Diu que les paraules se les emporta el vent...
però el mar les torna
i, amb cada onada,
queden escampades
entre la sorra de la platja.
Hi ha paraules d'amor, paraules sàvies i paraules d'honor. Hi ha paraules frívoles, paraules gratuïtes i paraules buides de tot. Però també hi ha paraules d'enyor, paraules d'impotència i paraules d'auxili, de persones -persones!- arrencades per força de la seva vida, que ja arriben ofegades quan la Mediterrània, aquest miracle blau bressol de cultures mil·lenàries i, ara mateix, taüt vergonyós d'infants i innocents que fugen de l'horror, les abandona, embravit o indolent, damunt l'arena on tu i jo estirem impúdicament la tovallola de la nostra consciència
per prendre el sol.
X![]() |
![]() |