El peculiar mercat que cada 11 de setembre organitzen els montmajorencs per a commemorar el mercat setmanal que tradicionalment es realitzava a aquest municipi a principis del segle XX ha aplegat més de 2.000 persones, segons els organitzadors. Una xifra que no s'esperaven, han dit, ja que bona part dels catalans tenien planejat baixar a Barcelona a la gran V humana organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

“No ens ho pensàvem. Ha estat molt positiu”, ha declarat una de les organitzadores, Josefina Vilajosana. Segons ha detallat, hi havia moments del dia “en què costava de passar”, sobretot durant el cercavila de gegants, en què hi han participat més de deu colles geganteres de tot Catalunya i ha estat “un dels plats forts de la jornada”.
Aquesta festa busca traslladar els visitants a un moment històric “una mica oblidat” dom són els anys 20 a pagès. Llavors es realitzaven grans mercats a municipis, que eren el lloc de trobada i vida social dels que vivien el camp. Un dels trets característics és que tots els habitants del municipi es vesteixen d'època i, juntament amb els paradistes, teatralitzen diverses escenes al carrer i representen els seus avantpassats: “És molt divertit i la gent s'ho passa bé”, ha indicat Vilajosana.
Així, i durant el mercat, a Montmajor s'hi poden trobar monges, el mossèn, trementinaires, contrabandistes, la Guàrdia Civil, pagesos i un munt de màquines agrícoles i carros. Aquest any, com a novetat, s'ha incorporat la figura del guàrdia municipal, que ha anat donant ordres al trànsit des d'una tarima. Segons ha explicat Vilajosana, també s'ha notat l'augment de parades d'objectes antics, un fet curiós i que diferencia Montmajor de la resta de mercats escenificats que, normalment, viatgen fins l'època medieval.
Durant la Diada tampoc han faltat els reconeixements que, per contra d'allò corrent en la majoria de municipis, no han estat al monument de Rafael de Casanova ni a cap institució. Com ja és habitual a Montmajor, l'homenatge s'ha fet a quatre pagesos, aquest any gallinaires i cunillaires, per la seva tasca i feina durant tota la vida.