Biarnés en aquesta nova etapa, per la seva solidesa com a persona però també pel seu coneixement profund de l'administració local, és anar més enllà, agafar tot el que és positiu i també millorar tot allò que no hagi anat prou bé. Continuar bona part del que s'ha fet fins ara però també afegir el seu background de tots aquests anys de coneixement intern de les administracions de Catalunya. I també aportar l'empenta del que comença. Això, a vegades, no es té prou present. És important que les administracions públiques tinguin unes etapes perquè la il·lusió del principi no és la mateixa que la del final. Tens més experiència però no és el mateix. Biarnés sumarà el seu coneixement de l'administració local i la seva professionalitat. I el que ens demana la ciutadania és gent honesta i que, dels recursos públics, se'n faci un ús eficient. I qui més coneix l'eficiència de l'administració és una persona com Antoni Biarnés. 

- Sembla que no només la figura de Biarnés serà un canvi sinó que el conjunt de la candidatura pot ser de renovació. Com s'ha d'entendre?

El que apliquem a tot arreu és que el cap de llista té plena autonomia per conformar la llista de cada municipi. Biarnés té la llibertat de fer una llista totalment renovada o, si vol, també agafar persones que hagin format part de l'etapa de Juli Gendrau. El que és important és que les persones que estiguin en aquesta llista comparteixin el criteri del candidat, del projecte que té per Berga, i sobretot també que hi hagi disponibilitat i capacitat per les àrees que s'hagin d'ocupar. Ell va parlar de renovació important i hem d'entendre que aquest serà el resultat final de la candidatura però que quedi molt clar que té autonomia plena per formar la llista que, d'una banda, sigui més representativa per als berguedans i, de l'altra, que compleixi l'objectiu de rellançar l'ajuntament, la comarca i el municipi a nivell de reactivació econòmica. Plena confiança en la llista que pugui plantejar i que s'haurà de plantejar a l'assemblea de militants. 

  - En clau berguedana, de comarca... el Berguedà està prou representat per part de Convergència, tant a nivell de partit com institucional? Actualment, a nivell institucional, només hi ha dues figures: la de Juli Gendrau com a delegat del Govern a la Catalunya Central i la de Montserrat Ribera que és diputada al Parlament. 

Juli Gendrau, per si sol, és delegat del Govern i president de la federació de la Catalunya Central de Convergència Democràtica. Això cobreix un espai molt important. Per tant, entenem que està ben representat. Que ho pot estar millor? De cara al futur, per què no? Montserrat Ribera ja representa bé la comarca al Parlament i hi ha comarques que no en tenen, de diputat. El Berguedà, en té. És una comarca que, quantitativament, no és gran però és molt important des d'un punt de vista territorial i des d'un punt de vista qualitatiu. I, en aquest sentit, tant Montserrat Ribera com Juli Gendrau la representen prou bé. Hi ha altres persones, com l'alcalde de Gironella, David Font, que també ens representa i que el fem servir una mica per a tot, pobre David (rialles). A més, és el cap comarcal. És un pes que podria anar a més però creiem que actualment el Berguedà té una bona representació. I no oblidem que també hi ha un diputat provincial, que és d'Unió Democràtica. 

- Cert, es tracta de l'alcalde de Cercs, Ferran Civil. Canviem de temàtica. Hi ha hagut una última reunió entre el president, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Mas ha dit que la setmana que ve aclarirà dubtes. Per part de CDC, es creu que es podrà anar a unes eleccions abans de les municipals?

El que volem nosaltres és que el procés surti bé. Per tant, tot allò que afavoreixi que el procés segueixi els passos, dels quals el 9 de novembre en va ser un d'important, i que acabi arribant allà on volem arribar, i que és a l'independència del nostre país... el que volem és que tot això sumi. El que cal és, sobretot, arribar a acords. I, a vegades, ho oblidem. Perquè en aquest tu a tu entre Esquerra i Convergència, entre Mas i Junqueras, el bé suprem a preservar és que el poble de Catalunya pugui arribar a tenir un estat propi. Per tant, si les eleccions són al febrer-març serà perquè hi haurà acord. I si no hi ha acord en la data, que hi hagi acord en el com i en el perquè fem tot això. Si tot això ho sumem, evidentment el procés té moltes garanties d'anar bé. Però si no ens posem d'acord ni en la data, ni en el com, ni en el què, no hauran servit de res els dos anys d'aquesta feinada que ha fet la societat civil, que han fet les entitats, que hem fet els partits, que ha fet la política en majúscules. De la mateixa manera que, abans de saber data i pregunta, i abans de saber també si votàvem o no el 9-N, tothom especulava sobre si ens n'acabaríem sortint o no, jo espero que acabem arribant a un acord perquè hi hagi eleccions. Nosaltres estem en el que el president va dir aprofitant la seva conferència. Creiem que és el full de ruta a seguir. Els matisos, les possibles variables que hi pugui haver, és el que estem parlant aquests dies. Ja sé que estem treballant molt tots a curt termini però aquests dies no han estat en va. I s'ha pogut parlar i s'ha vist cadascú on era. Jo espero que arribem a un acord ben aviat i, per tant, tant si els comicis són el febrer-març com després, mentre hi hagi acord i serveixi per a l'objectiu final, a nosaltres ens semblarà bé. 

- Què diria a algú que s'estranya del fet que CDC i ERC no es posin d'acord, i es torni a caure en el parany del tacticisme i de l'interès partidista, com en l'Estatut?

Doncs això, que no ens fixem en el curt termini, que tenim dos precedents reeixits, tant el de la data i pregunta com el del 9-N. Han estat dos anys i mig exitosos com a societat, hem donat un exemple a nivell internacional i hem de donar alguna oportunitat al fet que la política acabi jugant aquest paper que ha de jugar. És lògic que la gent vulgui córrer, per entendre'ns, i que hi hagi moments en què fins i tot es dubti que tot això acabarà bé, però hem de confiar que aquests dos anys i mig hagin servit d'alguna cosa. Per tant, la responsabilitat tant de Junqueras com de Mas però, sobretot, de tots els que estem al costat i al darrere del que aquest país vol ens ha de fer arribar a un acord. A aquesta gent els diria que confiïn que, de la mateixa manera que vam fer el que vam fer tots junts, ara també arribarem a un acord. Esperem que aquest 2015 hi hagi unes eleccions, que tinguin ja aquest caire que tots volem i que finalment acabem tenint un estat propi.